Qui pagarà les factures pendents?

L'avidesa de poder, de l'únic poder, els hi fa creure a qui no te més mires que només ells defensen Espanya. Pot ser que si, que tinguin raó, però l'Espanya que ells defensen amb ungles i dents està totalment caducada, però ocupa bona part de l'Estat i per això qui no si sent partícip del projecte només li queda el no estar-hi conforme però, en tot cas, aguantar-se i reivindicar les seves diferències que mai, però mai, seran escoltades i preses en consideració... I més si una d'aquestes “discrepàncies territorials” és important per compensar els desequilibris existents en els diferents indrets del que, és clar, només interessa la uniformitat.

Be, però, ara, per tots aquests convençuts ja ha pujat al govern qui van prometre que ells, i només ells, arreglarien la situació però, mentre estaran cercant la manera de poder complir -si els hi importa d'alguna manera quedar be, malament o ni una cosa ni l'altra- amb el compromís que van adquirir davant dels seus votants, hi ha una factura a pagar, amb uns interessos que fan refredar i que es van acumulant. Una factura que, si be és cert que l'anterior govern va contribuir a engreixar, no és originaria, ni se li pot atribuir a ell.

Per demostrar moviment, bàsicament a on veritablement manen, les retallades pressupostàries i de serveis que ja fa mesos es van implantar a Catalunya, el dipositaris del poder tindran que col•locar-les d'alguna manera al propi govern i a la resta de l'Estat, precisament allí on han aconseguit tot el suport necessari per aquesta aclaparadora majoria. Resultarà que el PP retallarà serveis als qui l'han votat. Semblant al que ha passat a Catalunya amb CIU però aquí, sense la insultant majoria que permet el debat.

La dreta del PP, que s'hi posarà, i la dreta de CIU que ja hi és, han rebut la majoria de suport dels més dèbils, que són qui en reben, i rebran, les conseqüències de la desastrosa gestió, precisament, de la dreta, que és qui ha permès, i segueix permetent, les bombolles immobiliàries d'anteriors governs i els disbarats financers i de gestió de la banca en general, amb el v.p. del Banc d'Espanya que, en tot cas, tenia que supervisar i controlar, detectant el seu origen i no deixar-ho ultra dimensionar.

Si més no, a casa nostra és diuen les coses a la cara, i ara s'anuncia una retallada del sou dels funcionaris... Augmentar la taxa addicional de la benzina... El copagament farmacèutic... L'augment del preu del transport públic... de les taxes universitàries... del cànon de l'aigua... Tot són mesures que patiran els més dèbils o, si més no, la gran banda mitja que cada dia és menys mitja i cada dia més baixa.

ERC estava disposada a donar suport als pressupostos de CIU perquè pogués quedar allunyada de la mala influència que suposa per Catalunya el PP -com va passar a les municipals però, amb aquest anunci, sembla impossible que mantingui la seva oferta, si la retallada no va acompanyada d'una necessària reclamació urgent del pacte fiscal. Si CIU no rep aquest suport, el tema quedarà, com a molts ajuntaments ha passat desprès de les darreres eleccions municipals, a mans d'un PP envalentint que, sense preses però sense pauses, va trepitjant cada dia més fort per la maltractada, per ells també, terra del Principat. Aquests, ho tenen molt clar i no creuen en les enquestes que afirmen que quasi el 50% de catalans són independentistes. I, amb el que hi ha i es veu, les urnes els donen la raó.

Mentrestant, a principis de desembre, el govern espanyol en funcions fa el penúltim gest i diu que no pagarà a la Generalitat els 759 milions d'euros en infraestructures de la disposició addicional tercera de l'Estatut que es va pactar i signar directament amb J.L.Rodriguez Zapatero.

L'Estat, així, eixampla el dèficit a Catalunya per intentar reduir el seu però, com sempre que el que surt no paga un deute adquirit, aquest queda pel que entra i el PP, li agradi o no, s'ha trobat la factura al calaix i la tindrà que pagar.