© Copyright Reus Directe i els seus representants legals. Tots els drets reservats. Per a més informació, llegiu els “textes legals”.
'Prefereixo satisfer el meu entusiasme que convertir-me
en una postal groguenca del que vaig ser'
Gerard Quintana, cantant
Gerard Quintana -Girona, 1964- és un personatge inquiet que sorprèn a cada passa que dóna. Després de la dissolució de 'Sopa de Cabra',
Quintana ha publicat diversos discs, a vegades acostant-se a l'obra poètica del país i d'altres, com en el seu darrer àlbum -'Deterratenterrat',
Música Golbal 2010-, a la Barcelona més prosaica i mestissa. Aquest dijous el cantant actua dins del Festival Grec presentant aquestes cançons
amb l'espectacle 'Barcelona en colors'. Abans, Quintana respon les preguntes de l'ACN al barri on va gestar un disc plantejat com un retrat de la
crisi. Prop de la Plaça del Pi, la conversa deriva amb naturalitat de la seva trajectòria artística a l'actualitat política i social.
Volies fer un disc 'urgent' sobre la crisi i al final has fet un àlbum retrat de la Barcelona actual.
Com ha anat això?
El motor d'aquest treball va ser aquesta crisi que d'alguna manera ha canviat força coses, fins i tot algunes
que eren inqüestionables fa uns quants anys, i que ara s'han tornat a posar en dubte. Això em va encuriosir
i em va fer mirar cap a fora per saber què estava passant; la sorpresa va ser que la ciutat passava per
davant d'aquesta conjuntura de crisi.
Què hi has trobat a Barcelona que t'ha agradat com per dedicar-li un disc?
Jo sento Barcelona com una ciutat molt pròpia. A part de ser la ciutat dels barcelonins és allà on molts hem
estat de pas, per estudiar, per formar-nos... També és un lloc per mostrar el que fas i per existir. Perquè si
no arribes aquí, sembla que només pots ser 'l'artista local'. Però en tot cas jo m'he sentit i em sento part
d'aquesta ciutat des que hi vaig venir per primera vegada als 17 anys per estudiar a l'Institut del Teatre.
La Barcelona que retrates, és també la que es va manifestar dissabte en contra de la sentència de l'Estatut?
Bé, la ciutat que es manifesta contra una sentència involucionista del Tribunal Constitucional és Barcelona, però també és Catalunya, amb autocars venint de
tot arreu i una mobilització general. Però també, en certa forma, és la Barcelona que surt al carrer amb el triomf de 'La Roja'.
Si donem per bona la identificació dels catalans amb el seny i la rauxa, penso que la manifestació de dissabte era fruit de la reflexió i del seny, i la Barcelona
que surt a celebrar el triomf de la selecció espanyola és el fruit de la rauxa i l'eufòria. Però l'eufòria és com una pastilla efervescent que desborda el vas i
regalima l'escuma però que, quan baixa, només queda una mica del líquid i més aviat gasós. La manifestació em sembla que té més fonament...
A 'Deterratenterrat' toques molts pals musicals diferents: l'estil rock o pop, amb què molts encara t'identifiquen, no hauria funcionat?
Aquest és un disc desacomplexat, amb molta llibertat. On no tinc ni volia parlar de mi mateix, ni de com sono jo per dins, sinó intentar fer un retrat d'aquest
moment. I la ciutat sona de moltes maneres, la qual cosa m'ha donat excusa per coses que no havia fet mai realment. No estic tan preocupat per si algú pensa
que el meu estil musical és dispers, o que vaig d'una cosa a l'altra. Després de 25 anys de carrera, tinc clar que per fer un llarg recorregut necessites que no
se't esgoti el dipòsit de l'entusiasme. Per això prefereixo ser fidel a aquest entusiasme que intentar ser fidel a una idea del que vaig ser en un moment. No vull
ser una postal groguenca, un succedani del que vaig ser.
Et sents en una nova etapa, després de la teva incursió en el món de la poesia?
Bé, si això fos un viatge, cada disc seria una parada, una estació diferent. I jo aspiro a no quedar-me
sempre al mateix poble, veient el mateix monument i la mateixa plaça, sinó a veure món. En aquest sentit,
cada disc, cada parada, és una excusa per aprendre coses noves.
Aquest dijous actues al Grec amb l'espectacle 'Barcelona en colors'. Què ens en pots avançar?
És un concert que es preveu especial, perquè es la primera vegada que aquest 'Deterratenterrat' el
tocarem a l'escenari on està creat. Aquest barri és protagonista del disc, i fins i tot hi ha cançons que se'm
van acudir en aquest tros de carrer. A més, m'acompanyaran alguns artistes com Els Amics de les Arts, en
Yacine Belachene –Cheb Balowsky, Nour- o Shwarma. Amb tots ells me'n adono que per sobre de la
música el que ens uneix és la 'bona honda', l'amistat. Què millor que poder fer un concert amb amics a
l'escenari i al públic. Espero que sigui una nit d'aquestes maques, tendres i intenses.
Un treball de: Cortina, Pau / Rosanas, Elisenda // ACN (14.07.2010)
