Els ossos del soldat Charlie revifen l'interès per la Línia...

Charlie és el nom amb el qual els arqueòlegs van decidir batejar des del moment de la seva troballa aquest soldat anònim. Ell era un dels 500 que el 17 de novembre de 1938 van morir defensant la retirada de l'últim contingent militar republicà encaixonat en el triangle entre la Fatarella, Riba-roja d'Ebre i Ascó per les tropes franquistes en la seva estratègia d'anihilació de l'oponent. Per possibilitar el pas del riu amb seguretat del XV Cos d'Exèrcit de la República, el tinent coronel Manuel Tagüeña havia ideat construir una línia de defensa fortificada, poblada per trinxeres, búnquers i refugis, al llarg de 33 quilòmetres.

Quan el passat dijous 23 de setembre l'equip encapçalat per Alfredo González Ruibal -investigador titular de l'Institut de Ciències del Patrimoni del CSIC de Santiago de Compostel·la- i Mayka Rojo -del grup de recerca de Didàctica del Patrimoni de la UB- van desenterrar el cos del soldat en les seves excavacions a la partida de Raïmats, Charlie descrivia a la perfecció el que els arqueòlegs anomenen "l'efecte Pompeia": havia quedat sepultat en la mateixa posició que havia mort, amb tot el material i la munició que utilitzava intacta al seu voltant.

"Sabem la posició cap on estava disparant per la disposició dels casquets. Probablement, li van tirar una granada prop dels peus, va caure enrere i va impactar amb la part posterior del cap", explica González Ruibal. La metralla li va fracturar el fèmur, va perforar-li el tòrax i una de les costelles. L'explosió també li va destrossar una de les mans, l'única part de l'esquelet que no ha aparegut.

Però més enllà de revifar l'interès al voltant d'un episodi i un espai relativament arraconats en la memòria col·lectiva de la batalla de l'Ebre, la difusió dels matiners resultats de l'excavació ha acabat obrint la caixa dels trons entre investigadors i institucions. La Generalitat, a través de la subdirecció general de Memòria i Pau de la direcció del Departament de Governació i Relacions Institucionals, els ha exigit que entreguin el cos del soldat i els seus objectes -a banda dels pertanyents al soldat, possiblement, tots els localitzats durant l'excavació- perquè sigui una empresa contractada per la Generalitat la que es faci càrrec de l'estudi antropològic.

'Actuació impecable'

Tot i reconèixer que les excavacions estaven autoritzades per la Direcció General de Patrimoni Cultural, recorden que, d'acord amb la normativa vigent sobre fosses comunes de la Guerra Civil, és la direcció general de Relacions Institucionals i el Parlament qui ostenta la "competència" sobre aquestes actuacions. "En aquest afer, l'actuació de la Generalitat ha estat impecable en la seva actuació i des del Departament de Governació i Relacions Institucionals s'ha actuat en total coordinació i consens amb el Departament de Cultura, mitjançant el Servei d'Arqueologia i Paleontologia, i amb el Consorci dels Espais de Memòria de la Batalla de l'Ebre (COMEBE)", ha destacat el Departament en un comunicat.

La notícia ha caigut com una canonada entre l'equip d'investigadors, just quan encaraven la recta final de la campanya que es tanca aquest mateix divendres. Les restes de Charlie han reposat durant una setmana en un magatzem obert al públic a la Fatarella, a l'espera de la seva recollida per part dels tècnics de la Generalitat. Els arqueòlegs han encaixat la situació no sense expressar la seva contrarietat. "Mai ens ha passat en una excavació arqueològica planificada. Podrien haver-nos delegat l'anàlisi forense. I ara s'encarregarà a una empresa privada. Els ho podíem haver fet gratuïtament", ha lamentat González Ruibal

Un estudi antropològic i forense complert, amb anàlisi d'ADN i d'isòtops, com el que proposava l'equip d'investigadors, hauria ajudat a conèixer la procedència i esclarir una mica més la identitat del soldat mort. Per la seva altura, 1,80 metres i 44-45 de talla de calçat, lluny dels estàndards de l'època a la península, els arqueòlegs no descarten que pugui tractar-se d'un antic membre de les Brigades Internacionals que s'hauria integrat a l'ofensiva de l'Ebre.

