Oli, l’or vegetal
És difícil datar l’antiguitat de l’oli, tanmateix la seva comercialització podria ser anterior a l’època romana. La descoberta de forns de terrissa a prop d’aquí han donat a conèixer els tipus d’envasos que existien. Però les tècniques van anar avançant i probablement es van construir grans gerres i cups per emmagatzemar l’oli que es produïa. Els envasos per transportar-lo també van evolucionar passant pels bocois de fusta, els metàl•lics, també aquelles grans botes de pell, les garrafes i, el més utilitzat, les llaunes o sitres (safres) que tots coneixem. A principis del 1900, segons testimonis gràfics, s’utilitzaven botes de fusta que anaven folrades amb un trenat d’espart.
Carregant bidons d’oli de la firma Sabater al moll de Tarragona
(Antonio Zaragoza)
Antonio Zaragoza
La fabricació d’oli ha estat una de les activitats que sempre ha destacat dintre del comerç reusenc. Els molins d’oli també estaven presents als pobles de la rodalia que n’eren productors. Les zones de l’Aragó i Lleida fabricaven oli i això era favorable per abaratir costos. Des de sempre l’oli ha donat un gran impuls a l’economia reusenca. Destaquem firmes com Sabater, Coca, Cochs, Fontana, Pujal, Gasull i Borges, entre d’altres.
Després de la Guerra Civil l’oli va escassejar molt i va arribar l’època de l’estraperlo. Es relacionava mitjançant una ‘cartilla’ que proporcionava el mateix govern. El mercat negre era evident i la ‘columna de l¡oli’ (estraperlistes) acostumava a vindre de la part de Lleida i feia transbord a l’estació de Picamoixons en direcció a Barcelona. Persones carregades amb bidons, pots, llaunes... eren els protagonistes d’aquesta aventura, molt arriscada per cert, ja que quan la Guàrdia Civil feia una batuda els ho requisaven tot. Alguns vehicles portaven un doble fons que era un dipòsit de molta capacitat.