© Copyright Reus Directe i els seus representants legals. Tots els drets reservats. Per a més informació, llegiu els “textes legals”.
'Hem d'endreçar el mapa de les ràdios i acabar
amb la xacra de les emissores sense llicència'
Ramon Font, president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC)
El president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), Ramon Font, ha d'afrontar pròximament el relleu de tres dels consellers de l'ens,
Rafael Jorba, Domènec Sesmilo i Fernando Rodríguez Madero. A punt de presentar la instrucció que limitarà la publicitat a la ràdio pública, un dels
objectius del CAC és ara elaborar un diagnòstic sobre l'àmbit radiofònic com s'ha fet amb el televisiu per posar fi a les emissores sense llicència.
Per distingir-les d'aquelles que emeten il•legalment, Font ha avançat en una entrevista a l'ACN que el Govern, en col•laboració amb el CAC, tirarà
endavant un decret que regularà l'activitat de les emissores del tercer sector, aquelles que no tenen ànim de lucre.
El CAC afrontarà els propers dies la renovació de consellers. Finalitzen mandat Rafael Jorba,
Domènec Sesmilo i Fernando Rodríguez Madero. Qui els rellevarà?
Els relleva el Parlament de Catalunya. Per tant, és una iniciativa parlamentària i els membres del Consell
actual no hi tenim res a dir. El que fem és esperar tranquil•lament la decisió del Parlament de Catalunya que,
naturalment, respectarem. El que volem és que el Parlament seleccioni, promogui, elegeixi per formar part de
l'autoritat independent de regulació audiovisual de Catalunya personalitats de prestigi reconegut amb
coneixements del sector, que és el que diu la llei.
Ja sonen alguns noms...
Fins que el Parlament de Catalunya no ho voti al seu plenari, nosaltres no tenim res a dir. És a dir, hem
d'esperar tranquil•lament la iniciativa parlamentària i després respectar-la i acollir a la seu del Consell els nous membres amb els quals naturalment treballarem
plegats en els propers anys per donar continuïtat al treball de la institució. El mandat dels membres és de sis anys, la renovació es produeix cada dos anys de tres
en tres per donar continuïtat a la institució i donar garanties de la seva independència, que és la marca de la casa.
Hi ha massa politització per nomenar els membres?
Jo el que li puc dir és el que he vist durant l'any i mig que he tingut l'honor de presidir la institució. Li puc assegurar que tots els membres del Consell actuen amb
plena independència i gran rigor intel•lectual i professional, i no he vist al llarg d'aquest temps cap actuació que em permeti arribar a la conclusió que els membres
del Consell actuen a instàncies, per iniciativa o inspirats per qualsevol formació política.
És important fer-ho abans de les eleccions o és contraproduent?
És una decisió que pertany a l'àmbit exclusiu del Parlament de Catalunya i a mi m'agrada dir i practicar que respecto les decisions institucionals. Naturalment si es
produeix ara millor, i si es produeix immediatament després de les eleccions tampoc no passarà res, estem parlant de mig any. El que sí li puc dir és que tant si es
produeix com si no el Consell funcionarà amb tota normalitat, i procurarem que si no es produeix la renovació no es noti. Que el Consell funcioni amb plenitud de
funcions, només faltaria, i de la mateixa manera que ho ha fet fins ara.
En l'última compareixença al Parlament va dir que la instrucció per regular la publicitat a la ràdio arribaria abans de l'estiu. Serà així?
De fet ja l'hem acabada, la primera instrucció que regula els límits dels serveis comercials, de la publicitat, a les emissores de ràdio pública, no a una, sinó a totes
les emissores de ràdio pública de Catalunya, les d'àmbit nacional i les d'àmbit local. Aquesta instrucció està feta, ens vam comprometre en seu parlamentària a
fer-la aquesta primavera. És de coneixement del sector i en les últimes setmanes vam tenir la instrucció en període d'informació pública als diferents interessats,
afectats, actors d'aquest procés, que han presentat les seves al•legacions, han entrat en diàleg amb el CAC, amb la seva comissió de normativa, i estem en
condicions d'acabar la redacció final aquest mes de juliol. Per tant, haurem complert allò amb què ens havíem compromès i per primera vegada les emissores de
ràdio públiques de Catalunya tindran un instrument essencial per saber quins són els seus límits en quant a la capacitat de transmetre missatges comercials,
publicitat.
