La directora de Televisió de Catalunya, Mònica Terribas, considera que no hi ha cap televisió 'tan observada a l'Estat' com TV3. Per Terribas,
tothom se la mira amb 'ulls crítics', una circumstància que els obliga a tenir clar que el grau d'exigència és 'altíssim' i que no es poden permetre
errors. En un entrevista a l'ACN, Terribas es pregunta on està el 'pluralisme polític' i 'l'Espanya plural' en les televisions privades espanyoles i,
fins i tot, a TVE. Segons la directora de TVC, aquestes només parlen del PP i PSOE i ignoren l'existència de la resta de partits del Congrés i el
Senat i només es refereixen a Catalunya i al País Basc 'quan hi ha conflicte polític'.
Quina és l'aposta de TV3 en un moment de crisi?
L'aposta és intentar que TV3 respongui a tots els públics, que els nostres dramàtics tinguin un interès
majoritari per la nostra audiència, que continuem sent la tercera cadena a l'Estat amb públic juvenil, i treure-
li el màxim rendiment dels 50 euros ciutadà /any que paguen els ciutadans per tots els serveis de la CCMA.
I tot això, equilibrar-ho. És una feina apassionant.
TVC ha de tenir llibertat per 'millorar' certs formats i poder competir amb les televisions privades
espanyoles?
A nosaltres ens agradaria molt fer-ho tot però a nosaltres ara ens toca reduir despesa, fer més producte
amb menys recursos i persones, que és el que estem fent, i per tant no ens podem plantejar fer-ho tot com
voldríem sinó fer tot el possible perquè aquesta empresa sigui sostenible i tenir els canals més vistos. No
podem somiar amb coses que el moment conjuntural econòmic no ens permet fer.
TV3 ha de tenir una mirada nacionalista?
TV3 és la televisió nacional de Catalunya, és la televisió d'un país, que representa una llengua, una indústria, una cultura i per tant, és la televisió nacional, no
cal que li posem res més. El que hem de tenir clar és què vol dir això. Mentre la resta de televisions serveixen interessos d'una indústria molt més àmplia, d'un
marc comunicatiu espanyol, aquesta, juntament amb 8tv, que és privada, és l'única televisió capaç de representar la llengua i la cultura d'aquest país. És la
televisió nacional, no li posaria cap més adjectiu.
No ha de ser nacionalista doncs?
Jo crec que aquest és un debat erroni. Perquè si es diu que és televisió nacional ja se sap què s'està dient, està representant la nació i ha de representar totes
les sensibilitats possibles. I aquestes sensibilitats no les pots ni les has d'obviar. Representem tothom que vota en aquest país. Per tant, seria un error que els
partits ens utilitzessin per titllar-nos d'una cosa o d'una altra. És inevitable que ho facin? Sí. Però nosaltres hem de tenir clar què significa ser la televisió
nacional de Catalunya i estar orgullosos de ser-ho.
I és prou nacional?
Si no ho fos jo hauria plegat. Però això depèn de les perspectives de la gent. A mi m'agrada que aquesta televisió tingui un ull tan crític al damunt. Crec que és
una característica que tenen poques televisions del món. A l'Estat no hi ha cap televisió que estigui tan observada com la nostra. Això és perquè la gent se la fa
seva i hi creu, per això, quan fem coses que no els agraden ho diuen. A mi em sembla magnífic. Tothom se la mira amb ulls crítics i això ens obliga a tenir clar
que el grau d'exigència és altíssim i no ens podem permetre errors. Principalment, perquè el sector privat fa una lluita molt contundent contra les televisions
públiques per aconseguir més mercat publicitari, per eliminar la competència que representen les televisions públiques per drets cinematogràfics i esportius, i
aquesta és una batalla que no podem oblidar. Hem de tenir clares les conseqüències de l'ofensiva i tenir clar el model que defensem, que no sigui estrictament
comercial, sinó el d'un servei públic clarament diferenciat. M'agradaria que les persones que defensen el sector privat amb tanta contundència m'expliquin on
està el pluralisme polític i l'Espanya plural de què tots parlen en les televisions privades espanyoles, i fins i tot Televisió Espanyola, que només parla de
Catalunya i el País Basc, quan hi ha conflicte polític.
Li fa més respecte entrevistar al president de la Generalitat després de la polèmica que va sorgir
l'última vegada?
