"El disc de La Marató és la versió original sonora...

Li van fer un encàrrec especial pel fet de celebrar els 20 anys de la marató?

No, no he rebut cap indicació concreta, sempre sens ha deixat treballar amb llibertat absoluta. Nosaltres mateixos, per celebrar el 20è aniversari hem pres tres iniciatives. La primera és dedicar-li una cançó, el famós brindis de La Traviata de Giuseppe Verdi. L'altra és una cosa que no té precedents a Europa, una cançó amb més de 1.000 autors, que es diu 'Teixit Humà' i forma part del projecte del Banc de Sons.

La tercera cosa és la participació de l'Escolania de Montserrat en el disc. Fa tres anys amb el monjo de Montserrat Josep Maria Cardona, vam començar a parlar de la participació en el disc, amb una peça que havia de ser molt especial. Enguany ha estat possible perquè tots ho volíem, perquè Montserrat també i perquè tots enteníem que les dues parts podíem fer una cosa que no havíem fet mai abans. D'una banda, l'escolania s'introduiria en el terreny del pop, i de l'altra, nosaltres enregistraríem a Montserrat.

Quan es planteja el disc de la Marató, cada any, fins a quin punt es fixen en la malaltia que es tractarà en cada edició?

Tenim dos sistemes. D'una banda busquem cançons que entenem que són molt específiques de la malaltia que la Marató tractarà, i de l'altra uns ítems de Marató com l'esperança o la solidaritat. Enguany hem treballat amb ítems específics com donar la vida, la generositat... molt vinculats als trasplantaments.

Quin és el temps de gestació d'un disc com aquest?

És complex. Comencem el mes de febrer, quan coneixem el motiu de la Marató d'aquell any. A partir d'aquí ens posem a treballar fins el mes de desembre, que és quan es publica el disc. Cap al mes de juny necessitem tenir seleccionades les cançons, per aleshores traduir-les i adaptar-les. Aleshores busquem els artistes que entenem que poden defensar des de la seva personalitat aquelles cançons. Després comença el procés de gravació. En total són uns 10 mesos de feina.

Quin és el criteri de selecció de les cançons, i fins a quin punt està en funció de la cessió de drets per versionar-la per part de l'autor?

Des del moment que tries una cançó fins que l'enregistra l'artista, el procés és llarg i feixuc. Quan tens clar que una cançó s'ha d'incloure pel seu contingut (que és el criteri), el procés de cessió de drets per versionar-la als seus propietaris sovint costa molt. Hi ha hagut excepcions, com l'any en què vam demanar a Eric Clapton una cançó, i 48 hores després ens va donar el seu permís. O aquest any, amb en Brian May perquè ens autoritzés a utilitzar el 'We are the champions' de Queen.

Des del principi es va optar per fer el disc íntegrament en català. Això suposa demanar a artistes que canten en altres idiomes aquest esforç. Quina ha estat la resposta i la seva evolució amb el pas dels anys?

El més curiós i bonic és que, després de set edicions, molts artistes fins i tot se'ns ofereixen per fer-ho. Però perquè els hi demanem que cantin en català? Doncs perquè entenem que hi ha tot tipus de sensibilitats al voltant de la música, i la incorporació de personatges que des del punt de vista artístic arriben a uns segments de població diversos -no és la mateixa gent que escolta Radio Teletaxi, que Flaix FM, que 40 Principales, que Catalunya Ràdio...- fent-ho en català, en la llengua del país, és una fórmula que ha resultat magnífica.

Aquest any el grup que s'estarà al plató durant La Marató és la Allways Drinking Marching Band, una aposta original i arriscada.

Sí, cada any hi ha una formació, 'combo' o orquestra que té com objectiu acompanyar musicalment el programa des de les deu del matí fins a quarts d'una de la matinada. Una de les composicions que interpreten és la 'banda sonora original' de la marató, la sintonia, que en el seu dia va composar Josep Maria Bardagí, el 'mestre' Bardagí. Es demana al grup que faci una interpretació d'aquesta sintonia. I la d'enguany és magnífica, reinterpretada des d'un punt de vista molt festiu. Han sabut copsar el sentiment del programa com la festa del teixit social del país. I us sorprendrà.

Quina és la difusió d'un disc com aquest?

El disc de La Marató només es ven un dia a l'any, com a cas únic a tota la Unió Europea. Enguany, només el dia 11 de desembre amb tots els diaris del país. Fins ara la resposta que hem tingut és boníssima. Amb sis edicions s'han venut un total de 675.000 còpies, i l'any passat va marcar el rècord de 150.000. Això ha representat 2.600.000 euros de recaptació, íntegrament al marcador de La Marató.

Hores d'ara hi ha qui els col·lecciona i que espera la sortida del nou disc de La Marató...

Sí, és un gran èxit. Això ha fet que nosaltres parlem d'aquest disc com la versió original sonora dels sentiments del país. Aquest disc no es podria concebre sense un altre concepte que no fos La Marató. I probablement per la mateixa raó, la forma com està treballat el disc, tothom li ha trobat un element afegit a banda del solidari, que és l'artístic. Això se li suposava ja a l'inici, però tots hem anat millorant fins al punt que avui la vessant artística és molt esperada.

Parli'ns del títol del disc: 'Quan acaba una vida en comencen sis'

Sí, perquè el tema de La Marató d'enguany no és només els trasplantaments sinó també la regeneració de teixits. Des del disc, nosaltres havíem de trobar eines que facin entendre què significa el motiu de la present edició. D'alguna manera aquest any es planteja que la mort d'algú també pot servir per salvar fins a sis vides i per això el què estem intentant transmetre és, no només la idea de solidaritat, sinó la idea de 'donar vida, de donar la vida'. Resumint, l'ítem està buscat entre el que és el desig de vida i l'esperança que podem donar des de La Marató.

* Imatges cedides per Televisió de Catalunya