© Copyright Reus Directe i els seus representants legals. Tots els drets reservats. Per a més informació, llegiu els “textes legals”.
Dependència: tres anys d'alegries i desil·lusions
Alegries i desil·lusions. Aquests contrastos expliquen els primers tres anys de la Llei de l'autonomia personal i atenció a la dependència. Aquesta setmana ha fet tres
anys que els catalans van poder començar a demanar serveis i prestacions per guanyar autonomia i millorar les seves condicions de vida. L'aprovació d'aquesta
norma va generar moltes expectatives que a la pràctica no s'han assolit tan ràpidament com es preveia. Sindicats, entitats i els propis dependents fan una valoració
intermitja: satisfacció per disposar de la norma però crítiques per com s'ha aplicat. L'administració reconeix que no s'ha anat tan ràpid com es volia però defensa
que no hi ha marxa enrere en els drets aconseguits.
El 21 de maig de 2007 els primers dependents catalans van poder presentar les seves sol·licituds perquè se'ls
reconegués el dret a rebre un servei o una prestació econòmica. D'aquesta manera, s'havia d'aconseguir millorar la
qualitat de vida d'aquestes persones i dels seus cuidadors, que fins el moment eren principalment dones de l'entorn
familiar. Segons ha explicat el president de la Generalitat, José Montilla, un total de 115.000 persones ja estan rebent
les ajudes que preveu la llei.
A la pràctica però hi ha hagut algunes dificultats, una de les més destacades els retards en els processos de valoració i
per elaborar els Programes d'Atenció Individual (PIA). La presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social,
Àngels Guiteras, ha explicat a l'ACN que el sector va 'agafar amb moltes ganes' aquesta llei perquè suposava començar
a donar recursos a un dels col·lectius amb més necessitats, tot i que ha lamentat que la posada en marxa 's'ha anat
endarrerint moltíssim'.
Ha reconegut que és una llei que s'ha d'aplicar paulatinament, però tot i això, ha criticat que en alguns casos hi ha
hagut 'molt retard'. Aquesta situació ha creat 'frustracions i malestar' entre els afectats. Guiteras creu que la
responsabilitat d'aquestes incidències s'explica per qüestions administratives i de la falta d'agilitat en les respostes.
La presidenta de la Federació Ecom, Maria José Vázquez, ha fet una crítica més dura sobre la norma, ja que creu que tots els aspectes que havien de proporcionar
autonomia personal i independència 'no s'han estat desenvolupant'. També ha lamentat els retards 'importants' a l'hora de fer les valoracions i reconèixer les prestacions i
serveis. 'Són drets que no permetrem que se'ns treguin, lluitarem, perquè els drets no es supliquen, s'exigeixen', ha declarat.
Els propis afectats coincideixen en aquesta posicionament. Ana Suñe, usuària del servei d'assistent personal d'Ecom, ha explicat a l'ACN que la norma els feia pensar en un
canvi molt significatiu ja que declarava 'el dret a tenir una vida independent'. 'Però no ha estat així, perquè aquesta llei s'ha desenvolupat molt lentament i, a més, els
serveis que es proposen no són adequats a la vida independent', ha afirmat Suñé.
D'altra banda, Antonio Centeno ha explicat que la llei va servir per posar sobre la taula una situació, la dels dependents, 'socialment insostenible', però ha lamentat que en
alguns casos, com el seu, les prestacions són 'insuficients'. Centeno ha afirmat que seguint la norma té dret a poc més de dues hores d'atenció i, per contra, dins un
projecte de l'Ajuntament de Barcelona està reben una desena d'hores d'atenció, que assegura que és el que necessita.
Crítiques sindicals
Els dos sindicats majoritaris, CC.OO. i UGT, també van celebrar en el seu moment l'aprovació de la llei de la dependència però consideren que, tres anys després, les
administracions catalana i estatal podrien haver posat més de la seva part. La secretària de polítiques socials i igualtat de l'UGT, Raquel Gil, ha fet, en declaracions a l'ACN,
una valoració 'tèbia' dels tres anys de la norma. 'És positiu tenir una llei que reconeix drets, no és tan bona quan veiem com s'ha fet aquest desenvolupament', ha assegurat.
Gil ha lamentat especialment que la norma no ha servit per enfortir els serveis socials i augmentar l'oferta dels
mateixos, i ha criticat que 'majoritàriament no s'estan donant serveis públics sinó que s'estan donant xecs', situació que
està perpetuant que siguin principalment les dones les que continuïn tenint cura dels dependents.
Des de CC.OO., Cristina Faciabén ha fet una valoració 'no del tot positiva' dels tres anys d'aplicació, principalment
perquè 'problemes de finançament, coordinació i voluntat política han decebut moltes de les esperances que hi havia'.
Faciabén ha considerat que la responsabilitat d'aquesta situació es compartida entre totes les administracions
implicades i ha recriminat que tant el govern espanyol com el català 'haurien d'haver posat més de la seva part' per
millorar la coordinació. CC.OO. també ha criticat que s'hagin donat més prestacions econòmiques que serveis.
Eliminació de la retroactivitat
La setmana passada el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, va anunciar novetats en
l'aplicació de la norma, la principal d'aquestes l'eliminació de la retroactivitat. Aquest anunci va ser mal rebut per tots els
agents implicats en el desplegament de la norma, que consideren que, tot i que tota la societat ha de contribuir en la
sortida de la crisi, són un col·lectiu dels més necessitats i que hi ha d'altres que podrien aportar molt més.
Entre els afectats la notícia es va rebre amb 'sorpresa i decepció', segons ha explicat Suñé. Mentre que per a Centeno, és 'indecent' i ho ha considerat 'una manera
d'assenyalar que la culpa que hi hagi dèficit' és dels dependents, pels costos que suposa atendre'ls.
Desde CC.OO., Faciabén ha valorat negativament que aquestes accions per reduir costos es dirigeixen als col·lectius més vulnerables i amb menys recursos. 'Ja són
persones prou castigades perquè a més siguin les primeres víctimes de les retallades', ha assegurat.
No tan negativament, Gil (UGT) ha dit que s'ha de veure com es posaran a la pràctica aquestes mesures, tot i que ha afirmat que 'si el sistema funcionés bé la retroactivitat
no seria necessària'. Ha explicat que la retirada de la retroactivitat serà molt negativa per a les persones que han demanat la prestació econòmica i ha afegit que si servís
per a que la gent en demanés menys i s'augmentessin els serveis seria positiu.
RedaccióFotos: ACN 22.05.2010