Un encara recorda el mullader que es va muntar amb els famosos papers de Salamanca, dels que encara ens arriba algun eco de tant en tant

perquè no han tornat tots, quan no estem entretinguts demanant l’Estatut o celebrant la victòria de la “Roja” (Nom que té ressons de l’any 36)

Mentre aquí clamàvem per la recuperació d’uns papers arrabassats al final de la Guerra Incivil, a Salamanca que sembla que no tenen

fotocopiadores, es batejava el carrer on estaven instal•lats, com “Calle del Expolio”.

 

De fet molts papers han tornat a Catalunya, a casa seva no, perquè s’han quedat a Barcelona tots, però aquesta és una altre història que cal que

expliqui algú més assabentat o més cínic que jo.

Tot això ve a tomb quan llegim que l’arxiu de la Prioral de Sant Pere, ha agafat el camí cap el Arxiu del Bisbat de Tarragona. I que documents

que acrediten que Gaudí, si més no, va ser batejat a Reus, que Prim no es deia Joan, si no Antón, i que la Pastoreta, diguin el que diguin els

historiadors, consta com Isabel Besora, ja no es poden consultar al despatx parroquial del Carrer de l’Abadia.

 

Ara als qui ens agrada estar envoltats de papers amb olor de segles i esbrinar tot el possible coses de Casa Nostre, haurem de desplaçar-nos

cap a la Ciutat Imperial que, seguint exemples criticats als salmantins, han actuat a Reus i d’altres pobles de la Diòcesis d’igual manera. Si que

l’excusa és la digitalització i la comoditat de poder consultar-ho per Internet un dia o altre, però de moment serà, en el millor dels casos

empipador, si un vol consultar qualsevol dada que abans teníem a l’abast.

I caldria saber, si és que es digitalitza, que en pensen fer després. El més probable és que els papers no tornin a sortir del Palau Episcopal, amb

el que uns documents originals, com els de Salamanca, restaran perduts per sempre pels reusencs, entre els lligalls tarragonins.

Per quan la manifestació de protesta a les que som tan afeccionats?      

 

 

SALAMANQUETA

Enric Tricaz

Radiofonista