‘Victòria dels Àngels és una de les sopranos catalanes conegudes...

Gorgues després d’haver publicat una biografia de Victòria dels Àngels, ara ha dirigit un documental, ’Brava, Victòria!’, que fa un recorregut íntim per la vida de la soprano catalana a través de les seves filmacions domèstiques i els seus diaris, així com dels objectes personals.

Un documental presentat el passat mes d’octubre a Barcelona dins de l’excepcional marc del Gran Teatre del Liceu. Una excusa per obrir la seva nova temporada teatral. Però serà a Reus, i més concretament al Festival Internacional de Cinema ‘Memorimage’ que es farà l’estrena mundial d’aquest documental que serveix per donar a conèixer a la més desconeguda de les conegudes sopranos catalanes, ja que pràcticament a la Victòria dels Àngels se la coneix en la seva segona part de la seva carrera artística aquí al País, però el film mostra que va ser unes de les sopranos més importants de mitjans del segle XX.

Com va sorgir la idea ?

Des de fa temps es parlava que hi havia molt poca imatge de Victòria dels Àngels i la Fundació Victòria dels Àngels van començar a embastar el projecte per preservar el seu patrimoni artístic i musical. Al mateix jo vaig saber que hi havia pel•lícules d’elles i vaig començar a contactar amb ells i vam unir esforços.

El Gran Teatre del Liceu, què millor marc per l’estrena ?

No, no. No va ser pròpiament una estrena, perquè va ser una presentació que va fer la Fundació Victòria dels Àngels en un acte institucional al Liceu pel lligam que va tenir la cantant amb el teatre. Va ser una pre-estrena, i que s’estrena per primera vegada a Reus en el Festival ‘Memorimage’ 2011.

Què es vol mostrar en aquest documental ?

Una petita biografia sobre Victòria dels Àngels i la seva carrera professional, però el fil conductor són les imatges que ella mateixa va gravar en els seus viatges. He barrejat imatges com a cantant d’èxit i la seva part més humana, propera, senzilla, tal com era ella. Perquè és de les sopranos conegudes més desconegudes.

Com és això que és la més desconeguda ?

La Victòria dels Àngels s’ho guardava tot, des de diaris dels seus viatges, trossets de paper amb notetes, fullets dels recitals, tot, tot; això és la clau de poder realitzar aquest documental. Però malgrat això, aquesta facilitat de difusió d’imatges i d’informació que tenim avui dia, en aquell moment no hi era. Ella va cantar més afora que aquí, tenia tant èxit que feia gires tan enormes que podien durar molts mesos allunyada de casa seva. Després té una aturada professional entre els anys 60 i 80 per dedicar-se als seus fills.

No és fins quan va tornar a cantar i va renéixer en aquesta segona ‘carrera’ professional que és la que estem acostumats a veure-la. Per això és desconeguda, en la pre-estrena molta gent desconeixia aquesta primera etapa de la cantant, que compartia repartiment al Metropolitan de Nova York amb la Maria Callas.

Què s’hi veu en el documental?

Es veuen els seus viatges i normalment ella no apareix perquè està gravant. També s’escolten sons inèdits d’ella, incloent la seva primera gravació audiovisual del 1949 quan va guanyar un concurs a Ginebra. Apareixen entrevistes i l’opinió de grans professionals parlant sobre la figura de Victòria dels Àngels. Entre d’altres, parlen Plácido Domingo, Albert Guinovart, Jaume Aragall...

Què destacaries del documental ?

M’ha captivat molt veure, sentir la veu que tenia a l’any 1947, que és quan es descobreix com a cantant lírica extraordinària. Aquests enregistraments d’imatge i so simultanis són molt importants, ja que abans es gravava la imatge i el so per separat. Victòria dels Àngels va fer servir càmeres de cinema amb un equip de filmació americà.

Creus que després de la difusió del documental es coneixerà millor a la soprano catalana ?

De ben segur que si... Com et deia abans molts seguidors de la cantant descobriran una carrera professional que fins ara li serà desconeguda. Ajudarà a desvetllar més coses d’ella i conèixer-la amb la seva passió i exigència que hi posava en les seves interpretacions musicals, i la contradicció, malgrat el seu èxit fulgurant, de deixar-ho tot per tornar el més aviat a casa seva i estar amb els seus.