Capitans intrèpids

L’objectiu consistia a cobrir la distancia que separa Salou de Tortosa navegant a rem. Eren les set del matí del 19 de juliol de 1953, quan van sortir de la platja de Salou, concretament de davant de la USA, embancats amb una “lola” de nom Indra. Els tres remers i un timoner van arribar a les platges de l’Ametlla de Mar a les set de la tarda. Van acampar amb una tenda de campanya a la mateixa platja, per gaudir d’un repòs que tenien ben merescut.

Fosc com una gola de llop, la guàrdia civil de la patrulla de costes els va donar l’alto i els va preguntar què hi feien, allí, acampats. Es van identificar i van donar les explicacions necessàries i el motiu pel qual havien acabat en aquella platja. La resposta va ser que “aquí no pueden estar, váyanse”. Finalment, però es va imposar el seny i van poder quedar-s’hi.
A l’endemà van preguntar a uns pescadors la forma d’orientar-se per poder accedir a la desembocadura de l’Ebre (cosa bastant complicada) i el pescador els va donar com a referència el far de l’illa de Buda.

Després de superar totes les dificultats pròpies d’una mala orientació, les fondàries de les platges, entre d’altres obstacles, es va posar a ploure de valent. Buidant l’aigua de l’embarcació no van poder evitar quedar xops i que es mullessin els papers.

A contracorrent, van remuntar l’Ebre i, finalment, van arribar a Tortosa i es van donar a conèixer. El president del Club de Rem de Tortosa els va lliurar un certificat per justificar aquella proesa. A la tornada, van sortir de Tortosa fent el mateix recorregut i el mateix temps.

La distància recorreguda va ser de 350 milles i van arribar sans i estalvis, tot recordant aquelles males estones i peripècies que van passar entre guanyar la platja per acampar, el vent, la pluja, i algun peix que, segons comentaren, els va entrar a la barca.

Han transcorregut més de 50 anys i pensem que poques vegades s’ha repetit una proesa semblant.