Tots Sants, una mirada al passat

L’olor a castanyes cuites enceta la singladura, com cada any, de l’arribada del fred i les tradicions arrelades, tot un ventall de costums que seguiran presents i que omplen el nostre anecdotari local per la seva diversitat. Castanyes, rifes de la confitura i, sobretot, un temps per retre homenatge als familiars i amics, desapareguts per sempre.

La plaça de Catalunya es convertia en punt neuràlgic dels “safaris”, que tenien com a objectiu la visita al cementiri. D’ allí mateix, l’Empresa Huguet organitzava viatges d’anada i tornada que, per una pesseta, evitaven que la gent hagués de fer un llarg recorregut.

Les parades de flors formaven part del decorat de l’ indret. Era per aquestes dates quan un personatge emblemàtic es convertia en figura estel·lar, era l’Allera, que tenia la parada de venda de castanyes cuites al xamfrà que formava l’edifici del Banc d’Espanya. Aquest personatge, durant la resta de l’any, organitzava rifes de nines monumentals que passejava cofoia pels mercats i carrers mentre venia les butlletes del sorteig. Es tracta d’un entranyable personatge rescatat del record.

Durant molts anys, en la comitiva dels enterraments amb cotxes de cavalls hi havia el costum de despatxar el dol a la plaça de Catalunya. El cotxe mortuori, custodiat per les atxes, era aparcat a la vorera, paral•lel a la fila formada pel cap de dol.
Després d’una breu cerimònia religiosa, els assistents desfilaven per davant dels familiars expressant el condol. Aquest costum va durar de del 1909 fins al 1951. A partir d’aleshores, el comiat dels difunts es fa a la parròquia a la qual pertany la família.