Gespa artificial feta a Valls, als principals camps esportius d'Europa

"No són professionals de camps de gespa artificial i estem patint un intrusisme que hem de superar amb qualitat, imaginació i professionalitat", declara amb contundència Xavier Batlle, director general de Poligras Ibérica, del grup FieldTurf Tarkett. Satisfet de l'evolució de la seva empresa i del producte en si, Batlle recorda uns inicis no menys fàcils, quan aleshores la gespa pecava de ser massa abrasiva, tenia un ús bàsicament decoratiu i s'assemblava a una moqueta. "Eren els començaments, però als anys vuitanta el producte va millorar, i a finals del noranta va arribar el gran salt qualitatiu", recorda Batlle.

Es va aconseguir imitar al màxim la gespa natural. Primer es va perfeccionar la base del producte -amb reomplert de sorra i triturat de cautxú- i, posteriorment, els fils de polipropilè que simulen l'herba -per fer-los "reals" no sols a la vista, sinó també al contacte físic, aportant-los resistència i alhora flexibilitat en la justa mesura. De fet, una aposta recent del grup ha estat dissenyar i fabricar el seu propi fil, amb una planta instal·lada a Alemanya. Aquest fil -enrotllat en bobines de 14 quilòmetres- es trasllada a les tres fàbriques que el grup té als Estats Units -al costat de Dalton-, al nord de França i a Catalunya.

Planta de fabricació pròpia a Valls

Des del juliol del 2007 Poligras té una important planta de fabricació pròpia a Valls, amb una capacitat de producció de 10.000 metres quadrats de gespa artificial al dia. Són dues naus que sumen 7.000 metres quadrats, on hi treballen una quinzena de persones que integren una plantilla de 50 treballadors, repartits entre les seus de Sant Cugat, Madrid i Sevilla. El procés de fabricació de la gespa consisteix, bàsicament, en dues fases: primer unes grans màquines anomenades "tufting" teixeixen el fil sobre un enxarxat -"backing"-, després s'aplica làtex a la part posterior i s'introdueix en un forn per fixar i acabar el producte.

El principal mercat: l'espanyol

Poligras ven, principalment, al mercat espanyol, que acapara el 80% de les seves vendes. A tall d'exemple, ha instal·lat gespa artificial a més de 1.500 camps de tot l'Estat -una quinzena d'equips de 1a divisió en tenen a les seves ciutats esportives. Pel que fa al 20% restant, s'exporta al sud d'Europa, nord d'Àfrica, Portugal i Sud Amèrica. Els principals clubs europeus també han apostat per la gespa artificial de Poligras. L'objectiu de l'empresa, però, és que s'empri en terrenys de joc de primera divisió, i no sols en camps d'entrenament, com succeeix actualment. "Hem de passar al futbol professional", afirma Batlle.

El repte de l'empresa és fer el salt definitiu al futbol professional i acabar de convèncer el sector. De fet, la FIFA ja aposta fortament per les superfícies de gespa artificial. Premia la qualitat dels paviments i estableix uns paràmetres de control de qualitat i seguretat molt exigents "que la gespa natural no superaria", retreu Ignasi Senabre, delegat comercial. Algunes joies de la firma són el camp de l'Hospitalet -on aquest novembre es va jugar un partit de Copa del Rei amb el Barça-, o que hagi rebut encàrrecs de l'Ajax i el Feyenoord. "La Copa Mundial de la FIFA Qatar 2022 es jugarà en gespa artificial", augura Senabre.

El paisatgisme, en alça

La gespa artificial s'utilitza en el món del futbol, però també en altres esports, com el golf i el pàdel. Si més no, s'està detectant una demanda creixent en paisatgisme. Des de rotondes a hotels i aeroports, passant pel tramvia de Granada, el recorregut del qual també s'ha acompanyat de gespa artificial. L'empresa en canta les excel·lències, des de la durabilitat -12 anys de vida-, a una elasticitat i resistència que evita que l'herba quedi aixafada, passant per l'estalvi econòmic. Amb tot, requereix d'una forta inversió inicial, de mig milió d'euros si es treballa en un terreny erm -el cost es redueix als 350.000 si s'adapta un camp existent.

Tot camp, sigui de gespa natural o artificial, requereix un mínim manteniment. De fet, una de les estratègies de l'empresa és oferir al client aquest servei de manteniment postvenda -d'uns 2.500 euros l'any, mentre la gespa natural en costa 60.000 euros. La crisi també ha passat factura en aquesta empresa, que va registrar una facturació rècord l'any 2007 -de 46 milions d'euros- i, des d'aleshores, ha anat minvant. Enguany, i també el vinent, s'estima una caiguda d'entre el 10% i el 20%. "Fins al 2013 o 2014 no remuntarem", diu Batlle. "Estem fent un gran esforç en I+D que ens donarà resultats excel·lents en el futur", ha conclòs.