Tres anys després de la fallida de Lehman Brothers, Catalunya...

L'economia anava amb els motors a ple rendiment setmanes abans de la fallida de Lehman Brothers. La construcció era l'únic sector que feia gairebé un any que quedava fora d'aquesta conjuntura de bonança. El PIB general creixia l'1,9% el primer semestre, i la inversió industrial augmentava el 2,5% en aquell període.

Uns dels primers indicis sobre l'esclat de la 'bombolla' immobiliària el va tenir l'exconseller d'Economia, Antoni Castells. Segons va explicar ell mateix en la conferència pronunciada al Cercle d'Economia el 29 de juny passat, el primer senyal que té el Govern de la crisi immobiliària es remunta a l'octubre del 2007.

En la seva intervenció 'Per mirar endavant, la meva part de la veritat', l'exconseller Castells va recordar ''que en aquelles dates de la tardor, el secretari general del Departament, Martí Carnicer, el va anar a veure al seu despatx i li va comentar que les xifres de recaptació de transmissions patrimonials havien ''anat malament el tercer trimestre''.

Els primers nou mesos del 2007 la recaptació acumulada de la partida de transmissions patrimonials (venda de pisos de segona mà) i Actes Jurídics Documentats (venda d'habitatges nous) va arribar fins 2.582 milions d`euros, una xifra un 11% inferior al mateix període del 2006, segons xifres d'execució dels pressupostos de la Generalitat del Departament d'Economia i Coneixement.

Mesos abans de LB s'obté un màxim històric d'ocupació

Aquest bon comportament de les variables que conformen el PIB, feien que l'ocupació a Catalunya del segon trimestre del 2008 arribés a sumar prop de 3,550 milions de persones ocupades, una xifra que suposava fixar per Catalunya un màxim històric de persones ocupades en les sèries de l'Enquesta de Població Activa (EPA). Això passava el trimestre abans de l'esclat de Lehman Brothers.

Un cop el quart banc inversor va presentar fallida, l'economia mundial i també la catalana van iniciar un procés d'absoluta paràlisi. El quart trimestre del 2008, l'ocupació a Catalunya ja va retrocedir sis trimestres de cop i es va situar al mateix nivell del primer semestre del 2007.

Tot i això, el pitjor encara havia d'arribar. L'any 2009 l'economia catalana va destruir 263.000 llocs de treball i la sagnia va continuar fins el 2on trimestre d'aquest 2011 quan el registre de persones ocupades va caure fins a 3,135 milions de treballadors, una xifra que fa retrocedir l'ocupació a nivells del quart trimestre del 2004, set anys enrere.

Però realment la fallida d'un banc d'inversió a milers de quilòmetres de Catalunya pot provocar aquest cataclisme en l'economia mundial i aquests efectes tant devastadors en l'economia catalana? Antonio Argandoña, professor d'Economia de l'escola de negocis IESE, respon que evidentment Lehman Brothers s'ha de veure com un senyal, no és la causa directe. És l'indicador de què començava una ''segona crisi'' després de rebentar la bombolla immobiliària als Estats Units per la crisi de les hipoteques 'subprime'.

Argandoña diu que LB fa que tots els mercats financers del món, també la banca espanyola, s'aturin. Això va ser especialment ''greu'' pel sistema financer espanyol perquè estava, com ho està encara ara, ''fortament endeutat''. Amb aquests antecedents, la irrupció de la manca de confiança en els mercats, fa que el flux de diners s'aturi i es desencadeni un efecte ''molt greu'' per a les empreses i les famílies, que encara avui es manté.

El comerç mundial s'enfonsa

Realment l'efecte de la fallida de LB sobre l'economia mundial va ser històric. El comerç mundial entre diferents regions del món es va literalment ''enfonsar''.

