© Copyright Reus Directe i els seus representants legals. Tots els drets reservats. Per a més informació, llegiu els “textes legals”.
'Estaré encantat de la vida de ser de nou conseller d'Educació'
Ernest Maragall, conseller d’Educació
L'actual conseller d'Educació, Ernest Maragall, se sent amb 'ganes i forces' de seguir en el càrrec. Després de la LEC, 'encara més', subratlla. La
Llei 'ha col•locat l'educació al centre de les solucions i les esperances del país' i ara 'tenim per davant una magnífica etapa'. 'Si sóc jo
l'encarregat de construir-la, estaré encantat de la vida, però això ara és el de menys', assegura. En una entrevista concedida a l'ACN, el conseller
repassa el present i futur d'una educació també afectada 'pel vendaval' econòmic. Maragall insisteix en demanar un grup propi del PSC al
Congrés dels Diputats i creu que la crisi fa més necessària que mai l''Espanya Federal'.
Vostè té ganes de continuar al capdavant d'Educació?
Ganes i força totes. Ara, si voleu, més, perquè sóc més conscient del que era fa dos anys, quan es va
aprovar i processar la Llei, del valor estratègic que té per al país el desplegament de la LEC. La LEC ja
estava formulada per col•locar l'educació al centre de les solucions i les esperances d'aquest país i ara, un
cop aprovada, això és una exigència. Tenim per davant una magnífica etapa de construcció del país i
també d'anar més enllà en la cohesió social i de recuperar tot el sentit de la relació de l'escola amb la
societat.
Però li agradaria ser vostè qui ho continués?
Això és el de menys. Si sóc jo, magnífic. Estaré encantat de la vida. I si no, qui estigui aquí, segur que
compartirà aquesta actitud de posar-se al servei d'aquesta magnífica oportunitat per a Catalunya.
Creu que el partit el vol a vostè novament de conseller d'Educació?
D'això ni se'n parla ni se n'ha de parlar. Estem encara a cinc mesos de les eleccions. El que hem de fer és arribar en les millor condicions i preparar la millor
oferta per als ciutadans. Ara hem de fer bé les coses. Acabar aquest mandat. Governar i decidir i formular una esperança per a Catalunya. I després veurem si
aquesta formulació és atesa i entesa pels ciutadans. I després ja tocarà, a qui toqui, que no sóc jo, dir com s'organitza.
Vostè és l'única veu del PSC que reclama trencar la relació actual amb el PSOE
Jo no he parlat mai de trencar. El que dic és que el PSC ha de ser capaç de representar el conjunt dels ciutadans del país en el sentit més ampli. El PSC ha de
voler ser el gran partit que expressi diversitat i ambició per construir un país més just. Per fer això, seria convenient que el model de relació amb els companys
d'Espanya fos diferent de l'actual. No per trencar, no per barallar-nos-hi, sinó per treballar-hi d'una altra manera que ens permeti que la nostra veu sigui
escoltada a Catalunya d'una manera nítida, clara i sense confusions. Que ens permeti que la nostra veu també a Espanya i a Madrid s'expressi amb la mateixa
normalitat i condicions amb què s'expressen ara la resta de partits catalans.
Algú més dins el PSC desitja el mateix?
A mi em sembla que ho entén força gent. Hi ha un debat sobre com fer possible aquesta concepció del paper del PSC i és cert que això admet diverses
solucions. A vegades se'm diu 'no, no, això al principi d'un mandat, que és quan s'ha de decidir si hi ha grup o no hi ha grup'. Però crec que per parlar-ne i
perquè el país sàpiga quina és la nostra posició ara també és un bon moment. Es tracta d'expressar i respectar i de fer possible que l'expressió del primer
partit a Catalunya sigui coherent i sigui perfectament compatible amb la relació amb els nostres companys espanyols. Volem seguir construint Espanya i volem
seguir tenint veu i vol sobre el què vol dir Espanya avui. Volem treballar colze a colze amb els nostres companys. La crisi fa més evident que a Catalunya li
interessa construir aquesta Espanya Federal de la que sempre parlem però que ens costa tant concretar. Jo crec que ara és també moment d'això, sense
obsessionar-nos.
Cal aprimar l'administració del seu departament, tal com va dir?
En aquesta qüestió cal ser tan ambiciós com prudent. Crec l'organització central del Departament ha de
guanyar en eficiència, perquè estem contaminant amb la nostra excessiva burocràcia la vida normal en els
centres educatius. No pot ser que continuem demanant la mateixa informació des de tres direccions
diferents. Millorar la nostra eficiència implicarà estalviar recursos i reduir el nostre personal? Probablement
sí, però el més important és una administració més eficient.
I les retallades fins a on arribaran al servei educatiu?
