De les hipoteques "subprime" dels Estats Units al "desgavell immobiliari...

Segons els autors hi ha dos factors claus per entendre el procés. D'una banda, el diner fàcil i uns tipus d'interès baixos "sostinguts per una autoritat monetària que no va fer la feina que calia per disciplinar els agents econòmics privats".

D'altra banda, i sobretot, uns poders públics que van donar suport a "un sistema d'incentius perversos que van encoratjar la inversió en la construcció per damunt d'activitats força més productives". Ajuntaments, autonomies i governs centrals van trobar en la construcció "una estratègia perfecta per finançar-se i guanyar-se el favor dels seus votants".

En concret sobre el paper dels bancs els autors afirmen que "s'ha demostrat amb aquesta crisi la manca d'ètica i moralitat professional en la majoria de persones que treballaven en la banca". Moltes entitats financeres, per un afany d'aconseguir bons resultats, "han comerciat productes sense estudiar-los degudament".

Segons Casimir i Anna Alsina, a Espanya li esperen uns quants anys d'ajustament per digerir aquest excés constructor. La solució passa per rebaixar els preus dels pisos a nivells de fa deu o quinze anys, com a mínim, encara que això ha de suposar pèrdues molt importants a les entitats financeres.

Les claus de la "bombolla"

El llibre recull les claus per explicar l'inici de la bombolla immobiliària. Tot comença el 2001 als Estats Units, quan la FED rebaixa el preu del diner del 6,5% a l'1%. Amb aquestes mesures va augmentar el mercat immobiliari, junt amb el preu dels habitatges, i alhora va disminuir la rendibilitat dels bancs. Aquests busquen la manera de compensar això i creen "instruments de crèdit sense garantia i amb interessos molt elevats pel risc que suposa l'operació". Són les anomenades hipoteques "subprime".

A Espanya el canvi es va produir amb l'entrada de l'euro i l'euríbor s'estableix en l'1,35% (el 1990 era del 16%). Sota el govern espanyol de José Maria Aznar i com a resultat de la liberalització del sòl es va produir un boom extraordinari al sector de l'habitatge i una reducció paral·lela de la desocupació. El 1994 l'atur era del 24% i el 2007, del 8,3%. Però un cop s'ensorra l'economia americana i es refreda l'activitat econòmica europea la bombolla explota.. A mitjan 2001 l'ocupació al sector de la construcció s'havia reduït als nivells de 1995.

Hi contribueix la inexistència d'una supervisió que controlés els moviments macroeconòmics a la Unió Europea com a causa de la bombolla immobiliària.

El Parlament europeu va aprovar la primavera del 2009, la resolució Auken, que condemna els excessos urbanístics d'Espanya i acusa les administracions d'haver posat en marxa un model de desenvolupament insostenible, emparat en una legislació que és contrària als objectius de la normativa europea, recorden els autors.

La sortida de la crisi

Amb tot, el llibre recull també possibles alternatives per superar la crisi. Concretament els autors n'assenyalen tres. Una, seguir apostant pel model de turisme i construcció, amb tots els riscos que això comporta.

Segona, fer el reajustament a través de l'emigració, de forma semblant al que passa a Portugal, on un de cada quatre portuguesos viu a l'estranger. La tercera és "transformar el sistema polític i judicial i el marc regulador per asfixiar els sectors tradicionals de l'economia espanyola, el turisme i la construcció, amb l'esperança que el sector privat trobi alternatives més productives i estables a llarg termini".

Els coautors del llibre són pare i filla. Casimir Alzina i Ribé, és advocat, economista, censor jurat de comptes, administrador de finques, i agent de la propietat immobiliària i ha estat director general de Política Financera de la Generalitat de Catalunya, amb el president Jordi Pujol.

Per la seva part, Anna Alzina Naudi és llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, màster en Relacions Internacionals per la Universitat Estatal de Sant Francisco i Doctora en Dret per la Universitat de Tübinguen. Actualment es professora de la Universitat de Princeton.

El llibre va ser presentat en públic en un acte presidit per l'expresident Pujol a la seu del Col·legi d'Administradors de Finques de Barcelona.