La relliscada de l'arquebisbe

Des de que l’arquebisbe de Tarragona va anar a la Televisió a que li fessin una entrevista, que s’han disparat tots els canons i també hi ha hagut contraatacs, més o menys acurats.

Tot i que el lògic és que prengui mal per un costat i per un altre, també vull dir la meva.

Començaré per dir que penso que l’Església Catòlica està ancorada en un passat que avui dia sembla superat en molts altres aspectes, i que s’entossudeix en no rectificar. Però aquesta és una opinió pròpia i naturalment, subjectiva.

Dit això, també penso que un bisbe ha de defensar la seva postura, de la que podem no estar d’acord, però també cal pensar, que en bona llei no podia dir altre cosa. S’imaginen els titulars si diu el contrari del que pensa l’Església Catòlica? Seguiria al seu lloc si ho hagués fet així?

Seria possible què un homosexual digués que estava equivocat i què el seu comportament no era correcte? Cal suposar que no. I de fet sonaria estrany i a traïdoria.

Crec que del que es pot acusar a l’arquebisbe és de no saber o voler, “tirar pilotes fora”. No hi ha preguntes indiscretes, però si respostes indiscretes i un home que es suposa molt intel·ligent pel càrrec que ocupa, ja podia pensar en les reaccions que motivarien les seves paraules.

Potser tot plegat ha estat magnificat, com quan s’està esperant una oportunitat per saltar a la jugular, a la més mínima relliscada de algú o d’algun estament. Però hi ha una cosa que veritablement em crida molt l’atenció. Perquè no he sentit mai indignar-se i fer manifestacions, per exemple als gais, contra alguns països musulmans on l’homosexualitat està castigada amb la pena de mort?

Perquè algunes femi-nazis no posen el crit al cel quan veuen el tracte que reben les dones, en aquests països i sense necessitat d’anar tan lluny?

Perquè, “sense anar més lluny”, he llegit fa poc, en un mitjà de Casa Nostre, que un home a Reus, acusat de violència (Perquè de gènere i no de sexe?) s’ha negat que el defensés una advocada perquè era una dona, i això és un cas que passa junt amb les dones que tenen prohibit pels seus marits que les visiti un metge masculí. I encara podríem seguir amb més detalls, però no acabaríem.

Quan es tracta de coses així, tothom mira cap un altre costat i com a màxim defensen la teoria de que cal respectar a tothom (Si, a TOTHOM!), no sé si per por a una possible venjança o per pensar que no és el seu problema. I aquí és allà on volia anar a parar. L’arquebisbe crec que no va estar afortunat, o no va trobar les paraules que hauria hagut de trobar. Calia dir tanmateix, que no s’estava d’acord, que per això hi ha una llibertat d’expressió i un dret a rèplica. Però, cal anar més lluny? Cal portar a l’arquebisbe al jutjat? Cal demanar la seva dimissió? No serà que hi ha ganes, no pel que va dir, si no per altres comptes molt anteriors que no volem confessar?

No l’estic defensant, com han fet alguns esgrimint casposes raons. Penso que va tenir un error greu, però que els demés volen arreglar-ho cometent-ne un d’igual o pitjor, en nom d’aquesta Llibertat, que junt amb la Democràcia, son les dos paraules més emprades i menys aplicades en aquest mon que ens ha tocat viure.