Pessebres: il.lusió i tradició

Com cada any a mitjans de gener el teatre, aquest any de la Salle, estava ple de mainada, pares, avis, professorat, entitats, escoles... per gaudir un cop més del lliurament dels premis del 83 concurs de pessebres en diverses modalitats i 30 concurs escolar de redaccions de tema nadalenc. Són actes on t’envaeix l’emoció que t’encomanen els infants il·lusionats i neguitosos per recollir el seu obsequi i el record que vius en el teu imaginari després d’haver-hi participat durant uns grapat d’anys, sobretot quan tens els fills petits. Recordem perfectament els nervis que es passaven quan havia de venir a visitar-nos el jurat per tal de puntuar el treball fet, sempre hi havia retocs d’última hora fins i tot quan tocava el timbre de la porta de casa.

Al voltant del disseny d’un pessebre hi ha molta preparació de materials, opinions diverses, acords, compra o búsqueda d’algun material o figureta que fa falta, ubicació i moltes ganes de que surti bé, ja que per a nosaltres és el més maco.
Sempre he valorat l’esforç de totes les persones vinculades a la Congregació Mariana que amb el seu treball altruista han contribuït i contribuiran (n’estic segura) a mantenir aquesta tradició tant arrelada a casa nostra que aplega tradició, cultura i país. I enguany per arrodonir-ho la Secció de Teatre de l’Orfeó Reusenc ens va fer gaudir amb la representació d’una escena dels Pastorets que va fer esclatar les rialles de la mainada amb en Lluquet i en Rovelló.

La canalla acostuma a ser franca i espontània com l’Oriol que amb alegria i envoltat de la seva família ens va dir amb un to emotiu que el seu avi (de Vilaplana) era qui li havia explicat com feia els pessebres i a qui dedicava la seva redacció guanyadora.

Magnífic!

Misericòrdia Dosaiguas és Regidora del PSC a l’Ajuntament de Reus