PEIO, el de les neules

Al casar-se amb la Carme Moreno, va continuar la indústria del seu sogre. José Moreno Alcántara, vingut de la regió valenciana l’any 1926; primer es va establir al carrer Ample. Aquells anys van venir a viure a Reus altres famílies conegudes com els Picó, Planelles... Va patentar la fórmula per a la fabricació d’un tipus de neula anomenada ‘barquillos’, contenidor en forma de barca que facilitava omplir-lo de gelat (mantecau); van ser dels primers envasos que es van utilitzar. Fabricava ‘cubanos’, unes neules també rodones i planes que una vegada regades de mel, eren tallades en quatre parts; cucurutxos també per gelats i altres aplicacions que tots recordem.

Va ser l’any 1945, una vegada casat, que es va establir per ell, ampliant la indústria i fabricació. Per les fires de Reus, Santa Marina (passeig Misericòrdia), Sant Jaume (passeig Mata) es dedicava, ajudat per la família, a la venda d’orxata i els productes que fabricava. En qualsevol festa o celebració la seva presència es feia notar, sempre envoltat de canalla. També es dedicava a la venda ambulant mitjançant els seus identificables ‘barquilleros’ fent el recorregut urbà.

Acompanyat del neuler a rabassa i sobretot, de l’aparell transistor de ràdio que li feia molta companyia, la indumentària era la de carrer, però el que es distingia més era el ‘barquillero’ (centenari) on hi duia pintada la figura de Prim amb la llegenda, Reus, Paris i Londres.

Antigament aquests bidons disposaven d’una tapa on s’hi aplicava una ruleta i... a tant la tirada. Era una fórmula per fer gaudir a la canalla a l’espera de treure algun premi. Els dos ‘barquilleros’ s’han convertit en peces de museu ja que els seus fills els van regalar al Museu Municipal de Reus, una acció gestionada per Antoni Zaragoza Mercader (nebot) i allí seguiran fins que Reus pugui gaudir d’un museu on puguem reviure estris de tota classe que revisquin el que vam ser.

Un dels moments més destacables com a modest fabricant va ser quan, degut a la quantitat dels productes, servia a bars, cafès, restaurants de Reus i en diverses localitats de la ‘província’ convertint-se amb un competidor potencial de grans indústries. La seva qualitat era el tot i per aquest motiu sempre el recordarem.

Sempre vivint al seu Reus natal, tot i que per motius de salut va residir a Andorra, acompanyat de la família, allí va passar els seus últims dies i és on està enterrat. Descansi en pau.

Tiet Peio, sempre et recordarem.