El procés que ha engegat l’Arquebisbat s’entén i des del punt de vista de la necessària conservació històrica és absolutament lògic. En aquest sentit la

digitalització, la difusió de la documentació a la web i la corresponent còpia de seguretat són mesures correctes que han de merèixer la nostra aprovació. Ara

bé, si es tracta de digitalitzar-los per afavorir un accés general, quin sentit té treure definitivament, en aquest viatge de no retorn, un material tan sensible com

els llibres sacramentals de la Prioral? Una documentació d’un valor històric que va molt més enllà de partides de personatges rellevants de la ciutat. El seu

autèntic valor és, precisament, el ser un registre de tots els nostres avantpassats.

Una mesura com aquesta s’entén si es pren en casos puntuals de pobles petits amb infraestructures deficients que podrien posar en perill la seva conservació,

però cal pensar que aquest no és el nostre cas. O potser és que  Reus, en el fons, per alguns de la capital administrativa –la dels funcionaris, militars i

capellans- és també un poblet? I en aquest punt cal anar amb peus de plom. Des de Reus fins i tot hem de reivindicar qüestions com les que ens ocupen ja que,

si badem, ens acabaran prenent el pa del cistell. Només cal recordar l’episodi viscut amb l’afer de l’aeroport i la voluntat manifesta de menystenir el nom de la

nostra ciutat de la seva denominació oficial. Veïns com aquests ens han obligat a malfiar-nos de tot. Déu vos guard! i mai millor dit en l’ocasió que ens ocupa.

Déu vos guard