Un estudi elaborat per 'la Caixa' sobre 'La recuperació del comerç mundial. El que la crisi s'endugué' afirma que ''sense cap mena de dubte'', la caiguda del comerç mundial que es deriva després de LB ''trobarà un lloc en els llibres d'història''. El motiu d'aquesta excepcionalitat s'explica perquè entre el quart trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009 es va registrar ''un col·lapse sobtat, greu i sincronitzat'' en tot el món que va ''arrossegar'' al pou de la recessió un país rere l'altre.

Així, entre el pic històric del juliol del 2008, en plena eufòria econòmica, fins el mínim històric del febrer del 2009, el valor de les exportacions mundial va retrocedir un 36%. La pitjor part d'aquest període es va acumular entre el mes de novembre i de desembre del 2009, quan el comerç mundial va passar de créixer una mitjana interanual del 7,5% a caure de cop un 8%. Una caiguda ''certament, sobtada i greu''.

A Catalunya, mentre les exportacions augmentaven un 3,7% durant el primer semestre del 2008, durant el segon semestre va registrar una caiguda del 3%. Durant el 2009 les exportacions catalanes es van enfonsar i van registrar una caiguda històrica del 17,9%, amb una especial incidència en les vendes als països de la Unió Europea a 15 on les vendes van caure un 19,7% en termes anuals.

Contracció del consum

Amb aquest ambient de decreixement, l'índex de consum intern, que va mantenir un comportament expansiu els últims anys, a partir del 2009 entra en xifres negatives que es mantindran durant els següents períodes, fins fa pocs trimestres, que registren comportaments gairebé plans.

La conseqüència directe d'aquesta desconfiança de les famílies a gastar, és que la taxa d'estalvi de la renda familiar passa de ser del 8,6% el 2007, de les més baixes d'Europa, a doblar-se en dos anys i el 2009 es va tancar amb una taxa del 16,5%.

En xifres absolutes, es passa d'un estalvi a Catalunya valorat en 10.266 milions d'euros a més del doble el 2009 fins arribar a 21.190 milions el 2009, cosa que suposa retirar del mercat una xifra de diners que suposa poc més del 10% del PIB català, segons l'informe semestral del primer semestre del 2011 elaborat per CatalunyaCaixa sota la direcció de Josep Oliver, catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.


La creació d'empreses diària cau un 28%

Aquesta desconfiança generada pels consumidors, també va afectar als emprenedors. Segons xifres de l'empresa Informa, dedicada a informació mercantil de les empreses, a Catalunya durant el primer semestre del 2008 es creaven unes 64 empreses cada dia i el primer semestre del 2009 aquesta xifra va caure fins a 46 empreses diàries, una caiguda del 28% en la creació d'empreses.

Una crisi de màxims i mínims històrics

L'escombrada que s'ha registrat en el mercat de treball com a conseqüència d'aquest episodi de recessió ha permès registrar d'una manera recurrent màxims i mínims històrics en determinades variables de l'economia catalana. Per exemple, un màxim històric es va registrar en ocupació en termes EPA el segon trimestre del 2008, i també un altre màxim històric es va obtenir en l'atur registrat el març del 2011 amb 611.269 persones aturades a Catalunya.

La no renovació de contractes temporals, i el tancament d'empreses, amb acomiadaments individuals, han estat les vies que han dominat l'expulsió de treballadors del mercat de treball. Un estudi de la secretaria d'Acció Sindical de CCOO indica que entre el juliol del 2008 i el juliol d'aquest any, el nombre de persones acomiadades per Expedients de Regulació d'Ocupació ha sumat 41.747 persones (29.483 homes i 12.264 dones).

EROs per demarcacions

Per demarcacions, Barcelona absorbeix amb escreix el nombre més elevat d'acomiadaments via ERO, 34.705 persones, el 83,1% del total, a Tarragona hi ha 3.019 persones acomiadades via ERO, el 7,2%, a Girona 2.546 persones, el 6% i per últim a Lleida 1.447 persones, el 3,5%.

