El regnat dels sense regne

Tot i que estic pensant no marxar, fugint de la cremació, per tal d'estalviar en viatges i despeses encara que siguin minses: Jo, la veu d'en Carnestoltes 2012, per delegació, cobrant dietes, pernoctacions, despeses de viatge, acompanyat de la traductora, la massatgista, ‘la chica para todo’ i el palanganes de torn, prenc possessió del poc que queda, amb tot el morro, després de les afinades manipulacions, legals, que han deixat en pilotes diverses entitats bancàries i milers de pobres seguidors de tertúlies amigables ‘enganyifoses’ de certs directius seguidors a ulls clucs dels que hi ha més amunt. Així nomeno presumptes poca vergonyes a tots aquells que han participat en les decisions doctorades que han provocat i continuen provocant el caos mitjançant la violència financera, borsària i econòmica i els condemno a arrossegar amb els ‘cataplins’ les bosses plenes de monedes d'un cèntim d'euro igual al valor total de les seves malifetes.

Tanmateix, per coneixement general del respectable, caldrà que es passegin amb un barret de palla, i com sigui que n'hi tants, així els burros podran menjar xocolata.

Aquells que han estat vius i han fet mutis pel forro rebran un 'Mongolito d'or', amb menció especial, amb una remuneració perpètua, fins al final del món, equivalent al preu d'una ‘cagarruta’ d'ovella.

Seguint els consells del gendre, temporalment americà, els participants en el projecte: 'Com crear empreses a l'exterior fent-li botifarra a la companya de catre', rebran una fotocòpia del títol: de 'Marqués del Morro fort i Jeta Sobirana'.
Per als de casa un carregament d'espelmes reciclades i una cita concertada en el temps, com algunes citacions per implantar una pròtesi o una vasectomia, per tal que les dipositin al voltant de la depuradora. No servirà per a res però es poden fer fotos i fer una roda premsa.

Probablement, si tot no se'n ha anat a can pis traus abans que finalitzi l'any del dragó, d'alguna forma misteriosa tot començarà a mig funcionar, deixant pel camí milers de ferits, el dia 29 de febrer d proper any.

Als il•lustres representants del poble, entre els quals espero que hi hagi un que sàpiga fer anar una calculadora, espero que puguin calcular el temps necessari per arribar a eliminar la temperatura de zero absolut en que es troben les economies.

Els caps pensants deixaran descansar les neurones i escoltaran alguna cosa de les que diuen els pobres acoquinats que voten, o no, quan volen els paleolítics.

Certs pseudo guardadors del reusenquisme més ranci, deixaran de fer la piula i aportaran alguna idea positiva.

El poble, com l'Otan: narinan, narinan!

I no deixeu de menjar carn els propers trenta dies de quaresma per no malmetre més l'economia i l'’econoteva’!