© Copyright Reus Directe i els seus representants legals. Tots els drets reservats. Per a més informació, llegiu els “textes legals”.
Dàtils amb regust català en els esmorzars
de les llars d'infants del Sàhara
Un treball de Maria Fernández Noguera / Enviada especial // ACN 24.04.2010
Quaranta llaunes de melmelada, 24 llaunes de mantega, 180 paquets de galetes, 29 paquets de formatge, 20 quilos de dàtils, 720 ous i 48 paquets de llet. Això és el
que es reparteixen, durant un mes, els 400 nens de la llar d'infants (tarbia) del poblat de Hagunia, al camp de refugiats sahrauí d'Al-A'yun, a Tindouf (Algèria), per
esmorzar i berenar. Com la de Hagunia, totes les llars d'infants del Sàhara Occidental reben aliments comprats amb fons catalans, gràcies al projecte Tarbia,
gestionat per l'Associació Catalana d'Amics del Poble Sahrauí (Acaps). I és que, si bé tot just s'està potenciant l'agricultura en algunes zones, la majoria dels
aliments dels sahrauís prové de l'ajuda internacional.
Gràcies al projecte Tarbia, els nens i nenes d'entre 3 i 6 anys disposen dels aliments que la República Àrab Democràtica
Sahrauí (RASD) considera essencials per al berenar i l'esmorzar. De fet, el ministeri d'Ensenyament i Educació de la RASD
és qui compra els aliments, amb els fons catalans, i després els reparteix a totes les llars d'infants dels camps de refugiats
sahrauí que gestiona la RASD però que es troben en territori d'Algèria. El pla, que es desenvolupa des del curs 2002-2003,
té l'objectiu de garantir que els petits sahrauís 'tinguin un àpat segur al dia que els permeti tenir una dieta més equilibrada',
tal com detalla l'Acaps al seu web.
Tot i que estan agraïts pels aliments que reben, els responsables de les llars d'infants lamenten que no és suficient. 'Tenim
ajuda, però és molt poca', explica Makfula Ammi, directora de la llar d'infants del tarbia Sidhamed Ahmed Alia, l'única que hi
ha al poblat de Hagunia. Els petits assisteixen a la llar d'infants o bé al matí o bé a la tarda, així que mengen a escola un
cop al dia. Tot i que a la tarbia de Hagunia hi ha 400 alumnes, l'alimentació es reparteix en grups petits, per classes.
Juntament amb la sanitat, la seguretat, l'aigua, l'ensenyament i el medi ambient, garantir l'alimentació és una prioritat per al
Front Polisari, el partit que lidera la RASD. La immensa majoria del menjar que arriba als camps de refugiats prové de
l'ajuda humanitària, ja sigui d'organitzacions internacionals com l'Alt Comissionat per als Refugiats de Nacions Unides
(Acnur) o bé de programes específics com aquest de l'Acaps, que té el suport de l'Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament.
I és que el desert no dóna massa de sí. I menys en una austera societat on matar un camell és quelcom especial que es
reserva per a les grans celebracions. De manera que l'alimentació dels sahrauís depèn de l'ajut humanitari internacional.
'El que rebem no és suficient', lamenta el governador de la wilaia o districte d'Al-A'yun, Mohamed Lamin, 'però sempre
compartim el que tenim, alguns no sopen i altres no dinen'.
Horts enmig del desert
Tot i això, el govern sahrauí està promovent el desenvolupament de petits horts en diverses zones, sobretot al districte o
wilaia d'Al-A'yun. L'objectiu és que cada casa tingui la seva petita plantació agrícola. El que més es cultiva són tomàquets,
pastanagues, cebes, naps, bledes, enciams i síndries. Per al reg, fan servir pous per accedir aigües superficials, que es
troben a uns dos metres de profunditat. Unes aigües que es van contaminar durant les inundacions del 1993 i ja no són
potables, però que es fan servir per al reg. Per a ús de boca, els sahrauís aprofiten l'aigua que hi ha a més profunditat.
Mentre el conflicte amb el Marroc segueix latent però candent, unes 200.000 persones segueixen subsistint gràcies a
l'ajuda internacional a Tindouf, en uns camps de refugiats gestionats per la RASD però que es troben en territori algerià.
Mentre no es soluciona el conflicte del Sàhara Occidental, ja fa 35 anys que sahrauís viuen enmig del desert, en una
situació que segueixen considerant 'provisional', a l'espera que puguin tornar als terrenys que el Marroc va quedar-se quan
Espanya va desfer-se de la colònia, el 1976.
