En Josep Torrell, Guardatermes de Reus

Reus ha tingut espècies de tot tipus, a mai acabar. Però no ens ocuparem dels pertanyents a l' "elit" que van incrementar el cens d'Andorra; avui, el nostre objectiu, són els que es dedicaven a inquietar les rodalies. Per aquest motiu treure'm a la
palestra un personatge que va ser furor entre delinqüents de "via estreta". Era un home que només el seu nom ja posava
en "guàrdia" als trapelles residents i no cal dir que, els forans, quan feien "càmping" per les rodalies ho tenien molt clar quan els llegia la "cartilla".

Era el Torrell Guardatermes. El recordo quan amb la seva bicicleta de manillar alt, amb gaiata incorporada al quadre, feia la ronda diària pels nostres entorns, sempre acompanyat del seu gos “pastor alemany” que no el deixava sol en cap moment.
Formaven tot un equip ben pintoresc. No anava mai amb gorra d’uniforme, en portava una de normal, l’únic que li destacava eren els botons de la jaqueta de guardatermes de la Germandat de Pagesos de Reus.

Quan algun pagès era víctima de robatori o de veure inquietades les seves propietats, només calia posar-se en contacte
amb el Torrell. En pocs dies tenia la resposta, quasi sempre de forma positiva. Tenia un sisè sentit i coneixia tota la trama de sospitosos i no solia equivocar-se. Als que no coneixia no li faltava temps per identificar-los i directament ja els advertia.
Diuen que tenia un aparell, avui podríem dir-ne “polígraf”, que en els interrogatoris resultava convincent quan l’aplicava als
mancats de memòria. Restava penjat a la paret del “gabinet d’interrogatori” i era conegut familiarment com “dit de bou”.
Era de pell flexible i resistent. En ocasions, pagaven justos per pecadors, però era un sistema per fer “cantar”.

Quan recordo el nostre personatge penso amb els “rangers” que en solitari solucionaven molts dels problemes d’aquelles
èpoques i a dir la veritat, mantenia bastant “desinfectat” el sector de Reus que avui amb tota la tècnica hi ha una feinada per resoldre. Eren èpoques en què fent palmes al carrer demanaves la presència del vigilant (carregat de claus) i també en cas de perill, mitjançant el xiulet, posaves en alerta als serenos. Era efectiu.

Amb els anys els guardatermes van passar a dependre de l'Ajuntament de Reus i el senyor Torrell va ser nomenat cap del "Cos de Serenos i Vigilants", llavors sí que anava amb uniforme reglamentari. Sense deixar la bicicleta, feia les rondes per la ciutat de nit, intentant vetllar per la tranquil·litat, procurant que el personal que estava a les seves ordres estigués alerta.