Ja han arribat els 'Quiconeros'

Els enllumenats de les festes cada vegada arriben més aviat i s’allarguen més per allò del màrqueting del gran consum. Segons els entesos la cosa funciona en benefici dels comerços que ofereixen tota mena de productes que il•lusionen a la clientela.

Avui però, donarem un cop d’ull enrere parlant dels torronaires, que cada any ens apropen els tradicionals i artesanals dolços arribats de Xixona típics d’aquestes festes, uns productes que de ben segur tenien un impacte diferent en aquells anys dels seus inicis a la ciutat, instal•lats en portals del centre. Avui, tenim torrons durant tot l’any, per tot arreu i de tots els gustos i colors.

Recordo que a Reus, apart dels actuals ‘quiconeros’, del raval Santa Anna i del carrer Llovera, n’hi havia un altre que també s’instal•lava al carrer de Monterols, en una entrada gran del carrer,
seu de recordats fotògrafs com Puig-Sola i més tard del polifacètic Estanis.

Els ‘quiconeros’ tenen els orígens a la ciutat l’any 1885 amb Antonio Pla Ferrándiz , fundador d’aquesta nissaga que s’instal•lava a la plaça de Prim per oferir, cada any per Nadal, els torrons i altres productes derivats fabricats artesanalment. Ara fa 126 anys que la nissaga segueix oferint els seus productes nadalencs als reusencs i als ciutadans de la comarca que fan cap a la capital del Baix Camp, per seguir la tradició de la qualitat.

El retrat del fundador -mereixedor del ‘títol’ de ‘reusenc d’adopció’-presideix els dos comerços de venda de torrons que segueixen la tradició familiar. Van ser el nets del senyor Pla, els germans Verdú Pla, Sara i Josep, els continuadors del negoci, establint-se per separat. El Josep ho va fer al raval Santa Anna, en una entrada al costat d’un comerç de maletes (casa Viñas) i amb el temps va ampliar el negoci fins avui, amb un establiment plenament consolidat que combina els torrons amb els gelats, orxates i cafeteria. L’any 1984, fruït del treball va instal•lar un segon local al carrer Llovera, per cert al complir el centenari, Josep Verdú i la seva família ho van celebrar vestint-se amb robes típiques de la seva terra, Xixona. Malauradament al cap d’uns anys en Josep va morir, el recordo al local del raval de santa Anna, d’aspecte seriós però a la vegada amable i amb la imatge de gran professional, ‘togat’ amb un guardapols gris darrera del taulell amb les balances de pesos i en plena activitat. De vegades quan no tenia feina es recolzava a la porta d’entrada per veure el respirar del raval. El relleu el va agafar la seva filla Àngels Verdú i el seu marit, Saturio del Cacho Miras que són els actuals propietaris.

D’altra banda la germana de Josep, Sara Verdú Pla. va seguir al carrer Llovera al costat de la farmàcia Punyed (avui farmàcia Pau Sans), cada Nadal, la seva presència es feia efectiva per portar a taula el tradicional torró. Fa pocs anys que ens va deixar prenent així el relleu la seva filla, Sara Jerez Verdú i el seu gendre, Josep Espí Ramonell, actuals torronaires que, de manera temporal, fan cap a Reus per ocupar la generosa entrada del carrer Llovera.

L’arribada dels ‘quiconeros’ a Reus, es va produir en èpoques difícils, els reusencs contemplaven el petit aparador on s’oferien els productes, i sobre tot, aquells gossets de massapà, que feien quedar als més petits bocabadats. El cert és que la imatge d’aquell aparador, tot i el pas del temps, segueix sent, per sort, la mateixa i els nens i nenes també continuen amb el costum de badar en el petit aparador.

Des de sempre els ‘quiconeros’ han fet gala de la seva denominació d’origen servint qualitat. Eren freqüents comentaris com: ’ Sí, són una mica més cars, però renoi quina diferència!; si vols menjar torrons bons, ja saps que cal fer!’; o ‘mira, és una vegada a l’any i més val pocs i bons!’.

Tradició que amb l’ industrialització s’ha convertit en un mercat molt
important i tothom fabrica torrons de tots els gustos i de totes les qualitats per a totes les butxaques, però no em negareu que val la pena estirar una mica la cartera i donar-li un toc exquisit al paladar... només és una vegada a l’any.

Que tingueu un bon i dolç Nadal.