Clownic Companyia de teatre gestual
Gerard Domènech, Eduard Méndez i Xevi Casals van desplegar davant del segon teatre de Catalunya, tot el seu enginy i interpretació en el camp del teatre gestual.
'A Reus i el públic català en general demana més, i sobretot si és una companyia del Tricicle'
'A Reus i el públic català en general demana més, i sobretot si és una companyia del Tricicle'
El Fortuny riu de valent amb ‘Clownic’ en el COS Reus 2011. Aquest dimecres a la nit es va veure una nova línea professional de la 2a. companyia del Tricicle: assumir la creació d’un espectacle nou. ‘Ticket’, sense perdre l’essència de l’humor trepidant i absurd del Tricicle, va superar les seves pròpies expectatives a Reus.
Clownic: Gerard Domènech, Eduard Méndez i Xevi Casals.
(Marià Gil / RD)
Reus.- Marià Gil
Gerard Domènech, Eduard Méndez i Xevi Casals van desplegar davant del segon teatre de Catalunya, tot el seu enginy i interpretació en el camp del teatre gestual. ‘Ticket’, un espectacle de tres acomodadors de cinema excèntrics i, que sense interrupcions, es van posar el públic a la butxaca amb una successió de ‘gags’ trepidants i delirants fusionant-lo amb projeccions del cinema d’humor en blanc i negre de l’època de Charles Chaplin, Germans Max, entre altres.
Sota la direcció de Marc Montserrat, la col·laboració de Tricicle, i una gran producció de GagMan; l’objectiu de l’espectacle era: ‘seguir fent riure al públic cada deu segons !’. I de quina manera, fresca, molt creativa i a l’alçada del fantàstic humor gestual en que es tenen embadalits els populars membres del Tricicle: Paco Mir, Joan Gràcia i Carles Sans. La herència de l’humor gestual català està assegurada amb els nous intèrprets de ‘Ticket’ de la Cia. Clownic.
Eduard Méndez, membre del Clownic des de la seva fundació l’any 1998 i a dalt de l’escenari sembla la viva imatge del Paco Mir, Xevi Casals, un artista consolidat en el món del teatre-dansa i Gerard Domènech, el component més novell, un artista reusenc que s’ha guanyat un merescut lloc en aquesta companyia.
Con va nèixer aquesta nova línea de treball del Clownic?
Eduard: Una vegada acabada totes les representacions del Tricicle... Sit, inclòs Garrick, que fem ?. Doncs intentem fer un nou espectacle propi. I així és on som.
És la primera vegada que actueu al Teatre Fortuny?
Eduard: Doncs si, aquí la companyia a actuat tan sols amb el Paco Mir, el Carles Sans i el Joan Gràcia. Nosaltres si que hem actuat a Reus, en el Teatre Bartrina, ells al teatre gran i nosaltres al teatre petit, que hi farem.
Esteu satisfets de la vostra actuació a Reus?
Xevi: Ha estat un gran ‘bolo’, sent la segona representació des de l estrena i després de tants assajos previs aquest matí, no podia ser d’una altre manera. El resultat molt bo i creiem haver estat a l’alçada dels nostres mestres.
Les crítiques us consideren els hereus del Tricicle, us agrada aquesta definició?
Eduard: Home, hereus del Tricicle no, però si els continuadors de la seva línea de treball escènic: Fer riure cada deu segons amb sketchs tòpics. No renunciar mai això.
Xevi: I després de catorze anys fent rèpliques de les actuacions del Paco, del Carles i del Joan és inevitable assemblar-nos a ells.
Les úniques paraules del vostre espectacle eren petites onomatopeies, però encertada expressió còmica,: Hombreeeee ! si que es sentia clara a quasi tots els gags, algun significat, idea d’ algú de vosaltres?
Eduard: Un dia vam fer broma fent assajos i es vam dir: ‘Hombreeee’. Ho vam aplicar a l’espectacle i es va ‘enganxar’ cada vegada més. Resulta molt graciós i va molt bé per explicar els nostres scketchs.
Ara voleu desenvolupar aquest espectacle arreu, teniu ja en ment o teniu pensat fer un altre projecte?
Xevi: Ui, no... ara gaudim d’aquest projecte de ‘Ticket’. Després ja veurem. Costa molt produir un espectacle nou. No ho sé...fàcil no és, de moment a fer ‘Ticket’.
Creieu que el públic de Reus és molt exigent, que té el riure selecte?
Gerard: A Reus i el públic català en general demana més, i sobretot si és una companyia del Tricicle, ja que la referència del propi Tricicle. L’expectació hi és : a veure que faran ‘aquests’, i després si hi ha qualitat es deixen anar i s’integren en la representació i s’ho passen bé. Només aquí a Catalunya.
El vostre llenguatge d’onomatopeies és universal, i fa créixer que els vostres espectacles es podeu promocionar arreu del món?
Eduard: Si ens no fa falta traduir-lo, i en ‘Ticket’ repassem molts films clàssics universals i afegim frases còmiques en anglès dels propis llargmetratges, com avui a Reus, i que s’ha entès perfectament. Esperem seguir amb la mateixa acceptació de Clownic.
Molts ‘bolos’ a partir d’aquí, i el Gerard Domènech satisfet?
Gerard: Un privilegi d’estar en aquesta companyia, una oportunitat d’estrenar al Fortuny de la meva ciutat; i a més quan ja estava muntada i buscaven un tercer actor. Una nova etapa amb gran il•lusió per treballant gaudint de que més m’agrada i saber que fas la feina ben feta.
Eduard: Si, és veritat la teníem muntada i ens faltava un tercer company, després de vàries proves amb professionals del ram a Sevilla, Barcelona... ens hem quedat amb el Gerard.