Campanya “Apadrina una carretilla” per finançar el material pirotècnic per a Misericòrdia
La delicada tresoreria de l'Ajuntament aboca als Diables de Reus a fer una col·lecta
La precària situació econòmica de l'Ajuntament de Reus -i de totes les administracions públiques en general- té conseqüències en tots els àmbits que gestiona, inclòs els de les festes majors. Les rebaixes en els pressupostos d'aquests actes és considerable i des de fa anys s'intenta fer més amb menys, com passa amb molts altres sectors. Les entitats que col•laboren amb els actes festius tradicionals de la ciutat també se'n ressenteixen i aquest cop és el Ball de Diables de Reus qui ha fet un pas per aconseguir altres vies de finançament.
Espectacular carretillada del Ball de Diables de Reus
(Marià Gil / RD)
Reus.- Redacció
Pensant en les properes festes de Misericòrdia i tenint en compte la rebaixa en les ajudes que fins ara rebien del consistori, els diables de Reus han decidit engegar la campanya “Apadrina una carretilla”. L'objectiu és fer front a part de la despesa de la pirotècnia necessària per realitzar els actes tradicionals de la festa major petita del Ball de Diables de Reus enmig d'una conjuntura econòmica complicada.
D'aquesta manera, des del dimecres 8 fins al dimecres 29 d'agost, de 18h a 21h de dilluns a dissabte, els diables de Reus s'instal·laran a la plaça Prim o a la plaça Evarist Fàbregas -El Pallol-, des d'on recolliran les voluntats dels reusencs per tal de mantenir viva la Festa Major de Misericòrdia. La donació es presenta com un acte simbòlic d'apadrinament d'una carretilla, el petard clàssic utilitzat en els correfocs. A més a més, l'entitat ha previst una sèrie d'establiments col•laboradors a on també es podrà materialitzar l'ajuda i ha obert un compte corrent per rebre les donacions (2013 3144 85 0210050253).
Trajectòria del Ball de Diables de Reus
La tradició de diables té més de quatre-cents anys a Reus, però va ser fa poc més de trenta anys quan un grup de joves es va animar a recuperar i difondre aquest patrimoni cultural immaterial en uns temps difícils en què les institucions no hi estaven interessades. Segons el Ball de Diables, “això implicava que tot ens ho havíem de finançar, fins i tot les carretilles”. Després d'uns anys en què el suport de l'ajuntament va permetre no haver de fer front a aquesta despesa, la situació s'ha invertit altre cop. Des de l'entitat recorden que cada diable ja contribueix amb el seu vestit, el seu civader, la seva maça i les seves espardenyes.