Rigau adverteix que si Espanya fa "Educació Constitucional" Catalunya farà...

Sobre aquest aspecte concret, Rigau ha recordat en declaracions a Catalunya Ràdio que el ministre Wert no va concretar "en quines edats ni com ho articularia". Ha afegit que no hi ha cap norma d'Estat "i esperem que no hi sigui" que reconegui aquest dret en el nivell de dret a l'educació. Els únics drets reglamentats són "el dret a tenir escola" i "el dret a rebre l'ensenyament que et comporta l'adquisició de les competències bàsiques".

A més ha dit que la Llei d'Educació de Catalunya ja diu que quan un pare demana l'escolarització del seu fill en la llengua familiar, se garanteix fins als 6 anys, i que quan es comprova que l'alumne ja "domina" tant el català com el castellà, aleshores es torna al català com a llengua vehicular.

Sigui com sigui, Rigau ha admès que la Llei d'Educació "avalada pel Parlament" divergeix en "alguns dels punts" que va exposar el ministre Wert en la primera compareixença com a responsable de la cartera de Cultura i Educació al Congrés dels Diputats. "Aquí -ha dit Rigau- haurem de veure com fem aquesta defensa competencial".

Aleshores ha afegit: "En aquests moments gestió directa directa, el ministre en té a Ceuta i Melilla. La resta està transferida en una gran part. A ell li queda l'ordenació general del sistema. Per tant, jo crec que ha faltat un diàleg més intens amb els responsables actuals" de cada administració.

La polèmica sobre el batxillerat de tres anys

Per exemplificar aquest extrem, Rigau ha parlat de la proposta de Wert d'ampliar el batxillerat a tres anys eliminant el Quart d'ESO: "No encaixa ni amb l'estructura, ni amb l'arquitectura del sistema, ni dels centres, ni la política del professorat, ni de currículum... i per tant com que no és determinant l'estructura del sistema educatiu per a l'èxit escolar el vaig veure prou atent com per poder redreçar aquesta proposta".