De moment, l'arqueòleg és el responsable temporal de la custòdia dels ossos fins que l'assumeixi el Govern però ja ha anunciat que té previst marxar de la Fatarella aquest dissabte, un cop finalitzada la campanya, i haurà d'optar entre emportar-se-les al seu centre d'estudi a Santiago de Compostel·la o allargar forçosament la seva estada a Catalunya. "Som el tercer element en discòrdia. Hi ha un marc legal excessiu però poc definit i ambigu, que no defineix el que és una fossa, el que són restes o desapareguts", es queixa l'investigador que assegura no haver trobat mai cap problema en altres campanyes arreu de l'Estat i remarca que el cas de la Fatarella no afecta l'excavació cap fossa comuna, per a les quals existeixen regulacions específiques.

"Com a arqueòlegs estem acostumats a estudiar tot el que trobem: siguin restes humanes o restes materials d'un altre tipus. Però aquí hi ha una estranya confluència entre política i ciència que és força perjudicial, des del nostre punt de vista", ha argumentat. A més del cos, l'excavació va poder localitzar el seu sarró, la seva escudella, una tassa, diversos botons i una possible navalla, així com tres paquets de municions i dues granades.

Finançament públic noruec

La de Charlie ha estat, sens dubte, la troballa més rellevant de la primera campanya a la zona que aquest equip d'arqueòlegs ha efectuat durant els últims deu dies al tram de la línia fortificada de la partida de Raïmats, a la Fatarella, arran d'un acord amb l'Associació lo Riu de la mateixa població, que l'any 2005 va destapar l'existència de la línia fortificada sota els camps del terme municipal tot iniciant una tasca pel seu compte per recuperar i valoritzar l'espai. L'excavació ha estat finançada pel CSIC -es tracta de la primera campanya d'investigació sobre la Guerra Civil que l'organisme estatal fa a Catalunya- i la UB amb fons del ministeri de Cultura de Noruega, en el marc d'un programa internacional d'arqueologia que estudia diferents contextos de conflictes del segle XX a Europa.

"És un lloc molt important històricament parlant: és l'últim punt on es van defensar els republicans abans d'abandonar la bossa de l'Ebre. Tots van morir per salvar les vides d'uns 20.000 o 25.000 soldats acorralats entre Flix i Ascó. És molt interessant i emotiu des del punt de vista històric", remarca González Ruibal. L'excavació sobre el terreny s'ha centrat en dos punts: el desenterrament d'un búnquer de formigó armat que va ser bombardejat, possiblement, per un tanc alemany i l'excavació d'una trinxera en forma de zig-zag, vora un camp de conreu, on poc després d'iniciar els treballs va aparèixer el cos del soldat.

Casquets de bala i paquets de cartutxos sense utilitzar o diverses granades de mà que mai van arribar explotar, de diferents models i utilitzades per tots dos bàndols, han aparegut a la trinxera. Entre les troballes figura també un tinter, un objecte típic de les posicions defensives republicanes vinculat a la voluntat de culturització i escolarització de la tropa, segons ha subratllat l'arqueòleg del CSIC. Per als arqueòlegs, el fet que molts pagesos acabessin enterrant ràpidament les trinxeres i búnquers per continuar conreant les terres ha estat una benedicció.

"No és fàcil trobar una posició intacta: molts d'aquests llocs han estat espoliats bé pels veïns que després de la guerra per vendre la metralla i restes metàl·liques o pels metrallers els últims anys. Aquí tenim una batalla intacta tal com va quedar el 15 de novembre de 1938. Això li dona importància enorme per saber com van ser aquests últims moments de l'exèrcit republicà de l'Ebre. Una visió més íntima, directa i tangible que la que ens ofereix l'arqueologia", ha tancat.