No, perquè nosaltres, els periodistes som agent transmissor de la societat, fem les preguntes que creiem
que toquen a cada moment. Crec que l'error que cometem des de punt de vista públic tan periodistes com
polítics, és personalitzar en qui fa l'entrevista i en qüestions purament formals. Aquí la qüestió interessant és
què diu la persona que és entrevistada, no qui fa les preguntes o com les fa. No podem caure en l'error de
fer protagonista qui fa les preguntes. Interessadament, però, hi ha qui focalitza sobre els periodistes perquè
és més fàcil matar el missatger.
Els blocs electorals tornaran a aparèixer a les properes eleccions o té algun indicador que li faci
pensar el contrari?
Ara tenim l'Estatut sentenciat damunt la tarda, per tant, hi ha altres qüestions que ens ocupen. Quan es convoquin eleccions es veurà quina és l'actitud dels
partits respecte la informació política. Nosaltres, com sempre, defensarem que no existeixin ni ordre ni durada en la narració de la informació política de
campanya. Creiem que els periodistes som professionals tot l'any i que, per tant, els quinze dies de campanya no han de ser una excepció controlat a nivell de
cronòmetre. Però és una qüestió que finalment hi ha un consell que aprova una cobertura i uns partits que tenen el dret d'acabar recorrent aquest document.
Nosaltres continuarem reivindicant la capacitat de fer bé la nostra feina 365 dies l'any, és tan senzill com això. Perquè obeir el contrari és posar en dubte la
feina que fem la resta de l'any.
Ara sembla que també s'imposaran a les televisions privades...
El que s'està intentant és que les televisions privades parlin dels partits que també existeixen, perquè resulta que al final les televisions privades acaben parlant
del Partit Popular i del PSOE i ignoren l'existència de partits de la resta de Congrés dels Diputats i de Senat. El pluralisme, una paraula màgica que tenim
sempre molt present, resulta que mai no se'ls ha exigit a les televisions privades, que tenen una llicència atorgada per l'Estat per fer el que fan, i mai s'ha vetllat
perquè reflecteixin aquest pluralisme polític. És una paradoxa que se'm fa difícil d'entendre.
El TC va eliminar el precepte de l'Estatut que estableix que el català és la llengua preferent als mitjans de comunicació públics. Quines
conseqüències pot tenir per TV3?
No té cap sentit que en un context audiovisual on la majoria de televisions són en castellà, algú es plantegés que tv3 fes programes en castellà. Ens semblaria
impensable. No crec que se li passi pel cap a cap partit del Parlament de Catalunya. D'altra banda, som molt respectuosos amb els drets dels nostres
ciutadans, perquè hi ha empreses, catalanes i no catalanes, que posen publicitat a TV3 i no fan l'esforç de
doblar la publicitat en català. Nosaltres ho lamentem profundament però ho hem de respectar perquè tenen
el dret. Creiem que això no és positiu, però hi ha una part de les empreses que considera que no és
econòmicament viable. El castellà doncs, se sent a TV3, igual que quan entrevistem Zapatero ho fem en
castellà, i no tenim cap problema. No som una televisió que es tanqui al fet que estem en un país amb dues
llengües cooficials. Ara, crec que a ningú no se li pot passar pel cap que a TV3 es pugui fer un programa en
castellà, perquè tampoc se'ls ha exigit a les privades que facin un esforç per difondre les altres llengües de
l'estat.
Creu que s'ha de regular la publicitat que s'emet a TV3?
Jo crec que no és la solució. El model de finançament mixt de les televisions públiques ha funcionat. La
pressió de les televisions privades perquè la llei eliminés la publicitat a les televisions publiques no sé on
ens portarà. Caldrà veure quina part del recorregut pot fer amb solvència i solidesa. Eliminar la publicitat a
Catalunya és impensable, perquè a través de la publicitat visibilitzem una indústria, una petita i mitjana empresa que és el motor de la nostra societat, i que
s'expressa a través de la ràdio, Internet, etc. No és només eliminar la publicitat en català, és qüestió de visibilitat de teixit industrial i de l'existència d'un seguit
d'empreses vinculades als valors de Tv3 i Catalunya Ràdio. Espero que la reflexió vagi en aquesta direcció, perquè no tindria sentit que el nostre model que
funciona, ara se sotmeti els desitjos de matrius que estan a Itàlia, en mans d'empreses que l'únic que volen és treure rèdit econòmic. Em sorprendria molt que
el Parlament de Catalunya es deixés enganyar. 
Un treball de:   Violeta Gumà // ACN    (18.07.2010)
'A les televisions privades mai se'ls ha exigit el pluralisme polític' 
Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya,