La molècula s'acumula a l'espina dorsal en els models animals estudiats
La inhibició d'una molècula del sistema nerviós podria acabar amb el dolor crònic a llarg termini
Un estudi publicat a Nature Chemical Biology obre les portes a la detecció i el tractament del dolor crònic. Els científics, entre els quals hi ha el Dr. Òscar Yanes -URV-Ciberdem- han descobert la dimetilesfingosina (DMS), una petita molècula subproducte de la degradació de membranes cel·lulars del sistema nerviós. La molècula s'acumula a l'espina dorsal en rates que pateixen dolor neuropàtic. Quatre anys de recerca han permès saber que el DM provoca dolor quan s'injecta en rates que no en patien prèviament. La recerca obre portes ara a la inhibició d'aquesta molècula i al desenvolupament de fàrmacs. L'objectiu és verificar si els humans produeixen DMS i si s'acumula en pacients amb dolor crònic.
El doctor Oscar Yanes sosté que la inhibició d'una molècula del sistema nerviós podria acabar amb el dolor crònic.
(Cortesia URV)
Tarragona.- ACN
L'investigador Òscar Yanes ha explicat que costava molt trobar models animals que tinguessin dolor crònic. Finalment van aconseguir dos models utilitzant rates.
Segons Yanes, milers de persones pateixen dolor crònic, però es desconeix com persisteix. Segons l'estudi, el nervi ciàtic es ramifica en tres a nivell de la tíbia. Els investigadors feien una incisió i seccionaven un d'aquests tres nervis, fet que els provocava un dany físic. Posteriorment tancaven la incisió a la pota de l'animal i el nervi, amb el pas dels dies es regenerava. Passades tres setmanes el nervi estava bé però els animals tenien dolor.
Segons Yanes, en fer-los pressió a la pota les rates tenien dolor però, en canvi, el nervi estava bé. Van mesurar metabòlits -petites molècules- a la sang, a l'espina dorsal, i al nervi i vam trobar que a l'espina dorsal, just on hi ha la connexió amb el nervi que transmet la informació al cervell, és on hi havia les grans diferències en comparar rates amb i sense dolor".
El DMS és un lípid del que es coneixia l'existència, però no se sabia que era endogen, és a dir, que pogués ser produït pel cos. Aquesta troballa ha estat possible gràcies a les tècniques d'espectrometria de masses utilitzades en metabolòmica, un nou camp de la ciència cada vegada més utilitzat per a trobar marcadors bioquímics i indicadors de malalties.
Aquests compostos van associats a una ruta metabòlica i en aquesta ruta hi ha enzims, que són les proteïnes que transformen aquestes petites molècules. Segons Yanes, s'ha pogut demostrar que hi ha una via metabòlica sobre la qual es poden fer intervencions, ja que mostrem una cascada de reaccions que en un futur poden ser útils per trobar inhibidors.
Yanes ha assenyalat que si es poguessin bloquejar els enzims que acaben generant el DMS, es podria disminuir el dolor". L'objectiu és ara demostrar encara si el model es pot extrapolar a tots els tipus de dolor crònic.
Enfocar la recerca a la diabetis
Segons Yanes, el treball pot obrir portes a investigar el dolor associat a la diabetis, que es on gira la recerca que es du a terme a la Plataforma de Metabolòmica de la URV i al CIBERDEM.
''Caldrà veure primer si els resultats són extrapolables en humans i descobrir si el DMS s'acumula en humans que pateixen dolor crònic, ha assegurat el doctor.