Aquesta és la xifra aproximada que correspon al 14,9% de participació en la passada consulta electoral, organitzada per la plataforma ‘Reus Decideix’, comptant
amb els que l’any vinent tindran 18 anys i podran votar a les municipals. L’esperit crític i sectari del talibanisme local, amb un somriure de suficiència
provinciana, ho deu trobar raquític i una mostra inequívoca de passotisme ciutadà. Però 13.000 convilatans son una gernació, reusenques i reusencs del meu
cor.
13.000 reusencs emprenyats poden modificar el proper organigrama municipal. Si els conservadors amb barretina guanyéssin les properes eleccions al
Parlament, podrien premiar merescudament el cap de l’oposició municipal amb un alt càrrec a la Conselleria de Comerç, per la seva infructuosa i pacient lluita
contra els murs de formigó divergent del consistori, i podrien arriscar-se a trobar un eixierit sobiranista per intentar conquerir l’alcaldia de la nostra envejada
capital.
Si això no fos possible, per allò de que els nostres joves emprenedors nacionalistes no volguéssin apuntar-se a un cavall perdedor, els 13.000 emprenyats
potser posarien la mítica espasa de l’emblemàtic general en les mans del nostre més preuat cantautor, que deixaria de tocar la guitarra per escollir les partitures
d’una potent orquesta municipal.
El que va començar amb la proclamació de la república independent de casa teva, per obra i gràcia d’una original estratègia publicitaria, pot acabar traient la
son als nostres càrrecs electes, perquè tot i les proclames independentistes domiciliaries, tothom sap qui mana a casa, reusenques i reusencs del meu cor.
Només una dona pot acabar essent la única esperança del futur dels que manen i dels que volen manar. I és la única possibilitat de tocar la guitarra al nostre
il.lusionat i estrafolari cantautor.
Mentrestant, els neguitosos components del trio sentimental de l’equip de govern, segueixen mirant cap a la dreta mentre es tallen arbres indiscriminadament al
Parc de Sant Jordi per complaure les lògiques especulatives d’un gran centre comercial. Mentrestant, els nostres contribuients s’han de posar unes ulleres
especials per veure els sous de película tridimensional d’alguns membres del cartipàs municipal. Mentrestant, l’original decàleg estalviador del regidor rebel del
triunvirat de l’Ajuntament queda arxivat a l’arxiu municipal perquè les futures generacions d’economistes locals puguin desenvolupar els seus treballs de post-
grau, al voltant de com s’hagués pogut col.laborar en l’estalvi consistorial, al bell mig d’aquesta crisi tan feixuga i contundent.
De fet, no podem negar que, sense voler, s’han curat en salut. L’original escultura de l’artista Pladevall a la rotonda de Pere IV és del tot premonitoria, com un
homenatge a un arbre metàl.lic. Potser és el futur que espera a les nostres, fins ara, prestigioses zones ajardinades. Espero i desitjo que els llàpis multicolors de
la atractiva escultura de Ramon Ferran a la rotonda de Sant Bernat Calbó estiguin ben collats i no serveixin per signar els nomenaments dels independents,
inmaculats i rellevants accionistes ‘no polítics’ d’ Innova. No sé si els 13.000 emprenyats ho veurien amb bons ulls, tot i la tradicional mirada d’amor de la Verge
de Misericòrdia.
Només Sant Pere, eufòric per la espatarrant Festa Major que li dediquem, té la clau de l’entrellat de la temperatura emocional dels 13.000 reusencs emprenyats.
Majoritariament lletraferits i experts en l’ús de les noves tecnologies, deuen tenir ben present una de les sentències més punyents de l’anyorat José Saramago.
Estem en una societat malauradament instal.lada en la resignació, i d’aquesta tessitura voldrien aprofitar-se’n algunes de les nostres notorietats municipals,
sense saber que aquest potent reducte de l’independentisme més intel.ligent està fermament disposat a reivindicar la consolidació d’un projecte de ciutat més
proper i solidari, deixant la grandiloquència i el cofoïsme dels discursos embafats, aparcats als solars buits del Tecnoparc.
Pel que fa a les noves tecnologies, a banda de gaudir de les excel.lències del Reus Directe digital, només cal resseguir la informació diaria local de l’ ‘e.noticies’
per descobrir que hi ha un altre Reus molt diferents de l’oficial, i agafar l’embranzida definitiva que ens porti a un canvi polític generacional del tot imprescindible
i saludable pel nostre esdevenidor.13.000 reusencs emprenyatsTon Tapias