Marina Rossell homenatja amb un disc de versions Georges Moustaki,...

Per a la cantautora, el disc 'Marina Rossell canta Moustaki' significa el compliment d'una "vella promesa" que un dia va fer a Georges Moustaki, la promesa de versionar algunes de les seves cançons traduïdes al català: des d'algunes molt conegudes, com 'El metec' o 'Ma llibertat', fins a altres menys escoltades, com 'Els amants s'estimen un temps' o 'Balla'.

"Quan et poses davant aquest tipus de cançons tant conegudes i internalitzades, a més en una altra llengua on tots els accents musicals han d'estar en el seu lloc i has de guardar l'esperit, t'afrontes a un repte i a un risc, però he pogut materialitzar el somni de la promesa que li vaig fer", ha explicat la cantautora.

Per a Marina Rossell Georges Moustaki "és el darrer mite que queda de la cançó francesa". El que la va "enamorar", ha dit, és que fos nascut a Alexandria, de mare italiana, amb pares grecs i ciutadà grec. "Encarna la multiculturalitat i això és molt fascinant", ha explicat.

El fet, però, que siguin cançons tant sentides, no li ha suposat cap pressió ni por, "simplement una feina, la de tenir-ne consciència, elaborar-les molt bé i treballar-les". Per a Rossell el disc és una "revisitació" de l'obra de Moustaki, una "feinada" perquè s'ha de posar tota l'essència de la cançó en una altra llengua i un altre llengua musical "sense perdre l'esperit de la cançó", ha explicat.

Segons l'autora aquestes cançons són un "tresor", ja que de 300 cançons en tria una dotzena, "petits tresors, petites històries, petites narracions, cada una té una vida per si mateixa". Les traduccions són obra de Lluís Llach, Josep Tero, Pelai Ribas i Víctor Obiols Bocanegra.

Marina Rossell, a més, no està sola en aquest viatge. El cantautor valencià Paco Ibánez posa la seva veu a 'Hiroshima' i a 'El Metec' [II], i la guitarra a 'Sense anomenar-la'; i el català Roger Mas canta a 'El carter'. "Són pinzellades, moments que el vestit que Eduard Iniesta i jo li haviem fet a les cançons, necessitava contrapunts".

Moustaki, però, també homenatja Rossell ja que canta 'Màrmara', una cançó de la cantautora traduïda al francès: "L'he poguda posar aquí, que és el lloc on ha d'estar, jo li canto a ell i ell al final em canta a mi, hi ha un diàleg meravellós entre ell i jo", ha dit Rossell. Aquesta, però, no és l'única aportació del cantautor, també ho són les il·lustracions del llibre, que Moustaki va fer sobre una tableta "com si ho fes sobre l'arena".

Pel que fa als concerts, Rossell diu que és un "disc fàcil" de defensar davant el públic: "Són cançons tant delicioses, que amb molt poques coses caminen, tenen molta musicalitat i bellesa, demanen molt poc, només tractar-les bé i amb afecte".

El disc inclou un complert llibret de 24 pàgines amb els textos de les cançons -en el francès original, l'adaptació catalana i la traducció al castellà-, els dibuixos que Moustaki i a més inclou fotografies personals dels dos artistes plegats, testimonis d'encontres passats a Asilah (1984), París (1996) i un sopar a Barcelona (2007).