'Espero que podrem completar el retorn dels papers
de Salamanca durant aquesta legislatura'
Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha avançat en una entrevista a l'ACN que els papers de Salamanca
pendents de tornar a Catalunya arribaran durant la propera tardor. Segons Tresserras, en la darrera reunió de la Comissió Mixta es va establir el
calendari que espera que sigui el 'definitiu'. Així, durant el juliol arribaria a Catalunya una remesa més de la documentació pendent i espera poder
completar el procés 'durant aquesta legislatura'. Quant a la reciprocitat televisiva amb el País Valencià, el conseller afirma que el procés de
negociació està 'aturat' i lamenta que el PP no aprofiti l'oportunitat de 'comprometre's amb la cultura i la llengua valencianes'.
Fa uns mesos va arribar una segona remesa dels papers de Salamanca, però encara no han tornat
tots.
El retorn dels papers de Salamanca ha estat un procés laboriós. El que passa és que durant el camí hem
trobat entrebancs en diversos moments que han anat retardant el procés. En la darrera etapa, el què es va
produir va ser la posada en discussió de quina documentació havia de venir. Durant aquestes darreres
setmanes em vaig posar en contacte amb la ministra per demanar-li la seva intervenció directa i desbloquejar
altra vegada el procés. En la darrera reunió a Madrid de la Comissió Mixta, que hi ha entre representants del
Ministeri, de Salamanca i del Departament, es va establir el calendari, esperem, que definitiu. Ara estaríem
per sota del 40% del material retornat, comptant les dues remeses. A finals d'aquest mes de juliol arribaríem
a prop del 70%. Ara hi ha uns materials que estaven pendents de digitalitzar i que finalment s'han reconegut
com a materials que van ser enviats a Salamanca des d'altres llocs, però amb material incautat a Catalunya.
Aquests ara es digitalitzen i aniran tornant a la tardor. Espero que podrem completar el procés íntegrament
durant la legislatura. Hi havia traves, hi havia gent que no deixava que aquesta documentació quedés dins el procés de digitalització.
A la delegació del govern espanyol a Catalunya hi ha una quarantena de llibres de diferents ajuntaments confiscats durant el franquisme amb
finalitats polítiques. També s'estan fent tractes perquè aquests llibres retornin als ajuntaments?
Amb això el que hem fet ha estat posar-nos a disposició de la delegació del govern de l'Estat a Catalunya per facilitar tota la col·laboració en matèria arxivística,
ja que tenim gent experta en aquesta documentació per tal de poder procedir d'acord amb el que la norma estableix en relació als llibres d'actes dels
ajuntaments. Des de la delegació del govern de l'Estat se'ns ha dit que aquest és un material limitat, que n'hi ha d'un nombre reduït de municipis. Quedem a
l'espera del què els convingui, nosaltres allò que hem fet ha estat expressar la voluntat d'alguns ajuntaments perquè hi hagi una devolució i posar-nos a
disposició per allò que calgui.
No s'iniciarà un procés similar al dels papers de Salamanca?
Entenc que són situacions diferents i que no s'ha plantejat en aquests termes, a part que en aquesta cas els ajuntaments poden actuar directament amb aquest
arxiu de la delegació del govern de l'Estat a Catalunya.
Després de tenir acords amb les Illes Balears, Andorra i, pròximament, amb la Franja de Ponent, com estan les converses amb el País Valencià?
No hi ha novetats. En alguns moments hi ha hagut contactes, s'ha arribat a declaracions de caràcter positiu, però en aquests moments, des de no fa gaires
setmanes, el procés està aturat. Nosaltres entenem que en aquests moments hi ha un dèficit flagrant de disponibilitat d'infraestructura en l'espectre radioelèctric
per l'espai de comunicació en llengua catalana. Pel que fa a la possibilitat de disposar de nous canals múltiples, convindria que fossin compartits i aquests canals
múltiples haurien de permetre aquesta reciprocitat. Seria una forma de donar resposta a l'exigència habitual del govern valencià de disposar d'algun canal
múltiple addicional. També és veritat, però, que el govern valencià disposa de canals que no està fent servir, en canvi no els usa per transmetre cap canal de la
Corporació. No hem parat de formular propostes en totes les direccions, però ni des del Ministeri ni des del govern valencià, quan calia un gest audaç i de
caràcter positiu, no hem trobat la resposta adequada.
En la reciprocitat televisiva, la societat civil ha complert. És l'hora dels polítics?
Jo crec que des del punt de vista de la societat civil sempre ha quedat clara la posició de tothom gairebé
sense desafectes, que el que tenia sentit és que els canals en llengua catalana es poguessin veure a tot
arreu. De fet nosaltres els canals espanyols els rebem tots, tant a València, com a Catalunya, com a les Illes
Balears. Per què no hauríem de veure els nostres? Perquè hi ha una restricció democràtica. Aleshores la
sensació que fa és que allò de la restricció democràtica acaba sent esgrimit de vegades pel govern valencià
per tal de no acabar a decidir-se a treballar favorablement en la cooperació cultural i lingüística. El que ens
costa d'entendre és que el govern valencià no tingui com a prioritat màxima el fet d'assumir la defensa radical
de la cultura i la llengua característica del País Valencià. Si el País Valencià es compromet a la defensa de la
pròpia cultura i llengua distintives, segur que trobarà molt favorable, molt oportuna i molt convenient la
col·laboració de Catalunya. Quan aquesta col·laboració es veu com un element d'intercanvi, o de pressions,
o de favors, vol dir que allà les prioritats polítiques són unes altres.
A més, ara l'ofensiva també inclou Catalunya Ràdio...
