El cinema Monterrosa
Era el 25 de gener de 1945 quan el cinema Monterrosa obria les portes amb la projecció de la pel·lícula ‘Bambú’. El nom del cinema era una mica llarg, per això ben aviat es va anomenar ‘el Rosa’ o també ‘el Cine Nou’.
Cine Monterrosa.- Entrada del cinema pel raval de Jesús i el carretó de llaminadures ocupant el punt de venda. "La Violetera" de Sara Montiel que també es projectava al Cine Kursaal de la plaça dels "Màrtirs" avui plaça de la llibertat.
(Col·lecció A. Zaragoza)
Antonio Zaragoza
Situat al raval de Jesús (actual local ZARA), era molt atractiu pels seus accessos: quatre portalades farcides de quadres i pòsters, que eren el millor reclam per a la imaginació. A l’entrada (a la part alta) hi havia el rètol amb el nom dels protagonistes i el tema, amb el disseny i el dibuix obra del pintor Juli Garola. Les tres portalades d’accés es comunicaven a través d’un llarg vestíbul; a la dreta, les taquilles; davant, les portes d’accés al gran pati de butaques i, a l’esquerra, una escala que comunicava amb ‘preferència’ i ‘general’ (o ‘galliner com s’anomenava als altres cines).
Va ser sala de moda de Reus i cuidava la programació al màxim, fugint de l’anacronisme acostumat, i sobretot oferia qualitat i comoditat.
El primer film projectat va ser Bambú, que va ser la primera de moltes estrenes. Es projectaven pel•lícules en ‘relleu’, o en 3D, per a les quals es feien funcionar tres màquines alhora i el públic havia d’anar equipat amb ulleres de cartró i papers de colors que s’havien que tornar a la sortida. Un dels films que va tenir més èxit va ser Lo que el viento se llevó, que es va projectar en dos parts.
Les sessions eren de dues pel·lícules i incloïen la projecció del No-Do. Al descans es projectaven anuncis, moment que aprofitava el públic per anar a comprar cacaus, caramels, etc., ja que les pipes no es coneixien, o per anar al bar Orient.
És la història resumida d’un cinema emblemàtic que pertanyia a l’empresa Joaquim Oliva i que va finalitzar la seva tasca el 5 de gener de 1985 amb el film El pico 2. El cinema va restar actiu durant 40 anys, que ara recordem amb certa nostàlgia.