Els títols de deute públic i els dipòsits a més...

El darrer 30 de desembre, el govern espanyol va aprovar una pujada d'impostos durant dos anys que grava la base de l'estalvi. En aquest sentit, el professor en direcció financera d'Esade, Jordi Fabregat, ha assenyalat que "la fiscalitat és un tema important, però un inversor ha de tenir fonamentalment en compte la seva cartera d'inversions, especialment el binomi de risc i rendibilitat".

Aquest expert en finances ha explicat que "evidentment" s'ha d'incloure la fiscalitat en el càlcul sobre una inversió, però "no és massa segur que aquesta fiscalitat no prossegueixi més enllà de dos anys, tot dependrà de l'evolució del PIB i el dèficit". El professor de l'Iese, Lluís Renard, s'ha mostrat d'acord amb això: "Amb aquest canvi de fiscalitat i sempre que el govern del PP mantingui l'augment del gravamen només durant dos anys, hi haurà inversors que busquin productes que reportin interessos a tres anys i així eludeixin pagar més impostos". Renard també ha recordat que caldrà veure quin tractament fa Hisenda d'aquests casos.

Per tant, si un inversor no necessita els diners durant dos anys, és millor que faci una inversió a aquest termini que a menys de dos anys. Però si no té clar si necessitarà els diners, "no val la pena arriscar-se a tenir problemes de liquiditat per aquest diferencial de rendibilitat" que pot oferir un canvi fiscal, ha assegurat Fabregat.

La recessió a l'Eurozona plateja dubtes sobre la borsa

Els experts han assenyalat que, aparentment, la borsa està "barata" després de les caigudes del darrer any, però que cal vigilar amb el devenir econòmic de la UE, ja que una nova recessió s'enduria els beneficis de moltes cotitzades. "Tothom diu que la borsa està relativament barata, perquè la rendibilitat per dividends és elevada, però s'ha de mirar quina és la situació futura, si els beneficis de les empreses poden seguir pujant o no", ha indicat el professor d'Esade. Com sempre, una de les claus és la diversificació i "si un inversor vol provar a la borsa, ho ha de fer amb una part petita del seu patrimoni, perquè encara que es digui que està barata, potser no ho està tant si realment la UE entra en recessió, com és previsible".

Renard aposta per ser selectiu a l'hora d'invertir als parquets. "Es diu que la borsa està baixa i certament hi ha empreses, com Repsol, BBVA, Banc Sabadell, Santander, Gas Natural o Telefonica, que poden ser atractives per l'inversor, perquè poden donar dividends i revaloritzar-se". Com a exemple, l'expert de l'Iese posa el Santander: "Està cotitzant per sota dels 6 euros i el propi 'Financial Times' assegura que d'aquí a 12 mesos les accions cotitzaran a 7 euros". Si a això afegim que està pagant dividends de 0,60 euros per acció anuals -una rendibilitat aproximada del 10%- i el preu de l'acció podria passar de 5,7 euros a 7 euros, seria una inversió "estupenda".

Deute públic abundant, rendible i suficientment segur

Els experts confien en els títols de deute públic com una inversió interessant per al 2012, ja que seguirà oferint rendibilitats per sobre de les habituals durant els darrers anys. "És evident que el deute públic pot ser una bona inversió. Malauradament, l'Estat espanyol haurà de negociar uns 150.000 milions aquest any, més 40.000 o 50.000 de dèficit i ho farà a tipus alts. Destinar una part del patrimoni en deute públic no és una mala oportunitat, fins i tot per un inversor individual", ha assegurat Fabregat.

Però, amb les turbulències a la zona euro i la continuïtat de la crisi del deute sobirà, els bons del Tresor són un producte segur? Renard apunta que "l'Estat i les comunitats donen suficient confiança per pensar que, si fan una emissió de deute públic, podran retornar el capital, o renovar-la quan venci, i pagar els interessos que hagin promès". Segons Fabregat, "és un producte financer segur". Si no, sempre "hi ha empreses de molta solvència que també fan emissions de títols de renda fixa".

Catalunya i altres comunitats autònomes de l'Estat també necessitaran finançament i podrien emetre deute aquest 2012, però la seva solvència es troba més qüestionada pels mercats. "És seguríssim que les comunitats autònomes seguiran emetent aquests bons patriòtics, i que els emetran a uns tipus d'interès alts. Seria el mateix cas que amb la borsa: val la pena invertir-hi, però amb una porció de patrimoni petita", ha indicat Fabregat.

Els experts han previst que, tot i l'actual clima de desconfiança, no s'espera que les autonomies facin fallida, "ja que s'estan prenent mesures correctes" i el Banc Central Europeu "contribuirà a la seva solvència", amb instruments com la darrera subhasta de 500.000 milions d'euros a tres anys amb un interès de l'1% per a la banca. Per l'expert d'Esade, "això afavorirà el finançament dels estats i també, indirectament, de les comunitats autònomes".

