El ‘llimpiabotes’ de la plaça de Prim

De fet, formaven part d’una decoració ambiental que també ha quedat enrere. Els enllustradors, més coneguts com a ‘llimpiabotes’, situats sota els porxos al costat d’una cadira ‘patriarcal’, atenien els ‘dandis’ reusencs, netejant-los i enllustrant-los les sabates. Mentre el ‘llimpia’ estava agenollat als seus peus fent lluentes les sabates, els clients, com si d’un àrbitre de tennis es tractés, podien observar el variat espectacle de l’anar i venir de la gent. Aquest personatge, el ‘llimpiabotes’, acostumava a estar al cas de tot, ja que l’amistat, el tracte i les propines servien per rebre informació i posar-se al corrent de l’actualitat reusenca. Tampoc mancaven els comentaris, bons i dolents. El diari a les mans era només una escusa per dissimular, totalment com els espies de les pel·lícules.

En aquest indret, un dels enllustradors més populars era el conegut com Lo Paella, un personatge molt extremat ‘campechano’ i de tracte agradable, tanmateix el seu germà tenia un caràcter semblant. Compartien dos cadires sota els porxos. Eren unes cadires especials, com si fossin de barber però més altes, cosa que els permetia estar asseguts a nivell dels peus del client sense patir males postures mentre enllustraven sabates. Una dedicació que s’ha perdut per falta de rendibilitat.