La Generalitat demana a l'Estat renegociar el deute de 300...

Diversos parcs de recerca han nascut sobretot en la darrera dècada vinculats a les universitats públiques catalanes. Actualment la situació econòmica d'aquests és complicada, principalment perquè tenen a sobre un deute que la majoria d'ells no poden retornar ja que l'activitat que generen no dóna per cobrir aquest endeutament. "El problema de la viabilitat dels parcs existeix, és fruit de que han estat construïts en un endeutament massiu però no té res a veure amb la situació actual", ha declarat.

Martorell ha reconegut que a conseqüència d'això, el model actual "difícilment és viable" però ha destacat que no és conseqüència de la crisi econòmica sinó de la manera com van néixer. "El problema ve de que històricament el model de parcs s'ha muntat sobre unes bases molt febles des del punt de vista financer", ha declarat.

El director general de recerca veu una "doble irresponsabilitat" per arribar a aquesta situació: la de la Generalitat i la de l'Estat. La primera perquè el 2005 "es compromet" amb els promotors del parcs que assumirà el retorn del deute "però no aprovisiona aquests diners" i, en segon lloc, el govern espanyol perquè va "donar crèdits sense cap límit". Per això, el Govern reclama a l'executiu espanyol que "assumeixi la seva part de responsabilitat", tal i com ha assegurat que està fent Catalunya.

Davant d'aquesta situació el govern espanyol ha donat moratòries que retarden el pagament, i tot i que Martorell ha dit que la negociació que volen mantenir demanarà aquesta moratòria, ha recordat que això "no és la solució al problema". Per al Govern, aquesta assumpció de responsabilitat "pot passar per refinançament, condonació de préstecs o ajudes de molts tipus".

Es treballa "cas per cas"

A banda d'aquesta negociació, Martorell ha explicat que el Govern està treballant "cas per cas" la situació dels parcs de recerca i es plantegen altres solucions com "redirigir inversions" de tal manera que si hi ha parcs de recerca que tenen instal·lacions buides, aquestes puguin ser ocupades per altres projectes que tenen les universitats i evitar que s'hagin de fer inversions en noves construccions.

Hi ha casos però on el director general de recerca ha reconegut que "s'han fet accions puntuals immediates per garantir el retorn de quotes" de préstecs perquè s'acabaven els terminis.
Martorell ha volgut destacar però que hi ha alguns parcs de recerca que funcionen correctament i que la seva pròpia activitat genera els recursos necessaris per retornar els préstecs. Tot i això, ha dit que "per desgràcia la majoria de projectes de les universitats públiques estan en la mateixa situació" amb un "endeutament considerable".

Alerta que si l'Estat retalla 600 MEUR es pot "trinxar" el sistema

D'altra banda, Martorell ha alertat que si l'Estat compleix el seu anunci de retallar en 600 MEUR el pressupost en ciència es pot "trinxar el sistema" i esdevindria "un gran drama". Si això passa, ha afegit que s'arribaria a una situació "gairebé irònica i dramàtica, que el Govern hagi aguantat dos anys de reducció pressupostària sense afectar de manera rellevant el món científic i el govern de l'Estat en dues setmanes faci un impacte que pot ser increïble".

Ha explicat que la retallada del 10% en el pressupost de l'any passat i l'aproximadament 2% que s'hi sumarà enguany no ha afectat els grups de recerca i projectes perquè s'ha aplicat sobre la part "més estructural".

Si s'aplica la retallada de l'Estat, Martorell ha dit que Catalunya es trobarà amb els investigadors i les instal·lacions necessàries per impulsar projectes però no els recursos necessaris, ja que l'aportació econòmica que fa l'Estat es destina bàsicament a impulsar els projectes de recerca.

Contrari a la política intervencionista

A banda de la qüestió econòmica, Martorell també ha explicat que el Govern no ha de dur a terme una política intervencionista ja que ha assegurat que, tard o d'hora, això "fracassa". "No funciona dirigir la recerca des del Govern", ha deixat clar.

En certa contraposició a la línia seguida per l'anterior Govern, Martorell ha afirmat que "és molt millor garantir que la recerca que es fa és excel·lent" que no pas decidir sobre què s'ha d'investigar. "No podem tenir una política intervencionista, quan fas això al cap dels anys fracasses", ha declarat.

En aquesta línia, ha defensat que hi hagi centres de recerca que investiguin sobre els mateixos àmbits en diferents territoris, sempre i quan en tots ells es faci bona recerca. Ha assegurat que la competitivitat entre ells és bona i ha considerat que "és inviable" tancar dos centres per concentrar els esforços en un tercer. Ha rebutjat però "començar a omplir el territori de cosetes" perquè hi hagi de tot a tots els territoris i ha assegurat que el que s'ha d'assegurar és que aquells centres que existeixen facin la millor recerca.

En tot cas però ha assegurat que té "tota la lògica del món" que "es posi un punt d'accent" a aquells àmbits que són forts a cada territori, com per exemple la química a Tarragona, l'aigua a Girona o l'àmbit agroalimentari a Lleida.

Diversitat al territori

La realitat a Catalunya és que tots els territoris tenen parcs de recerca que treballen en diversos àmbits, sobresortint entre ells alguns com la sanitat, l'alimentació o les noves tecnologies que tenen força presència arreu.
Més enllà d'aquestes coincidències, a Tarragona destaca el Parc Científic i Tecnològic de Tarragona que està especialitzat en els àmbits de la química i els productes i serveis socioculturals. Tot i que també hi ha el Parc Tecnològic de Reus basat en salut i nutrició, el Científic i Tecnològic de la Indústria Enològica o el d'Investigació Aplicada de l'Automòbil.

A Lleida hi ha el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, que va ser creat el 2005 i que té la voluntat d'esdevenir el parc científic i tecnològic de referència en aquest sector no només a Catalunya i l'Estat sinó al sud d'Europa.

Un dels més desenvolupats és el de Girona on sota el paraigües del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona (UdG) hi ha un conjunt de centres que tracten temes tan variats com la robòtica submarina, l'aigua, el patrimoni cultural, la biomedicina i les tecnologies alimentàries, entre d'altres.

A Barcelona i el seu àmbit metropolità es poden trobar projectes com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc de Recerca i Innovació de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Parc de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que treballa sobre tecnologies de la informació i la comunicació, ciències mediambientals, humanitats, biomedicina, biotecnologia i la sanitat animal i tecnologies alimentàries o el Sincrotró Alba, entre d'altres.