Què s'ha venut els fems ?
Aquesta es una expressió en desús que s’utilitzava quan et trobaves un amic que anava ben vestit, tenia el seu sentit, donat que els fems -generalment- al moment de vendre’ls, una vegada recollits, els pagaven molt bé, i eren utilitzats com a adob orgànic de gran qualitat per la terra.
Imatge d'una jura de bandera als quarters de Cavelleria de Reus.
(Col·lecció Antonio Zaragoza)
Targeta de presentació. 'Antiguo depósito de D. Isidro Aguadé'
(Cedida família Aguadé-Tarès)
Antonio Zaragoza
Aquest treball el realitzaven petits ‘minoristes’ que recollien amb senalles i algun transport manual el ‘material’ pels carrers de la ciutat. D’altra banda, els majoristes es van organitzar amb empreses que recollien a l’engròs la matèria protagonista d’aquest article. En aquest sentit, un anunci que sortia al diari ‘El Radical’ (1920), pregonava la venda de fems a l’engròs que es produïen als quarters de Reus.
La targeta de presentació de l’empresa deia així: ‘Depósito de estiércol de cuadra, procedente del Regimiento de Cazadores de Tetuán de Reus. ANTIGUO DEPÓSITO DE D. ISIDRO AGUADÉ. Calle Dos de Mayo, 98 Barcelona. A cargo de José Aguadé.- Representante en Reus, Antonio Aguadé, Rambla Mazzini, 4º.lª.’
Fent un càlcul estimatiu, podríem assegurar que la caserna de Cavalleria de Reus, tenia una plantilla d’uns 1000 individus. distribuïts entre caps, caporals i tropa, per tant correspondrien entre 800 i 850 cavalls, inclosos els dels ‘soldats de quota’ que tenien cavall propi. La producció era força interessant ja que cada mes es recollien 667 pessetes, quantitat que era abonada a les arques del Regiment. Com a resultat, aquesta empresa dipositària, anunciava al diari ‘El Radical’ (lliga tradicionalista) en determinades èpoques de l’any, la venda de fems a agricultors i jardiners, garantint la seva procedència, per tant era una cosa completament legal.
La recollida dels fems es feia diàriament i els seus cuidadors, a la nit, escampaven palla per fer jeure l’animal, i al matí, recollien els fems que dipositaven en algun lloc adequat de la caserna. El dia convingut, el comprador recollia la matèria, la qual calia dipositar en un lloc especial per tal de que s’assequés. Aquesta era una mesura de seguretat que prenien, ja que els fems fermenten amb rapidesa i corren el perill de encendre’s.
D’altra banda hem fet verificacions pels canvis experimentats en la geografia urbana reusenca sobre la seu social de l’empresa, la rambla Mazzini, començava a l’altura dels carrers Orient i Arnavat Vilaro (antic carrer Bartrina) i seguia fins l’actual plaça d’Antoni Villarroel (també coneguda per la plaça dels Delfins) i on ara comença el carrer Cambrils, allí s’iniciava la rambla del Molinet que com inquilí emblemàtic del moment, hi havia el ‘Gas Reusense’. El seu traçat anava fins travessar, per sota el pont elevat de la via del ferrocarril Reus -Tarragona.
Anècdotes del Reus d’ahir que ens agrada apropar a l’audiència i que en aquesta ocasió, no hauríem pogut explicar sense la col·laboració de la família Aguadé-Tarès. Volem donar les gràcies a la Sra.Tarès, vídua Aguadé, que ha tingut cura de guardar la documentació consultada i al seu fill, Pep Aguadé que ens ha fet arribar el material.