Creu que els vuit minuts que proposen en el cas de la ràdio són els adequats perquè el mercat
funcioni?
Nosaltres el que creiem és que hi ha d'haver uns límits, però en aquests moments no li puc anticipar si seran
aquests que vostè diu. Hi ha uns límits horaris i hi ha uns límits per a tot el dia, per tant mirarem que la solució
final sigui adequada, sobretot, per donar garanties de finançament a les emissores de ràdio públiques.
La limitació de la ràdio serà superior que la de la televisió?
Hi haurà més limitació a la ràdio que a la televisió, certament.
Els mitjans privats han pressionat pel que fa als límits de la publicitat?
La pressió, en tant que exercida dins els límits constitucionals, estatutaris i fins i tot m'atreviria a dir que dins de la correcció, no ens ha d'impressionar ni ens ha
de fer por. El que hem de fer cadascú de nosaltres és el que ens toca. Els mitjans privats, naturalment, han expressat la seva opinió, i el CAC farà el que li toca,
que és establir límits a la publicitat a les ràdios públiques.
Però aquests límits sorgeixen d'aquestes pressions?
No, en absolut. Els límits surten perquè el Consell vol complir amb el mandat legal que se li ha donat.
S'acosta la campanya i, consegüentment, els blocs electorals. Què en pensa, ara que també sembla que afectaran les televisions privades?
Nosaltres ja ens vam pronunciar en el seu moment. El Consell va trobar un punt d'equilibri entre les exigències dels professionals i les exigències dels partits
polítics emparats per la llei. Nosaltres seríem partidaris que els blocs no fossin tant tancats, tan cronometrats. Hem promogut algun concepte com el de l'equitat,
aquesta igualtat esglaonada. És possible trobar un punt d'equilibri entre l'exigència dels partits polítics i l'aspiració legítima dels professionals a no sentir-se massa
limitats, massa tancats pel que diu la normativa. Si això tornés a ser possible en aquesta propera campanya, ens donaríem per satisfets.
A Catalunya és conegut que hi ha ràdios que emeten sense llicència. Quantes en tenen de comptabilitzades?
No tinc de memòria les emissores que hi ha en aquest moment sense llicència, però el CAC vol exercir la seva competència amb cooperació amb el Govern, com
ha fet fins ara, perquè deixin d'emetre aquelles emissores que no disposen de títol habilitant per fer-ho. Després d'un any en què la gran preocupació del CAC ha
estat la consolidació del mapa de televisió de proximitat, ara ens toca entrar de ple al mapa radiofònic. El CAC exercirà les seves competències.
I com s'articula?
Tècnicament no puc explicar-ho, per discreció. Però el que farem serà treballar amb estreta cooperació amb el Govern. Estem disposats a endreçar també la
situació en aquest mapa complex de la ràdio i posar fi a aquesta xacra que són les emissores sense títol.
A partir de quan?
A partir de l'estiu. Sempre en cooperació amb el Govern. Ara donarem un impuls a la qüestió i naturalment es
notarà.
Quin nombre se n'ha de tancar, aproximadament?
No li ho puc dir. Però el que sí li puc anticipar és que el Govern està disposat a tirar endavant el decret llei pel
qual regularà l'activitat de les emissores que anomenem del tercer sector, aquelles que no tenen ànim de
lucre. Això també probablement facilitarà l'ordenació general del mapa radiofònic. És probable que algunes
emissores que operen sense títol es puguin acollir en un futur a l'àmbit d'emissores del tercer sector i que per
tant puguin aspirar a tenir títol com a emissores sense ànim de lucre. Crec que hem de veure en paral•lel les
dues situacions, perquè tampoc no volem que surtin del mapa emissores que no tenen títol però que
segurament tenen un paper determinant en l'aportació, la projecció de cultures, missions o objectius que la societat necessita i comparteix.
