'Per ara, hem estat incapaços de fer un disc seriós...

L'edició d'un CD doble, és una aposta premeditada o l'efecte d'una alta productivitat?

Santi Balmes: Bé, de fet s'havia a dir tot el disc 'Lla noche eterna', però gent del nostre entorn ens van comentar que hi havia temes que no acabaven de 'respirar' nit. Aleshores vam decidir de dividir-lo en dos, sobretot arrel del tema 'Los días no vividos', que englobava bastant aquesta llum diferent d'uns temes que no respiraven nit. Alguns eren més de caiguda de sol que no pas de tres de la matinada.

Així la selecció de cançons per un i altre disc no és aleatòria?

S. B. : Té a veure amb diverses coses. La lírica dels temes però també el fet que volíem que les dues parts estiguessin una mica equilibrades. D'una banda també et pots sentir de festa a les set de la tarda, com un inici de la nit. Per això hi ha algun tema festiu a 'Los días no vividos'. Però també temes hi ha cançons de 'bajoncete' a 'La noche eterna' perquè no tota la nit estàs 'allà dalt', i segons com t'hagi anat pot ser que estiguis fotut...

La setmana prèvia de gravacions a 'La Casa Murada' ha influït decisivament en haver composat tant?

Juli Saldarriaga: A finals de l'any passat vam decidir anar a aquest estudi una setmana. Ens vam endur tot el material i els esbossos de tema que teníem al cap, i vam sortir d'allà amb 22 projectes de cançons. Per primer cop vam treballar amb els nostres tres productors des del principi, Ricky Faulkner, Santos Berrocal i Florenci Ferrer, i això s'ha notat en la producció del disc...

De quina manera?

J. S. : Nosaltres, com a banda, hem tingut molta més feina des del principi. Hem estat molt més dedicats al nostre instrument, a treballar junts al local. Per això quan vam entrar a l'estudi el mes gener anàvem amb les idees molt més clares. El resultat és un conjunt molt més empacat, homogeni: es nota la banda a la base dels temes. Estem molt contents d'aquest procés de producció.

Sentiu que aquesta pot ser la vostra 'gran obra'?

S. B. : Bé, sempre intentem pensar en la carrera de la banda com una cosa que l'has de poder mirar amb perspectiva per valorar si ha estat molt o poc coherent, i si ha valgut la pena. Jo no sé si aquest serà millor. Penso que cada disc troba com a principal enemic l'anterior, perquè en conserves l'impacte emotiu.

El to general del disc és més tranquil. Fugiu de la imatge de grup festiu?

S. B. : Bé, no forma part d'un plantejament, és el que ha sortit en aquest moment. Insisteixo que hi ha punts de fuga dins del disc molt clars. Un grup com Love of Lesbian ha estat incapaç, ara per ara, de fer un disc 100% seriós. De fet, només amb els títols de 'Los toros en la Wii' o 'Si tu dices Ben yo digo Affleck' ja veus que allò no pot ser seriós. Sempre hi ha uns punts de rebaixar una mica la tensió, com quan un amic t'explica les penes i tu acabes explicant algun acudit per rebaixar una mica...

Heu explicat que la banda sonora de la pel·lícula 'Drive', amb aires dels vuitanta, ha estat una bona inspiració...

J. S. : De fet, nosaltres 'som' més dels vuitanta que de cap altra època. Les referències que vam donar, com la banda sonora de 'Drive' o de grups que utilitzen molt els sintetitzadors, te més a veure amb la producció que amb la facturació dels temes. Hem continuat fent cançons de la mateixa manera i amb les mateixes influències, però sí és cert que en la producció volíem ser una mica més contundents. És un disc amb més guitarra elèctrica, on les acústiques estan en un segon terme, i els sintetitzadors han agafat més presència, fins i tot creant melodies que es poden cantar.

S. B. : De fet, penso que hi ha una referència 'vuitantera', perquè ens agraden aquests grups, però ens hem fixat més en grups actuals influïts per els grups d'aquella època

Heu fet ja alguns concerts abans que sortís el disc. És una estratègia més per motivar la gent a comprar-lo?

J. S. : Això respon a un mal càlcul a l'hora de donar la data de sortida del disc. Vam preveure que sortiria a l'abril però s'ha anat endarrerint. Però nosaltres sempre intentem que de les dificultats que trobem treure'n profit, i per això no hem cancel·lat els concerts que teníem preparats: hem escalfat motors, hem ensenyat alguns dels nous temes i la gent ho ha rebut amb bastant de respecte, amb ganes de conèixer-los. Tot això quedarà en anècdota d'aquí a un temps

També heu avançat tres cançons. Aquest és un altre esquer per atreure fans i no fans. Esteu preocupats per com anirà de vendes un disc tan treballat en un context com l'actual?

S. B. : Penso que en cada disc els objectius són diferents. Sí que tenim curiositat per saber com funcionarà aquesta primera setmana de vendes, però una curiositat morbosa més que econòmica, perquè el guany que ens pugui donar la venda de discos és misèrrim. En aquest moments no hi ha ningú excepte Lady Gaga que pugui viure de la venda de discos. En canvi podem dir que un objectiu és Amèrica del Sud...

De tenir més presència en aquest continent, d'entrar-hi...?

J. S. : L'any passat vam anar-hi amb la gira de '1999', vam ser molt ben rebuts i el disc es va poder publicar allà. Tenim força gent que ens escriu des d'Argentina, Xile, i especialment des de Mèxic, i creiem que hem de creuar aquest pont per veure si Love of Lesbian pot funcionar a Amèrica Llatina.