© Copyright Reus Directe i els seus representants legals. Tots els drets reservats. Per a més informació, llegiu els “textes legals”.
L'intrusisme de les grans constructores i la baixada
de l'obra pública llasten el sector dels àrids
'La demanda d'àrids ha caigut a la meitat des que va començar la crisi. Segurament, mai els governs havien executat tanta obra pública, però es fa molt lentament'.
Aquesta és la reflexió del gerent del gremi d'àrids, Jaume Puig, sobre un sector poc conegut, però que ha viscut de prop l'explosió de la bombolla immobiliària i ara
pateix la letargia de l'obra pública i la 'competència deslleial' de les grans constructores. Els àrids són la segona matèria prima més consumida després de l’aigua i
cada català en fa servir vint quilos diaris. La pasta amb què ens rentem les dents o les carreteres per on circulem, estan fetes amb àrids. Tanmateix, Puig reconeix
que 'el sector està notant fortament la crisi'.
'La cota màxima de producció, que vam assolir el 2007, s'ha vist reduïda per la frenada de la construcció
d'habitatge, però sobretot per l'alentiment en l'execució de l'obra pública', prossegueix Puig, gerent del
gremi d'àrids, que agrupa gairebé 150 empreses d'un sector que extreu de pedreres de calcària, granit i
pissarra la matèria primera per la fabricació de formigó, ciment i bases i capes de rodament de carretera
o vies de ferrocarril.
Els àrids, però, també tenen altres aplicacions, segurament no tan conegudes per la societat, com són el
vidre, l’electrònica, els dentífrics, o les vaixelles. Tot i aquesta diversificació, els responsables del gremi
estimen que la caiguda de la demanda ha superat el 50%.
'Hi ha hagut pocs tancaments d'empreses, sobretot d'algunes companyies que ja no anaven bé abans de
la crisi. Però les que segueixen treballant noten una gran reducció de comandes i tenen poca esperança
en què n'arribin de noves, per exemple, per acabar una carretera', lamenta Puig. 'Quan tens una cartera
de comandes que és la meitat de l'any passat, per força has d'acabar reduint el personal, amb el que això
suposa per totes les parts'.
La 'competència deslleial' de les grans constructores
Més enllà de la conjuntura de crisi, per Puig, el gran problema del sector és la 'competència deslleial' que representen les grans empreses constructores d'obra pública.
'Quan falten àrids en una obra, es fan el que popularment es coneix com a 'mossegades''. Aquests 'préstecs de material' són una pràctica que es remunta als anys 60 i 70,
-'només cal veure els voltants de l'AP7', explica Puig- i que consisteix a extreure pedra del sòl dels voltants d'una obra, sovint d'una qualitat inferior a la necessària, per
acabar el projecte sense haver de recórrer a comprar més àrids, que estan sotmesos a un control de qualitat més estricte.
'Aquestes pràctiques són inacceptables per als qui treballem tenint en compte els temes ambientals. És una competència deslleial i encara més perjudicial en temps de
crisi'. A banda, hi ha una qüestió de qualitat. Les pedreres del sector dels àrids estan reglades i es fa una traçabilitat dels materials que n'assegura la qualitat. Les
constructores agafen material directament de zones on no es pot assegurar aquesta qualitat.
'Jo sempre poso l'exemple d'una carretera acabada de pavimentar que al cap de poc està plena de
forats, com pot ser això? Jo que sóc del sector, no ho puc entendre, però l'única explicació és que s'hagin
aportat terres amb argiles i materials que no estan preparades per fer una carretera', sentencia Puig. És
complicat calcular el nivell d'intrusisme que pateix el sector dels àrids per aquestes males pràctiques,
però els responsables del gremi consideren que va a l'alça.
El cost econòmic de refer la carretera i el cost ambiental de la 'mossegada', 'l'assumirem entre tots',
comenta Puig. El mateix passaria amb les esculleres del port. 'Si es fa amb un material de mala qualitat,
quins costos té refer un port?, es pregunta. 'En temps de crisi, és molt temptador tornar enrere, intentar
estalviar-nos aquests costos que, a la llarga, paguem entre tots i patim les empreses reglades que fem bé
la feina. Si no, entrem en una dinàmica que es difícil de suportar perquè els nostres materials sempre
tindran un preu més alt perquè incorporen els costos ambientals i de reconstruir les pedreres'.
Els responsables del gremi d'àrids citen alguns exemples d'aquesta competència deslleial, com el
viaducte del TGV al Pont de Candi, a Montblanc. Un cop construït, el pont flecta i no permet que el tren
vagi a alta velocitat. Hi havia informes geològics que advertien que era una zona complicada. 'Per
solucionar els problemes, en comptes d'utilitzar àrids de qualitat s'han fet servir materials d'un antic
abocador de terres que Adif havia obert quan es van perforar els túnels –relata Puig. Evidentment, es veu que això portarà problemes. Aquest material provinent d'un
abocador, és impossible que sigui homogeni i que resisteixi el que cal'.
