Subvencions

Aquesta vegada estic disposat a fer “amics”. “Amics” que segurament no estaran d’acord amb el que diré, perquè és políticament igual d’incorrecte que lloar a Fraga Iribarne.

En temps de crisi i de retallades, és normal que moltes entitats i actes populars es quedin sense subvenció o la trobin amb un bona retallada.

És podrà dir, amb raó, que més valdria que retallessin en estaments polítics que els tenim més “repes” que els cromos de quan érem petits. No cal dir que fora una solució, com la que diuen, i no es podrà aplicar, que el govern sancionarà als polítics que estirin més el braç que la manega. O sigui que a la curta o a la llarga seguirem pagant els mateixos , si no ens deixem de punyetes, de memòries, de votacions i d’altres galindaines i canviem d’una vegada el sistema o els polítics, però ja ho deia fa més d’un segle Bernard Shaw. “La democràcia és una forma de govern que ens permet ser manats per gent que no son millors que nosaltres”. I el pitjor és que cada dia ens ho demostren.

Però ens desviem, i el que acabem de dir no té solució, o sigui que deixem-ho.

Particularment no m’agraden les rebaixes que tan agraden a tothom. Penso que son cíniques i immorals, perquè si a certa època es poden fer grans descomptes i els botiguers s’hi guanyen la vida, per què durant tot l’any no rebaixen preus amb el que estalviaríem tots plegats? D’igual manera penso que el sistema de subvencions tampoc hauria d’existir. Si un vol gaudir d’una cosa, o formar una societat, ha de ser autosuficient i l’Ajuntament hauria d’ajudar quan, la seva activitat, fos una promoció de ciutat, perquè si no valdria la pena que fos l’Ajuntament qui ho muntés i pagués naturalment, les despeses.

El que no pot ser és que el primer que se’ns acut si muntem una societat de pescadors de canya (Que no sé si existeix i si és així que em perdonin que no va per ells, si no que és un exemple) el primer que se’ls hi acudiria és anar a l’Ajuntament perquè els paguin les canyes, els cucs i el lloguer d’una barca, i sortirien, ben contents, a pescar el diumenge el que poguessin, mentre el regidor de cultura i l’alcalde no es menjarien ni un llobarro.

Diferent fora que muntessin un campionat internacional de pesca amb el nom de Reus (No sé on pescarien, potser a la Bassa Nova, però segueix sent un exemple) aleshores la cosa canvia i l’Ajuntament hauria de tenir l’obligació d’ajudar fins on pugui.

Aquestes coses, però, tenen com gairebé tot, la seva part positiva. “Imaginació al poder! Deien els del Maig del 68, i es a base d’imaginació i de rascar un mateix la pròpia butxaca com s’aconsegueixen les coses. Els carnavalers ja han posat fil a l’agulla, per aconseguir-ho i els qui veritablement els agrada treballar pel que volen també s’espavilen (Quin remei!) Queden els qui confien en les subvencions per passar-ho ells bé. Aquests a partir d’ara, suposo que seran molt “amics” meus, després de llegir aquests escrit!