Reus i el paper de fumar

Era coneguda a Reus l’existència d’empreses dedicades a la fabricació de carteretes de llibrets de paper de fumar. Això tenia lloc a finals del segle XVII (1780). Eren rectangulars i contenien 100 fulls. Estaven regulades per diferents marques; a pesar de que era molt popular la seva utilització, són moltes les persones que desconeixien la seva existència. Més endavant les empreses nacionals i estrangeres van llençar als mercats tipus rectangulars i quadrats que avui són ben coneguts. El cert és que la mateixa competència va anar acaparant el mercats i, ara, ja són ben poques les que substitueixen. El consum dels coneguts com a ‘porros’ han fet que ressorgís el costum d’embolicar cigarrets.

31/12/2011 - Directe>Reus Històric

A- | A+

Carteretes de paper de fumar fabricades a Reus (Col·lecció Antonio Zaragoza)

Antonio Zaragoza

Abans era habitual veure embolicar el cigarrets en qualsevol lloc, era tota una cerimònia: treure la petaca de tabac, extreure una pessigada i automàticament treure el paper de fumar, i amb més o menys pràctica, cargolar el cigarret; als inexperts el hi havia de cargolar, però la llengua de llepar, li posaven ells! Alguns quedaven com a ‘xurros’ i mentre anaven fumant omplien la roba de ‘fuades’.

Quan es va conèixer el tabac als mercats, era a base de picadura o herbes i, com que el tabac envasat no estava massa a l’abast de les classes humils forçosament, havien de cargolar-lo. Fins i tot, alguns es dedicaven a recollir burilles pels carrers que llençaven els fumadors. Un costum que es va allargar fins als anys 1950 (aproximadament).

A Reus es van conèixer bastants marques locals i fent un petit resum donarem una petita relació: Juan Ferre Muni, C.Santa Anna, 15; Eduardo Gavarró, C.Santa Anna, 17; Vda. Eduardo Gavarró, C. Galanes, 11; Anton Amill, C.Galanes; Jaime Gavarró e Hijos, C. Santa Anna, 3; Vda. de Sabater e hijo, C. Monterols, 23 i un llarg etcètera que desconec. Plegats oferien qualitats variades i s’identificaven per les marques de fabricació.

La labor desenvolupada pel gremi és, extensa i laboriosa de recopilar si tenim en compte que van ser molts el impressors que es van dedicar a imprimir carteretes que servien de suport, algunes d’elles impreses amb fust de boix. Normalment el paper de fumar havia de reunir requisits indispensables que no tots el fabricants podien oferir, per tant, els fabricants es provenien de bona qualitat, fins i tot, un d’ells, Eduardo Gavarró, marca ‘El Reloj’ (1885), recomanava mitjançant la premsa local, que el fumadors diguessin NO a les marques estrangeres, perquè les nostres eren iguals o millors.

Es dóna la circumstància que Eduardo Gavarró, (antecessor de la família Benach-Pascual) va ocupar el primer immoble al carrer Santa Anna, núm 17 (casa que fa xamfrà amb el carrer Casals), que, fa anys, va ocupar una pastisseria; un establiment de productes veterinaris, més recentment una perfumeria de les germanes Martínez i, el que són les coses, una possible seu de la Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya. Enhorabona!

Més |

Comentaris

Escriu un comentari

Tanca

L'empresa es reserva el dret de no publicar els comentaris que consideri inapropiats, que contiguin insults i/o difamacions, per tal de preservar la imatge de les persones.

Desenvolupat per BabSoft