El 2012 continuarà la 'guerra del passiu' i proliferaran productes que reportin rendibilitat a dos anys

La pugna entre els bancs per captar dipòsits es pot repetir aquest any i la competència pot mantenir els interessos a un percentatge atractiu per l'inversor. "Durant el 2012 és possible que continuï aquesta guerra del passiu entre bancs, que pot provocar que els dipòsits segueixin tenint rendiments per sobre de la inflació. Qui es vulgui arriscar una mica més pot entrar en pagarés a entitats financeres", ha explicat Fabregat.

Un altre element del trencaclosques és l'esmentat augment dels impostos sobre els rendiments del capital durant dos anys. "Evidentment -ha previst Fabregat- les entitats financeres començaran aviat a oferir instruments que paguin interessos al cap de dos anys i mig o tres anys, arran del canvi legislatiu impulsat pel govern espanyol", que augmenta els tipus del gravamen sobre les plusvàlues generades pels productes financers fins el 31 de desembre de 2013.

El professor Renard ha afegit que, dins d'aquestes decisions d'inversió, "cal tenir en compte la fiscalitat i en quin moment es reporten els interessos". L'expert de l'Iese preveu que hi haurà inversors que triïn l'opció d'invertir en dipòsits a més de dos anys, per sobre d'altres trimestrals o anuals, "per evitar una major tributació i sempre que no necessitin els diners".

L'or, l'habitatge o els diners sota de la rajola

A més dels productes financers més comuns, Renard cita l'or com "una possibilitat", ja que ha augmentat de preu "espectacularment" des de l'esclat de la crisi econòmica, multiplicant el seu valor per tres entre 2007 i 2011. "En aquesta situació de turbulències financeres, hi ha inversors que pensen que l'or ha tingut valor des del principi de la Humanitat, que poden guardar-lo en una caixa forta i tenen un valor assegurat".

D'altra banda, la crisi al sector immobiliari i la caiguda dels preus de l'habitatge ha apartat molts inversors d'aquest sector. Pel que fa al totxo, els canvis fiscals tampoc representaran una diferència en relació a l'any passat. L'expert d'Esade ha avançat que "els inversos no modificaran de manera substancial la seva cartera d'inversions per l'augment dels tipus impositius que graven les plusvàlues de la venda d'habitatges".

Les plusvàlues per aquestes operacions s'englobarien teòricament en el tram més alt, que ha patit una pujada de sis punts, des del 21% al 27%, a partir de 24.000 euros. "Un inversor ha de tenir un patrimoni molt important per tenir rendiments superiors als 24.000 euros, per tant, tot i que òbviament es mira la fiscalitat, no s'anticipen canvis molt substancials, i més encara sent un tema temporal que ha de durar dos anys i prou", ha conclòs Fabregat.

Per últim, Renard ha explicat que "aquestes són fonamentalment les opcions que hi ha, però sempre es poden posar els diners sota una rajola. Així ens assegurem que d'aquí dos o tres anys disposarem d'aquest capital".

Assessorament fiscal independent

A l'hora de buscar com fer créixer els estalvis la majoria de particulars van a una entitat financera i compren algun dels productes que els ofereixen, ja siguin dipòsits, pagarès o fons d'inversió, amb més o menys risc. Una altra opció és posar els estalvis o el patrimoni en mans d'un assessor financer no vinculat a cap entitat. Això és el que fan les Eafi (empreses d'assessorament financer independent), regulades legalment des del 2009 a l'Estat espanyol. Aquests assessors recomanen una estratègia a seguir amb determinats productes, en funció dels objectius del client, i en fan un seguiment més personalitzat.

Joan Manuel Casanovas i Albert Grau són socis d'una d'aquestes Eafi, Argenta Patrimonios. Consideren que aquest tipus de societats anirà en augment ja que "moltes vegades el client no està content del seu banc", ja que el banc col·loca els productes que més interessen a l'entitat, i que no sempre coincideixen amb les necessitats del particular. Per a Casanovas i Grau és bàsic conèixer personalment el gestor dels teus estalvis. "Tractem de descobrir les necessitats financeres del client mitjançant l'anàlisi de les seves circumstàncies personals, perfil de risc i objectiu de rendibilitat", expliquen.

En el cas d'Argenta Patrimonios, van començar l'activitat assessora el 2003 però no ha estat fins el juliol de l'any passat que han obtingut la llicència d'Eafi. Treballen amb patrimonis a partir de 100.000 euros. Actualment a l'Estat espanyol hi ha una vuitantena d'Eafi, onze de les quals a Catalunya.