El turisme del kitesurf aterra al delta de l'Ebre

Després de conèixer aquesta disciplina en un dels seus viatges, el francès Vincent Kirch va convertir-se en un dels pioners de la seva introducció al delta de l'Ebre a finals dels anys 90. Des de 2002, regenta una empresa i una escola dedicats a la promoció i ensenyament del kitesurf a Sant Carles de la Ràpita -amb un centre també a l'Hospitalet de l'Infant-. "Es necessita menys vent i requereix menys espai per traslladar l'equipament que en el cas del windsurf. Es més fàcil de muntar, a més d'assequible i molt segur. Abans era només per a experts: però és molt fàcil d'aprendre, el material es repara amb facilitat i dóna pocs problemes. També es pot utilitzar en la neu", apunta.

A l'istme del Trabucador, a la riba interior que banya la badia dels Alfacs, va trobar un espai ideal per a la seva pràctica. Indrets del sud de França, especialment la zona del delta del Roina o la costa del Rosselló, són també adequats. Però Kirch apunta que o bé, per la seva condició d'espai natural es tracta d'una activitat prohibida o, per un altre costat, el vent i el fred de l'hivern la fan difícilment viable. El mateix succeeix en llacs o platges de punts més septentrionals del continent. Fins i tot, un dels llocs més afamats d'Europa, Tarifa, al sud de la península, té l'inconvenient de l'excés de vent en mar obert, fet que la converteix en una zona perillosa per als inexperts.

Això, però, no succeeix al Trabucador -que no forma part del parc natural- amb el seu accés és obert al públic tot i la proximitat de reserves naturals protegides. "És un paradís", assegura Kirch, tot destacant les condicions de sol, clima, poca profunditat i bona temperatura de l'aigua i, vent, sobretot, vent. Si bé a principis de la dècada passada es trobava pràcticament sol navegant -"potser hi havia dos persones més"-, durant els últims deu anys, milers de practicants han corroborat la seva apreciació i acudeixen freqüentment a la zona que, durant llargues èpoques de l'any, es converteix en un vistós aparador d'estels de colors i surfistes que les piloten fent tombarelles sobre l'aigua amb una planxa enganxada als peus.

Practicants tot i el fred

"Ara fa pocs dies, amb fred, havia dies entre setmana amb 25 cometes. Durant la primavera i la tardor en poden haver fins a 250, això són 250 persones i els seus acompanyants, entre 500 i 700 persones que, com a mínim, arriben aquí vinculades amb el kitesurf", exposa. La meitat d'aquests surfistes solen ser catalans, poc més d'un 30% espanyols i la resta provinent de països com Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Irlanda, Holanda i França.

No és una qüestió de percepció amb major o menor precisió. Per l'escola de Kirch -una de les tres legals que operen a la zona, on també s'han establert centres al marge de la normativa: "són el nostre gran problema", diu- hi passen unes 400 persones cada any. Enguany, la crisi també s'ha deixat notar, sobretot en la compra de material, però l'empresari francès ha arribat a comptar amb quatre treballadors. "En els nivells d'iniciació ha anat pujant. El nombre de practicants a l'any creix entre un 20 i un 25%", apunta.

Però el gran avantatge que ofereix el Trabucador com a espai natural, verge en molts aspectes, suposa al mateix temps un dèficit pel que fa a serveis i equipaments per a la pràctica adequada d'aquests esports -sigui kitesurf, windsurf o vela- i la recepció dels centenars de persones que hi arriben. Per això, els empresaris, de la mà de l'Estació Nàutica i de l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita han iniciat negociacions amb la direcció general de Costes del Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient així com els responsables de Costes de la Generalitat, per sondejar la possibilitat de construir una "base nàutica" a l'accés al Trabucador.

Es tracta d'un espai on el ministeri ja va habilitar anys enrere diverses estructures de fusta -una plataforma i un espai modular- per facilitar l'aparcament i el lleure al públic en general que visitava la zona. Uns equipaments que han caigut en el desús i la degradació en els últims temps i serien reaprofitats per albergar un espai amb cafeteria, lavabos, dutxes, aules, magatzem d'equipament i centre d'informació. "Seria com en una estació d'esquí", resumeix de forma gràfica la regidora de Turisme de Sant Carles de la Ràpita, Rosa Anglès.

Compromís empresarial

Deu empresaris locals del sector dels esports nàutics i la restauració ja s'han compromès a finançar el projecte, que seria gestionat a través de l'Estació Nàutica. L'Ajuntament s'ha compromès a tramitar la concessió amb Costes, de la qual en seria titular i cediria als empresaris. Tot i assegurar desconèixer el cost total del projecte, la regidora apunta que amb els mòduls i la plataforma instal·lats ni suposaria un cost "molt elevat". En aquest sentit, l'arribada del subministrament elèctric es perfila com l'aspecte més costós del projecte, així com l'abastament d'aigua potable i el tractament de les aigües residuals. "Allò no està ben regulat, molta gent ho utilitza com a càmping i no es pot fer", assegura.

Les converses, assegura Anglès, es troben "molt avançades" fins al punt de no descartar una possible concessió perquè la base nàutica pugui començar a funcionar el pròxim estiu. En aquest sentit, podria ajudar el fet que la Generalitat hagi assumit ja algunes competències de Costes i que tant del Govern català com espanyol hagin vist amb bons ulls una proposta que han dissenyat de forma comú les estacions nàutiques estatals per a dos o tres projectes concrets, com el rapitenc.

Tot plegat, considera el consistori, ha de permetre "dinamitzar turísticament" una zona "desaprofitada" tradicionalment, potenciant les característiques favorables que presenta per a la pràctica d'aquest tipus d'esports. "Als països del nord no poden fer competicions durant qualsevol època de l'any. Per això molts s'estranyen que no hi vingui més gent", ha subratllat Anglès, tot destacant que es tracta d'un "turisme sostenible, que no contamina". Segons dades de la Fundació d'Estudis Turístics Costa Daurada, més de 20.000 persones passen anualment pel Trabucador. Molts d'ells ho fan de forma ràpida, en cotxe.

Serveis i sostenibilitat

"Estem d'acord tots que situant una estructura que es posi de forma sostenible i ecològica podríem multiplicar l'afluència de practicants. Però si no podem donar servei de bany o cafeteria i no hi ha cap lloc per deixar la brossa, no té sentit promoure-ho", ha indicat per la seva banda Kirch, qui recorda que actualment un "més del 90%" dels esportistes que acudeixen recullen ells mateixos la brossa que generen i se l'enduen a casa. "Fins i tot fem dies de neteja des de les escoles. És un acte cívic i de sentit comú", afegeix, reiterant el seu compromís en "protegir" i "divulgar" la riquesa natural de l'entorn.

Kirch, fins i tot, assegura haver notat un canvi important en la percepció de molts sectors i administracions que identificaven els kitesurfistes amb "clients de furgoneta" mentre els "clients que venen en autocar són de luxe". "Quan van a la Ràpita mengen als restaurants i no miren el que gasten", ha replicat, tot precisant els efectes econòmics que els practicants -en un 80% dels casos majors de 30 anys, amb poder adquisitiu mig-alt i "temps lliure"- generen en els sectors de la restauració, l'hostaleria i el comerç locals.

La regidora corrobora de ple aquest plantejament. Considera, fins i tot, que la posada en marxa de la base nàutica hauria de permetre establir una connexió marítima amb el nucli urbà així com reordenar l'espai, instal·lant serveis per a autocaravanes i regulant la seva presència, una circumstància que durant els últims anys ha estat motiu de controvèrsia atesa la prohibició de pernoctar en aquests espais.