Empar Moliner ficciona el món editorial a 'La col·laboradora', la...

Refugiada en els contes, la coneguda escriptora i col·laboradora en mitjans de comunicació Empar Moliner ha tardat dotze anys a tornar a escriure una novel·la, 'La col·laboradora'. L'obra suposa el pas de Moliner de l'editorial Quaderns Crema a Columna, del Grup 62, perquè "tenia ganes de traduccions", ha explicat.

Amb aquesta obra, l'escriptora retrata el món editorial des de dins ja que la protagonista és escriptora de llibres per encàrrec. "Una vegada em van oferir escriure la biografia del David Bisbal", ha bromejat Moliner, que va rebutjar l'oferta. "M'agradava la idea de mostrar una persona que ha de fer llibres molt tècnics i cronològics, sense floritures. No és un personatge excessivament intel·ligent, però no és imbècil. És una dona que voldria ser escriptora, però sap que potser no ho pot i odia els que tampoc poden ser-ho i ho són", ha afegit.

'La col·laboradora' és la història d'una dona abandonada i amb una filla que s'afronta al seu primer cap de setmana de custòdia compartida, "no pot suportar la idea de separació" ha afirmat Moliner, que per escriure la història s'ha servit de les vivències explicades en diferents fòrums cibernètics. Aquest "monòleg", com l'ha definit l'escriptora, està narrat en segona persona i vol ser "una cosa seria, no és una comèdia tràgica perquè no s'acaba bé, i té més tragèdia que comèdia", ha sentenciat Moliner.

La protagonista de llibre pateix una addicció a la cocaïna que supera durant l'embaràs, però en la que recau en tenir la filla fins que l'abandona definitivament. "Són qüestions que conec de prop, però no és una novel·la autobiogràfica", ha advertit l'autora. "He volgut explicar l'alegria i la misèria de la cocaïna", ha afegit.

Per a Moliner, "la forma ho és tot", compta més el com que el què. "En els llibres anteriors m'havia mirat molt que els narradors fossin molt freds, però un dia vaig pensar que els autors que més m'agraden són els que tenen narradors que es passen el dia opinant", ha explicat l'escriptora, referint-se sobretot a Bukowski.

Poca amiga de les 'novel·les trepidants', Moliner ha assegurat que "la sorpresa no és gens important, la novel·la no és gens trepidant i el final el tens al principi". Tècnicament, a més, Moliner ha optat per posar les paraules col·loquials i els anglicismes en rodona, no en cursiva com és habitual, que s'ha guardat per a les intencions. "Abans només demanava que es compressin el llibre, ara demano que el llegeixin perquè la sensació que tinc no és repugnant, n'estic una mica satisfeta", ha conclòs l'autora.