Campana sobre campana

Els governs de tot el món saben que al poble, li poden tocar moltes coses, a més del que vostè està pensant. Li poden tocar la butxaca, carregant-li més impostos (Després d’haver promès que no es torcarien). Li poden retallar els sous. Poden enviar a multituds a l’atur. Poden tocar la sacrosanta sanitat o tancar escoles i guarderies i posar-nos a la cua del mon en educació. Poden fer tot això i més, mentre el poble es queixa, però aguanta i intenta passar-ho el millor possible, com s’ha demostrat en temps, que encara que algú li pugui semblar mentida, eren més durs que aquests.

El que no saben els governs és que hi ha coses, potser no tan importants, que son l’espurna que encén un gran incendi que pot portar a, en el millor dels casos, perdre unes eleccions o en el pitjor començar una revolució per una cosa que no sembla tan greu com tot l’altre.

Pensant en tot això m’ha vingut al cap un conte que, no recordo qui el va escriure, que parlava d’un poble que li agradava jugar a bitlles i que tenien uns governants que els anaven estrenyen, a base d’impostos i prohibicions de tota mena. El poble, callava, aguantava i seguia jugant a bitlles per més que s’havia arribat a una dictadura difícil de suportar.
Finalment, el govern, va decidir prohibir jugar a bitlles i aleshores, el poble, va assaltar el Parlament els va tallar al cap a tots i va seguir jugant a bitlles!

Tot això ve a tomb per les campanades (O hauríem de dir no – campanades?) de canvi d’any a la Plaça Mercadal.
Moltíssima gent, acostumada a que el carilló de l’Ajuntament toqués les 12 (El campanar fa temps que no sona a les nits per no desvetllar als reusencs que el tenen a prop) i després posessin quatre cançons, dues llumetes i tres coets, mentre ells menjaven el raïm i es bevien el cava corresponent, es van quedar amb un pam de nas i amb cara de “gilis”.

Allí no hi havia res! Ni tan sols la pantalleta i el mullader sonor de les set de la tarda que munta la Unió de Botiguers.
Potser que en la que està caient sigui un detall sense importància, però la veritat, és que hi ha hagut força gent que s’ha queixat i mentre uns diuen que l’alcalde no s’ha dignat contestar, d’altres asseguren que els ha dit que era una qüestió econòmica i que segueix treballant per Reus.

I es que de vegades en lloc de grans coses que valen una fortuna, el detall de sortir al balcó amb una cassola grossa i un cullerot i tornar als “indignats” una “casserolada” de dotze cops no costa ni un ral i quedes com un rei sense gendres.
Tothom hagués estat content, i no com ara que sembla que a molta gent que era allí perdent el temps, els ha entrat l’afició a jugar a bitlles!