Les Carmelites Descalces a Reus

Un d'aquests exemples és la portalada de pedra i ferro que hi ha al costat de l’antic hospital, al carrer de Sant Joan, en el petit immoble que es conserva, conegut com Institut Antituberculós que antigament, recollia les persones amb aquesta malaltia. L' esmentada portalada coronada amb la llegenda "GASPAR VGUET VONIVGE SVA MARIANA SALES- 1693" és la que hi havia al antic convent de la plaça de Prim (anomenada en aquells temps, plaça de les Monges), en memòria de Mariana (Bages) Salas vídua de Gaspar Huguet, que va ajudar a la construcció del primitiu convent. Era la comunitat de les monges Carmelites Descalces, que es van instal•lar a Reus el 1661, fundada per Rafael de Ripollet, precisament on actualment hi ha el Teatre Fortuny, on hi van residir fins la revolució de setembre del 1835, quan les ordres de religiosos van ser dissoltes i el mateix govern va cedir els terrenys del convent a l'Ajuntament.

L'any 1883 les germanes van retornar a Reus, al carrer de l'Amargura, en un edifici conventual on van residir fins l’any 1965. Després de més de 80 anys en aquestes instal•lacions, tot i que el van abandonar durant la Guerra Civil (1936-1939), van permutar els terrenys i van fer cap a la carretera d’Alcolea entre els carrers d’Orenga i Menta s’hi va construir una nova residencia per les germanes. Per cert el tema de la permuta no va quedar molt clar, fins on arriba la nostra informació. Sembla que una de les condicions que van ajudar a que es realitzés la permuta va ser amb el compromís de que els familiars de la empresa constructora serien enterrats al mateix convent. Un acord per mantenir-lo durant cent anys, a les hores la propietat quedaria per la comunitat. El fet és que una de les parts no va complir el seu compromís tota vegada que les monges van dir adéu a la ciutat el 29 de setembre de 2003 de forma definitiva i discreta, tan discreta que ningú se’n va adonar.

Definitivament aquella comunitat va ser acollida al convent que l’ordre té a Tarrassa

Els diferents elements patrimonials del convent, com mobiliari, objectes d'art, etc., van tenir diferents destinacions; uns van anar a l'ordre a que pertanyien i dels altres, se’n va fer càrrec un comerciant de Tarragona per a finalment retornar a Reus, en aquest cas al mercat d’antiguitats del passeig de Prim.

Així, sense pena ni glòria, es van acomiadar desprès de 342 anys de "presència" entre nosaltres. Pot ser que la mateixa clausura i la seva habitual discreció marquès aquesta marxa tan silenciosa i mancada de qualsevol protagonisme - van marxar de la mateixa manera que van arribar -.

Però dins de l’anecdotari reusenc queden records d’aquella comunitat religiosa, com per exemple aquell torn de fusta situat al carrer de l’Amargura que rebia els encàrrecs de les persones que portaven a reparar peces de vestir, sobretot petits treballs de teixit, brodats amb uns resultats espectaculars. L’únic inconvenient es que las roba d’homes (pantalons) no la acceptaven. Molts jovenets també acudíem al torn i després de donar la ‘consigna’ com tothom, ens obrien l’accés al torn. Entraves al vestíbul, tocaves una campaneta i la germana portera, sense deixar-se veure, t’atenia després de fer la corresponent salutació: ‘Ave Maria Purísima’, la germana responia ‘sin pecado concebida’ i així, començava el diàleg en la penombra. La finalitat de la visita era aconseguir restes del ‘pa d’àngel’ que les germanes fabricaven (com a molts convents). Hòsties per la litúrgia i els retalls per a la xicalla. Així, resumim les petites vivències de la nostre infantesa carregades de ‘misteri’.

Un altra curiositat, fruit de la clausura, era l’operatiu que calia muntar per atendre als professionals que feien reparacions al convent com, paletes, fusters, electricistes,etc. En aquest sentit els operaris feien entrada a les instal•lacions a una hora pactada per tal de no coincidir amb les monges que portaven la seva clausura amb molt de rigor.

Per cert, una de les coses que va anar a parar al mercat del passeig de Prim, entre altres elements, van ser les màquines que servien per tallar les hòsties -algunes molt antigues- també una piqueta de pedra, possiblement del primer convent. De la troballa en vaig donar coneixement a l’Ajuntament, però com de costum... ni cas. Manca de diners?, manca d’interès... En fi, més del mateix.