Foc d'encenalls

El 2012 no sembla que hagi de ser l’any de la recuperació però, com sempre per a nosaltres, sí que ha de ser un any de lluita i perseverança.

Catalunya viu malalta i gran part de la culpa la té la seva companyia. Formar part d’Espanya acaba sent, en especial econòmicament, inviable i només la unitat de tots els que estimen el país podrà canviar aquesta situació, exigint un pacte fiscal decent o, directament, la independència.

Des de fa pocs dies Catalunya pot esquivar el permís de l’Estat espanyol per convocar consultes. Els acords entre CiU i ERC han obert la porta a la consulta del pacte fiscal, el primer pas ferm de la transició nacional i han deixat palès que la unitat transversal del catalanisme és prioritària si volem aixecar el país.

L’aprovació per part del govern de la nova llei de consultes és una eina de gran pes polític i d’alt valor estratègic per la negociació del pacte fiscal. Quan el Parlament aprovi la llei, previsiblement abans de l’estiu, ja no caldrà l’autorització de Madrid per convocar una consulta. L’únic peatge que s’ha hagut de pagar per tal de superar els entrebancs que planteja l’entramat jurídic de l’estat, és que la llei no dóna a l’expressió de la voluntat popular un caràcter vinculant. No faltarà qui sostingui que això la converteix en un text buit amb un valor purament simbòlic, i que recordi que si l’estat no va tenir cap problema en actuar a través del Tribunal Constitucional contra el que va votar el poble de Catalunya en el referèndum de l’Estatut, menys consideració tindrà per qualsevol consulta. En tot cas, el camí que s’ha començat no serà curt ni serà fàcil, però el dret a decidir necessita tant d'objectius decidits com d'instruments efectius. Aquest, pot ser que no sigui el més efectiu però, no es pot negar que “pot donar força i mostrar un missatge inequívoc cap a la resta de l'Estat més enllà d'unes sigles”, com ha dit un Oriol Pujol convençut de que una consulta pel pacte fiscal tindria el suport d'una amplíssima majoria de la societat, com demostren les enquestes, i autoritzaria, fins i tot, un tancament de caixes.

Aquestes paraules, compartides per molts catalans, denoten què és evident que no es pot mantenir de forma indefinida el tracte financer injust que pateix Catalunya i que cal buscar solucions immediates, però també que les febleses de la situació general actual fan que no sigui aconsellable plantejar un plet, tot i que, Espanya és l’única que està en condicions de fer possible un acord, que interessa a les dues parts, i no hauria d’abocar-nos irresponsablement al conflicte total.

El govern tripartit ja va aprovar una llei de consultes, però eren via referèndum, i per tant requerien l'autorització prèvia de l'Estat. Aquesta normativa va ser recorreguda al Tribunal Constitucional per part de l'executiu del PSOE. Ara el govern català planteja les consultes desvinculant-les dels referèndums, seguint l'article 122 de l'Estatut, i no es basa en el cens sinó en el padró.

Homs ha remarcat que la nova llei s'ha fet utilitzant la jurisprudència recollida a partir de la primera llei. Les consultes no seran legalment vinculants, al contrari de l'obligatorietat que tenen els referèndums i el govern espera que el Parlament aprovi la normativa abans de l'estiu.

El portaveu ha reconegut que la Generalitat no té competències per un referèndum d'autodeterminació, però sí que en tindria per impulsar una iniciativa de reforma de la Constitució que, dic jo, l'Estat no crec que tingui entre les seves prioritats perquè, no seria gens coherent per la seva part què, si per un costat ens escanya i ens debilita com a país, per un altra ens aplanés el camí per enfortir-nos.