A la Catalunya Central, 'hi ha un cas que clama el cel', segons el gerent. Es tracta de la variant de l'Eix Transversal en direcció al Lluçanès. 'Una carretera acabada
d'estrenar s'ha hagut de fer tota nova perquè s'hi van aportar materials de segona qualitat que contenien argiles expansives. Si hagués provingut d'una extracció normal
no hagués passat i ens haguéssim estalviat fer una carretera tota nova'.
Els responsables del gremi acaben parlant del Port de Blanes, que 'no es pot pretendre ampliar amb materials provinents de no se sap on' i del Port de Barcelona que s'ha
volgut ampliar 'amb materials de rebuig de la línia 9 del metro i no d'una extractora'.
Un sector regulat amb criteris de sostenibilitat
'El paper del gremi és garantir davant la societat i l'administració, que les seves empreses es cenyeixen a un estàndards de qualitat', explica Joaquim Roca, president del
Gremi d'Àrids. Per això el sector, per llei , ha de tenir en compte qüestions mediambientals. 'Una cosa és la zona d'explotació que s'està utilitzant en un moment concret i
l'altre són les reserves que podràs explotar més endavant. En el moment en què has acabat d'explotar una zona i l'has restaurada, pots començar a treballar en una zona
nova. Pots tardar 4 o 5 anys en tenir els permisos per explotar una reserva', explica Roca.
'Avui en dia, obrir una pedrera significa que l'empresa ha de fet un pla on s'explica com s'explotarà i com es restaurarà, i alhora, fer un aval econòmic on s'acorda complir
aquests compromisos. Quan fas una pedrera, ja saps com quedarà finalment aquell paisatge i ho han d'acceptar diversos estaments de l'Administració com els relatius al
medi ambient, paisatge i mines -prossegueix Roca. És un sector molt controlat i si no hi ha negoci, això no funciona'.
Catalunya va ser pionera en aquest tipus de plans d'avals i restauració. Fins i tot, hi ha hagut estats europeus que n'han copiat el model. A més, els territoris es van
restaurant per fases, sense esperar a explotar tota la pedrera per començar la restauració i així el paisatge es va recuperant progressivament.
Pedreres, canteres i empreses familiars
A més de president del gremi, Roca és gerent d'Àrids Curanta, una empresa familiar fundada fa quasi 50
anys a Torroella de Fluvià (Alt Empordà) i dedicada tant a la fabricació d'àrids com també morter i formigó
que extreuen de terrasses properes a la planta. Fins ara, la principal clientela que tenien la formaven
petits constructors de la zona però ara, amb la crisi econòmica i la caiguda del sector, la producció els ha
baixat a la meitat i, conseqüentment, també ho han fet els preus.
Segons ha explicat Roca, la producció de materials 'amb valor afegit' –com terra radiant per a calefacció
o material de jardineria- ha fet que puguin aguantar l'envestida de la crisi. Per això, ara des d'Àrids
Curanta potencien aquests materials especials per compensar la davallada de la construcció. Aquests
són materials que exporten tant a França com a d'altres punts de l'Estat.
El gerent també destaca que, tot i l'alentiment en l'execució, els darrers anys han notat un augment de la
demanda per a obres públiques com és el TGV, la nova presó unificada de les comarques gironines a
Figueres o les obres de millora de la C-31, entre d'altres.
A nivell territorial, el Garraf és la comarca on es concentren la majoria de canteres que subministren
material a la província de Barcelona. Una de les més importants és la de Promsa, que es dedica a la fabricació de formigó, àrids i morter. L'empresa no ha quedat
exempta de la crisi i com ha explicat el cap de la planta, Carles Bogunyà, la producció d'aquesta cantera 'sempre rondava els 4 milions de tones', però enguany preveuen
que la producció 'arribi just als 3 milions de tones'.
Bogunyà ha expressat que estaven acostumats a fer 'produccions horàries molt grans' perquè 'hi havia molta demanda' i ara intenten 'minimitzar costos com sigui'. A
banda de treballar menys hores, Bogunyà ha afirmat que l'empresa fa una aposta molt important pel 'medi ambient' i la 'relació amb els veïns' de la comarca. La planta que
té Promsa al Garraf va aconseguir la ISO 14001 l'any passat.
Segons el cap de la planta del Garraf, a Catalunya hi ha hagut una 'sobredemanda' molt important d'àrids. Hi ha hagut èpoques, segons Bogunyà, que 'hi havia més
demanada que no pas oferta' i això ha provocat que totes les empreses hem 'adaptat les explotacions per oferir més material'. Amb la crisi econòmica i de la construcció,
ha 'caigut en picat' la demanada i hi ha 'molta oferta d'àrid', ha dit Bogunyà.
A més, el què també ha notat Promsa a causa de la crisi és que històricament 'un 60% de la producció' anava destinada a l'obra d'edificació de vivendes. En canvi, des de
la crisi de la construcció, 'ha baixat l'edificació' i 'ha pujat l'obra pública i gran', tot i que la crisi 'cada cop afecta més a l'obra pública' i enguany 'hi ha obres importants que,
al final, no es faran'.
Un treball de: Josep Ramon Torné/ Mar Martí/ Tània Tàpia// ACN (17.07.2010)