107 acomiadaments individuals diaris els últims tres anys

El total d'acomiadaments individuals, la via més utilitzada fora de la no renovació de contractes temporals, ha acumulat entre el juliol del 2008 i el juliol del 2011 un total d'118.681 persones, cosa que suposa acomiadar 107 persones cada dia durant els últims tres anys.

En nombres absoluts, el sector industrial és on es registra la sagnia més notable de destrucció de llocs de treball. Dels 414.300 llocs de treball destruïts entre el segon trimestre del 2008 i el segon trimestre del 2011, la industria va restar 201.500, cosa que suposa prop del 49% del total. La construcció, perd en termes d'ocupació 159.200 llocs de treball, el 38%, els serveis 42.100 menys llocs de treball, el 10% i per fi la construcció ha perdut 11.500 ocupats, prop d'un 3% menys.

Jordi Puigbó creu que s'ha avançat en flexibilitat

Ha servit per a la competitivitat catalana aquesta fulminant crisi amb aquests efectes tant perversos en el mercat de treball? Jordi Puigbó, soci director de l'àrea laboral del despatx Cuatrecasas Gonçalves Pereira creu s'ha pagat un preu ''molt alt i en poc temps'', però l'única resposta davant d'aquesta pregunta ha de passar per posar sobre la taula la teoria darwinista de selecció natural. ''El que sobrevisqui la travessia sortirà més fort''.


Puigbó creu que durant aquests tres anys s'han millorat les ''fórmules d'adaptació'' per acomodar les empreses als cicles econòmics. ''Al menys'', diu Puigbó, pel que fa al teixit productiu de les grans empreses. El soci director de l'àrea laboral creu que no s'ha de parlar ''de mecanismes necessàriament unilaterals, amb els quals l'empresari pugui fer o deixar de fer, sinó de pactes més àgils i ràpids en els que la manca d'acord suposi una solució més automàtica'' que l'actual.

L'objectiu, segons Puigbó, és establir un marc de confiança entre els interlocutors socials i els empresaris, per estendre la cultura de l'acord obtingut durant aquest anys en les grans empreses com Seat i Nissan, a la resta del teixit productiu de petites i mitjanes empreses.

Per al soci director de l'àrea laboral de Cuatrecasas, ''el gran repte'' que tenen sindicats, comitès d'empreses, direccions de recursos humans i assessors laborals ''és buscar mecanismes innovadors el més àgils possibles que permetin a les empreses adaptar-se sense haver de destruir llocs de treball. Això no vol dir'', afegeix Puigbó, ''reduccions o suspensions de jornada, sinó canviar esquemes molt clàssics de temps de treball i retribució''

En definitiva, diu Puigbó, ''es tracta de cercar mecanismes que permetin flexibilitzar i mantenir al màxim l'ocupació''. L'expert en recursos humans acaba la seva reflexió dient que li agradaria ''molt més treballar en acords preventius que no pas en expedients de regulació''.

Argandoña defensa un gran acord polític

Tot i ser ''molt difícil'', el professor Antonio Argandoña, defensa la necessitat d'un pacte entre les grans forces polítiques i considera que la reforma de la Constitució ha generat un debat molt ''agressiu'' entre els partits polítics.

Per al professor, haver signat un acord d'Estat fa tres anys hagués estat ''una meravella''. Aquest pacte no hagués suposat no tenir ara problemes econòmics, el que passa és que ''en el fons s'estaria en condicions molt diferents'' i millors per aprofitar el procés de recuperació.

Argandoña adverteix que tot i que l'estat espanyol ha de complir amb els seu deures en relació amb el dèficit públic, ara no es tracta d'enviar senyals positius per part del govern espanyol sinó que els ''mercats'' esperen que respongui la Unió Europea. ''El nerviosisme es produeix per la manca de reacció europea'' i a l'estat espanyol ''li toca facilitar les coses a Europa'' i això és el que s'ha fet amb la reforma de la Constitució dir a Europa i Alemanya que ''no es gastarà més del que s'ingressa''. ''Es tracta de donar confiança a Europa'', conclou Argandoña.