El decret ja té data?
Esperem que es faci abans d'acabar la legislatura, que el puguem tenir aquest estiu.
L'àrea metropolitana de Barcelona tindrà una única demarcació de TDT?
El que ha passat aquests mesos és que alguns operadors han tornat la seva concessió, uns altres encara dubten i tenen un termini per prendre una decisió
perquè la Llei de l'audiovisual espanyola els dóna sis mesos per prendre una determinació, i quan tinguem aquest mapa tancat, que serà el dia 1 de novembre,
ens el mirarem i veurem què és el que passa. Quan hem anat veient les decisions d'alguns operadors que han anat tornant les concessions i d'altres que els
sembla que l'àmbit d'actuació no és realista, hem vist que hi ha operadors que entenen que hauria de ser una demarcació única, les seves raons tindran. La
determinació del pla tècnic no depèn del CAC, ni tan sols del govern de la Generalitat, això és competència del Ministeri d'Indústria. Nosaltres el que farem en
acabar aquest procés de consolidació del mapa l'1 de novembre serà trametre al Ministeri i compartir amb la Generalitat les reflexions del que hauria de ser,
segons el nostre criteri i estudis, la reordenació d'aquest mapa, reajustar algunes de les decisions que es van prendre al seu moment sobre el paper, potser sense
totes les dades disponibles, i si s'ha de fer alguna correcció, nosaltres la proposarem. Segurament en aquest sentit en farem algunes i afectaran no només l'àrea
metropolitana de Barcelona, sinó també, Girona, Tarragona i Reus, Lleida i el Pla d'Urgell. Hem d'esperar que això s'acabi, tampoc falta tant.
Quantes televisions han retornat la llicència de TDT des que es van atorgar?
Quan es va fer el concurs estaven previstos 96 programes en total, 59 de privats i 37 de públics. 3 van quedar deserts i en aquests moments emeten 55 d'aquests
96. Dels que estan en emissió, 40 són privats i 15 públics. Per tant jo crec que ens podem donar per satisfets, vista la situació econòmica i la crisi del sector,
estem a una mica més de la meitat del que estava previst. Podem pensar que el model de televisió de proximitat dissenyat en aquell moment no està malament.
Ens queden uns mesos durant els quals poden començar a emetre i altres, difícilment. Els 15 públics que funcionen són menys de la meitat. Certament els que no
han començat difícilment ho faran. Encara que pensàvem que aquesta situació es podia corregir amb el temps, si a finals d'aquest any no han emès, haurem de
fer un pensament, ja que la reserva d'espai no és eterna. Algun pensament haurem de fer amb aquests consorcis públics. Per part dels privats, aquells que no
emeten perdran la seva concessió el dia 1 de novembre.
Hi ha un nombre excessiu de llicències atorgades, per a l’actual conjuntura econòmica que vivim?
Avui sí, però no sabem si demà ho serà. D'aquí a un temps el CAC té la possibilitat d'obrir un nou concurs, si
arribem a la conclusió que hi ha condicions i operadors interessats, operadors que volen iniciar emissions en
alta definició. Poden passar moltes coses, i el CAC estudiaria la possibilitat de prendre aquest iniciativa, però
creiem que tal com està el mercat el millor és esperar un temps, esperar que la situació es consolidi i superem
la crisi.
Per tant, l'1 de novembre no es convocaria concurs?
Immediatament no. Tampoc no és una qüestió que es pugui improvisar, és una decisió objecte de debat intern
que ara no és sobre la taula.
Un treball de: Violeta Gumà / Margalida Amengual // ACN (14.07.2010)