El servei educatiu als alumnes és sagrat. Cal fer tots els esforços per mantenir aquest nivell de qualitat, per
tant s'han de mantenir les plantilles als centres encara que sigui reordenant el cos i afectant alguns dels
serveis indirectes que tenim.
Com es veuran afectats aquests serveis indirectes?
No és lògic que tinguem 1.800 docents en serveis educatius indirectes, que són importants, però que els mantenen lluny de les aules. Els EAP (Equips
d'Assessorament Pedagògics), els Assessors per Llengua i Interculturalitat i Cohesió o els docents en comissions de serveis fan funcions importantíssimes que
cal mantenir, però 200 d'aquests docents ara han de tornar a les aules. No estem reduint, estem afegint. El curs que ve hi haurà més grups d'alumnes que
requeriran més docents. No se'n pot dir retallar.
Quins dels seus plans aturarà la crisi?
Faré tot el que estigui a la meva mà per seguir fent créixer l'oferta de Formació Professional, que atén les necessitat del nostre sistema econòmic i productiu,
per seguir amb la introducció de les noves tecnologies a les aules, perquè són un guany qualitatiu importantíssim, o per millorar el Màster de Secundària que
forma els nostres professors. Si cal que prendre mesures de contenció globals per permetre que aquests tres punts segueixin creixent, les prendrem.
Creu que cal prohibir l'ús del burca a les escoles?
Fins ara no ha calgut regular-ho perquè el burca no està present a les nostres escoles. Hi ha hagut algun cas problemàtic però referent a l'ús del mocador.
S'ha solucionat dins el mateix centre, sense necessitat de fer cap prohibició.
Però si arribessin noies amb burca a les escoles, què faria?
Si ens trobéssim amb alumnes que fessin ús d'una indumentària, com el burca, que fes impossible la relació cara a cara entre un docent i un alumne, jo crec
que això no ho hauríem de permetre. La relació educativa implica una relació cara a cara entre docent i alumne plena. I també entre alumne i alumne, ja que
aquesta té lloc dins un grup amb el qual s'ha de relacionar plenament. El concepte és clar, l'educació necessita la cara descoberta.
Per tant, si arribés el cas, el prohibiria...
Allò que resolt la realitat i no precisa de norma per aconseguir-ho és molt més sòlid que allò que precisa una reglamentació. Però si es convertís en un
fenomen bel•ligerant que els centres no poden resoldre com fins ara, hauríem d'aprovar alguna normativa.
Preparen nous decrets per seguir desplegant la LEC?
Dos. En les pròximes setmanes s'iniciaran els tràmits precisament d'un decret que afectarà a la gestió i
organització d'aquests serveis educatius indirectes i un altre de programació de centres. El primer regularà
la reordenació i la modernització d'aquests serveis, el segon permetrà establir criteris, i un marc de relació
entre les diferents institucions, per decidir com i a on cal obrir una nova escola o un nou institut.
L'any que ve torna a créixer la població escolar...
I a l'inici de curs hi haurà 600 nous professionals al nostre sistema educatiu. Qui pot parlar llavors de
retallades! Ara que el país es veu obligat a un estalvi de 1.670 milions d'Euros, nosaltres seguim creixent.
És l'únic servei públic d'aquest país que es permetrà el luxe de seguir creixent.
Ha vist la vaga com una nova mostra de rebuig a la seva política?
El vendaval -la crisi- que ens ha caigut ha canviat les motivacions d'aquestes protestes, i s'ha endut totes les qüestions que podien ser de debat, discrepància
o mobilització. Ara queden diluïdes o minimitzades per una afectació sense precedents que demana un debat a fons sobre la nostra societat. Cal acceptar la
vaga com una expressió legítima d'un malestar. I proposo un debat a fons amb els representants sindicals per veure quin és el millor servei que podem i hem
de fer junts fer al país com a sector públic.
Sindicats i Govern van donar xifres massa distants del seguiment de la vaga...
El Govern dóna informació fefaent. No emetem opinions. Donem dades oficials. El recompte formal administratiu dona un 12%. Sobre això apliquem el
descompte econòmic del dia no treballat. La resta són altres exercicis, que formen part d'un intent d'emetre una determinada impressió per fer creure que hi ha
una mobilització molt important. No és que estigui satisfet de tenir raó amb això, però és un fet que els sindicats menteixen quan donen dades. Seria igualment
erroni per part meva si d'això pensés que el 88% restant dels docents estan encantats de la vida. Jo sé que molta gent que no va fer vaga també l'hauria feta
de bon grat si no fos per altres consideracions econòmiques o de respecte pel servei públic.
Un treball de: Guillem Sànchez // ACN (12.06.2010)
