El bordells, una realitat del passat

Reus, en aquest sentit, sempre va ser l’epicentre de les orgies urbanes, per alguna cosa era capital del Baix Camp; també participava del pastís Tarragona, i sobretot les seves muralles, que ambdós donaven l’abast per satisfer les ‘necessitats’ sexuals. Era un intercanvi de la clientela de classe modesta. Els privilegiats econòmicament es podien permetre visitar Barcelona passant desapercebuts, a nos ser que es trobessin amb altres ‘assembleistes’ reusencs.

Protagonistes per les cases de meuques com ‘Casa La Sol’, al carrer Sant Miquel; ‘Cala Dida’, desapareguda amb el traçat del carrer Salvador Espriu, familiarment conegut com el carreró del banc que, comunicava el Raval de Santa Anna amb el carrer de l’Amargura, on, des d’una tenda de queviures, sense proposar-ho, controlaven l’anà i vindre dels ‘visitants’. Era un carreró amb llambordes mal col•locades que els vianants procuraven evitar. Feia un ‘tuf’ insuportable; molts aprofitaven (la nit més que el dia) per canviar el suc de les olives; ‘Cala Maribel/Bar Navarra’, situat al carrer de Sant Pau. D’altres indrets que hi feien ‘remiendos’ com a l’edifici d’‘El Campanaret’, també desaparegut. Més llocs que s’hi feien nyaps, no restaven sota la protecció dels doctors Grau i Conejero que, dit de passada, es van fer mereixedors de dedicar-los-hi un carrer.

Les cases de barrets restaven obertes a pesar que les autoritats intentaven clausurar tot el que feia ‘pudor de fum’, recolzades pel clergat. Sempre cercaven fórmules convincents per anar de pet a l’ infern, perdre la vista, etc..., ben diferent d’ara que les forcem. Les dones de vida alegre es detectaven per la via pública per la indumentària provocativa o els forts perfums que utilitzaven; anaven de compres en grup, això sí, pel carrer no saludaven mai als clients.

Van passant els anys i la imaginació d’homes i dones segueix inalterable. Ells, per modestos que siguin, la fantasia forma part del bagatge. Elles, també recordant ‘batalletes’ cercant el príncep blau que van menysprear o deixar escapar, ara tenen motius de penediment, deixant ben clar haver conservat la virginitat.

Són uns altres temps; el tarannà de la gent, de pensar, de fer, de conformar... ha canviat, el que abans era dolent, i ara s’ha tornat bo. Amb tot, si arriba el dia del judici final, serem tants que no es podrà ballar d’empentes. Temps al temps...

Ja grans, queden persones que van ser ex-combatents exercint als prostíbuls. Si escriguessin un llibre, podrien explicar amb pèls (mai millor dit) i senyals, anècdotes ocorregudes de gent respectable. Molts ja no hi són, però testimonis presents poden donar fe d’aquella vida que es va viure als bordells reusencs, tarragonins, etc. que, sanitàriament estaven sota control. El cens de treball s’ha incrementat i no podrà aturar-se, per alguna cosa és l’ofici més antic del món.