És que ningú donarà la cara per l’Hospital i pel...

Aquests darrers temps els mitjans de comunicació locals i nacionals emeten nombroses notícies sobre l’hospital Universitari Sant Joan de Reus amb un contingut hipercrític, referides tant a la seva estructura com al seu model de gestió. Que si el nou hospital és massa gran, o massa sumptuós, que si s’hi han invertit tots els recursos disponibles pel territori, que si està infrautilitzat, que si és costós de mantenir, que si els directius cobren uns sous desproporcionats i un llarg conjunt de retrets que podrien fer pensar, a algú que fos forà, que a Reus tenim un hospital defectuós i en mans de corruptes.

Què està passant? Per què tot aquest soroll tan divers i tan continuat? Sembla com si aquesta institució s’hagués convertit en un ninot de fira i tothom es veiés amb pit de pegar-li un “tanto” a veure si el tombem i aconseguim premi. El “fot-li que és de Reus” en versió 2012.

No dubto que aquells que fan les crítiques (parlo dels que van de cara) pensen que estan defensant una causa digna i que amb les seves acusacions contribueixen a netejar la pols o el fang i després tot quedarà net i lluent i en definitiva s’arribarà a tenir una institució millorada al servei del ciutadà. Vull pensar que és això el que es busca i no altra cosa com torpedejar-la per fer-la naufragar. Si això passés, la ciutat i els territoris veïns haurien perdut l’oportunitat històrica de fruir del centre hospitalari assistencial més ben dissenyat, equipat i organitzat que hagi tingut mai la ciutat de Reus en tots els seus anys d’història.

Reus no es pot permetre que el seu hospital vagi en boca d’aquell que se li ocorri la primera bajanada. És que tot val per desprestigiar a una Institució que ha passat, en pocs anys, a ser capdavantera en l’atenció i el tractament als malalts? En aquest afer, els polítics que van tenir el coratge d’impulsar el nou projecte i els directius que el van portar a terme es mereixen, si més no, un respecte. Algú recorda l’hospital que Reus tenia els anys 70? Jo sí, vaig ser-ne durant quatre anys el seu director i els puc assegurar que ni en somnis hagués imaginat mai que es podria arribar fins a on s’ha arribat. És que a algú li dol que això sigui així? Als reusencs no ho crec. Reus té un hospital dotat de molts bons professionals i de molt bons equipaments i no podem permetre que aquest capital es malmeti.

Si hi ha alguna errada en el disseny o en la dimensió, que sigui estudiada i que es miri de trobar-hi solucions. Es podria augmentar l’activitat assistencial sense incrementar els costos d’explotació? Es podrien utilitzar les plantes no ocupades per dedicar-les a malalts particulars i de mútues? Si s’han de fer restriccions que es facin, però sempre com una estratègia per recuperar l’alè i donar el següent pas endavant. Si s’han de retocar sous més alts que es retoquin, si s’han de redefinir estructures internes que es faci, però no permetem que el nostre silenci contribueixi a qüestionar el nostre hospital i el seu model de gestió.

A Reus tenim, entre altres facultats de la URV, la de Medicina, perquè en el seu moment la ciutat, amb uns quants prohoms al capdavant, van voler tenir-la i van fer tot el que va estar a la seva mà per aconseguir-ho. Esforços extraordinaris, ho puc assegurar. I ara que tenim una bona Facultat de Ciències de la Salut hem de disposar d’un (o diversos) hospitals universitaris en la seva proximitat, i unitats docents ben dotades i laboratoris d’investigació molt actius. I tot això no es pot tenir en uns edificis vells i atrotinats encara que entranyables.

Per tenir tot el que els propers temps demanen cara a un tractament acurat de la salut de la nostra població, es necessita el que tenim i també es necessiten idees i no denúncies, suport i no escarni, escalf i no indiferència. En definitiva es necessita capacitat i ganes de deixar-nos la pell per un projecte vital per la ciutat i sobretot vital pels pacients dels territoris que componen la nostra àrea d’influència i de responsabilitat.

Crec que ha arribat l’hora doncs, que ciutadans i els seus representants, professionals de la salut i gestors donin un pas endavant, no contra ningú sinó a favor d’una Institució acabada d’estrenar i imprescindible. Que mai, en un futur més o menys llunyà, pugui dir que no vam donar la cara pel nostre Hospital.

Eduard Prats Alonso

Metge de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Col·legiat n.382 del COMT.
Director de l’ Hospital Sant Joan de Reus del 1974 al 1978