Efectivament, ara hi ha unes emissions de ràdio i televisió al País Valencià d'emissores de Catalunya que tenen una base normativa fràgil. Evidentment el govern
valencià pot actuar contra aquestes emissions a l'empara del que estableix la legalitat. Això ha estat així des del començament. Com que al començament no hi
havia possibilitats normativament acceptables que amb tota legalitat es poguessin fer aquestes emissions, el que es va fer va ser arribar a uns acords polítics en
què es toleraven aquestes emissions sense avalar-les legalment. Aquestes situacions són provisionals i per això nosaltres, des del Govern, el que hem plantejat
és que la provisionalitat no pot ser per sempre. Amb tot, si hi ha una bona voluntat política de treballar conjuntament i defensar un espai compartit la millor
manera de defensar la cultura valenciana i la llengua catalana, que a València s'anomena valencià, és poder treballar conjuntament. El mercat fragmentat ens
afebleix a tots. Si algú no veu una cosa tant evident, és que té una política contrària a això, simplement. El PP al País Valencià té l'oportunitat de comparèixer
públicament compromès amb la defensa de la cultura i la llengua valencianes. També en el terreny dels mitjans de comunicació i de dir que ho considera una
cultura i una llengua de primer nivell, no com un residu que els genera incomoditat en el seu propi territori. Si ho fan, som aquí disposats a col·laborar amb ells,
fins on calgui.
Parlem del litigi per les obres d'art de la Franja. Després que al mes passat se celebrés el judici, es va dir que en un termini de 20 dies es dictaria
sentència. Hi podria haver sentència abans de vacances?
La col·lecció del Museu de Lleida és legítima en el seu procediment de constitució i, a més a més, queda emparada per la normativa existent en matèria de
patrimoni, de gestió de col·leccions pel que fa a la seva unitat. Això és innegociable per nosaltres, aquesta és la qüestió principal, això és abans i després de
qualsevol altra consideració, perquè és la de caràcter ètic i de veritat històrica, tangible i demostrable, això és el principal. A partir d'aquí, nosaltres hem intentat
fer un ús generós d'aquesta posició, i hi ha un nombre reduït d'obres posteriors que hi són en dipòsit. Algunes d'aquestes podran ser tornades en el moment que
hi hagi un acord general amb les autoritats aragoneses i amb la església de l'Aragó que assumeixi en tota la seva integritat el caràcter legítim de la resta de la
col·lecció.
L'informe anual de l'estat de la cultura elaborat pel CoNCA mostra que els catalans reben en matèria
cultural menys subvencions que els de Madrid. Creu que és un exemple més del greuge comparatiu
que pateix el país?
Jo crec que el que s'ha acabat dient aquesta relació conflictiva amb l'Estat, hi ha alguns factors que depenen
conjunturalment de la voluntat de les persones. Jo en aquests aspectes no formularia gaires queixes, algunes
sí, però no gaires. Des d'aquesta perspectiva, el que em sembla de tota evidència és que l'Estat té una
concepció d'Espanya en la qual hi ha una sola cultura de primera divisió, una sola llengua i una sola
articulació social possible. En aquestes condicions, tot allò que fa referència a la cultura catalana, al seu
caràcter nacional i al caràcter nacional de la seva llengua, la seva homologació a les cultures europees o a
les llengües europees de la nostra dimensió o les llengües i cultures del món de la nostra dimensió o més
grans, fins i tot, tot això els causa un profunda incomoditat. El dilema és que no acaben de saber mai si
renunciar a participar-ne i deixar-nos fer en matèria de polítiques culturals, o bé assumir això com un patrimoni
que puguin sentir-se seu. Doncs ni se'l senten seu, ni ens deixen fer. Ens volen formant part d'un altre model cultural, però de la manera que ells ens hi
conceben. I nosaltres som una cultura nacional i aquestes cultures nacionals no es despleguen a l'empara d'una altra que les englobi, sinó que es despleguen
per elles mateixes.
Vol dir que no s'ha de fer front a xifres com aquestes?
El que es pot fer és o un tracte econòmic generós equivalent al que ofereixen, per exemple, a la pròpia capital de l'Estat, o l'altre és determinar quina part dels
seus pressupostos ens correspon per nombre d'habitants o per qualsevol paràmetre objectiu i donar-nos-el el dia 1 de gener. En aquest cas, ja l'administrarem
nosaltres.
El president del CoNCA, Francesc Guardans, demanava més independència jurídica per resoldre les decisions que pren el mateix organisme.
Quan poses un organisme com el CoNCA en marxa, de vegades es detecten algunes disfuncions entre el paper del Govern, el paper de l'organisme o entre
aquest organisme i alguns altres organismes i per tant això es pot anar corregint directament. Aleshores en aquests moments el que hi ha són alguns elements
d'incongruència. Aquestes qüestions són de caràcter molt tècnic, que hem treballat amb un acord magnífic, uns i altres, però que són coses que en el futur potser
s'hauran de corregir.
De fet, Guardans es mostrava molt optimista...
Jo estic d'acord en alguna d'aquestes coses que han plantejat perquè les viuen més directament, efectivament. El que passa és que ja es trobarà el moment
oportú per fer aquests retocs. Això és perfectament normal, passa a tots els organismes, perquè en les lleis, constantment, hi ha disfuncions puntuals perquè
durant l'aplicació es van descobrint algunes disfuncions que no s'havien previst. Quan es fa una llei, normalment procures preveure tots els supòsits i totes les
possibilitats, però la realitat sempre acaba sent una mica més complexa que la nostra capacitat d'anticipar situacions.
Un treball de:   Violeta Gumà / Margalida Amengual // ACN    (06.07.2010)