Petites histories del cine Kursaal de Reus

La instal·lació estava distribuïda en tres nivells: la part alta (general) disposava de seients i d’unes llotges laterals, conegudes com ‘llunetes’. El segon nivell era un patit pati de butaques, on, generalment les parelles no entenien de ‘feina’. Els dilluns (dia del mercat de Reus) i els dijous (dia de les minyones) tenien un atractiu especial per les parelles ‘furtives’. Aquell sector gaudia de molta intimitat i, en certs moments, els acomodadors els havien de cridar l’atenció. El pati de butaques era molt més tranquil. Les projeccions van finalitzar a la dècada dels vuitanta.

El preu de la butaca a platea era de 30 pessetes; a l’amfiteatre, 25 i a la sala general, 15 pessetes. Un dels films més sonats va ser Gilda. Era una pel·lícula considerada ‘porno dur’. Tant és així que van començar a fer córrer acudits. Un d’ells començava dient que hi ‘havia un home que anava a totes les sessions’. Quan es preguntava el perquè es responia: ‘Mira quan la Gilda comença a treure`s la roba, passa un tren i ens quedem amb les ganes de veure la resta. Espero que alguna vegada el tren porti retard i tinguem ocasió de veure la resta’. Com que les il·lustracions amb ‘destape’ no existien, hi va haver uns joves aficionats a la fotografia que van fer un muntatge amb la fotografia de la Gilda. Hi sortia la seva cara i un cos nu, enganxat.

El Kursaal va ser un cinema que va complaure el públic, però va sucumbir. A més, va ser molt popular el Bar Kursaal, situat al mateix xamfrà. Als entreactes del cine, parada d’autobusos i en determinades hores de la nit, en una de les dependències, s’hi jugava... i de valent.